«L’habitatge és un problema estructural que afecta a tothom»

Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries cedí un habitatge social per acollir i respondre les necessitats de famílies monoparentals amb infants, que presenten dificultats socioeconòmiques i, per tant, es troben en una situació de risc d’exclusió social i d’habitatge. En aquest cas, les persones són derivades per Serveis Socials i conjuntament amb el Consell Comarcal, se’ls ofereix un habitatge en diferents zones de la comarca, perquè temporalment puguin viure-hi, mentre fan un treball d’integració amb les educadores socials.

Castelló cedeix un habitatge destinat a emergències socials al Consell Comarcal

Segons Carme Ortega, coordinadora de la iniciativa en el Consell Comarcal, «les persones arriben a Serveis Socials amb diferents dificultats» i després d’una primera acollida per part de l’equip tècnic, es fa una valoració sobre la seva situació de vulnerabilitat. Les circumstàncies són diverses «algunes no tenen habitatge, d’altres han de sortir del seu habitatge», explica per motius «d’impagament o altres problemes que fan que no hi puguin fer front», concreta. Però, el perfil principal d’accés a aquest tipus d’habitatge del municipi s’adreça a dones amb fills, «monoparentals», manifesta la professional.

L’objectiu és oferir un sostre perquè les persones «puguin refer la seva situació personal i ser autònomes», sosté Ortega i afegeix, perquè «puguin llogar el seu propi habitatge». D’aquesta manera, d’acord amb ella, el temps d’estada s’ajusta per fer un pla de treball intens amb la família a tots els nivells, així com, «tramitar alguna prestació si estan pendents de tramitació», encara que assenyala que en funció del seu context social, es desenvoluparà un pla de treball adequat a cada família.

De fet, les educadores socials adapten el pla perquè «la persona pugui trobar feina» o, en cas que no puguin treballar, buscar algun altre tipus d’ajuda o recurs. «De vegades ens trobem situacions d’exclusió social i vulnerabilitat molt gran en aquests pisos», declara la coordinadora. Apunta que «hi ha pocs pisos i poques places» i en moltes ocasions les mares no poden treballar, perquè tenen infants molt petits o per altres causes. Per això, cada pla es fa «a mida de cada família», en què s’intenta «incorporar-les al mercat laboral o aconseguir una prestació perquè tinguin un ingrés». En aquest sentit, segons l’experta, algunes famílies arriben sense cap ingrés, fet que treballen per tal d’afrontar les futures despeses que tindran, «aquí no fan cap pagament», diu. Així i tot, aquelles que s’ho puguin permetre, podran comprar el seu propi menjar. En cas que no, «oferim altres recursos socials, amb l’ajuda de les educadores i serveis socials», assegura.

El domicili, el qual es preserva la seva ubicació, és una planta amb espais compartits: «un pis de quatre habitacions, amb un màxim de tres famílies, en què cadascuna té la seva habitació individual», però els espais com el menjador, la cuina i els banys, són compartits entre totes les convivents. Així mateix, a banda dels serveis socials, l’educadora és la que fa el seguiment d’aquestes famílies i coordina la convivència «per possibles dificultats que puguin sorgir». En aquesta mateixa línia, «assolir la inclusió social de les mares i la seva autonomia» és la finalitat del programa en qüestió. A més de «resoldre les diferents problemàtiques: econòmiques, formatives, inserció laboral, documentals...», decreta Ortega.

L’estada té una durada de fins a un any, tot i que «cada tres mesos fem una valoració i es replanteja el pla de treball», diu. Ortega denuncia que un dels problemes del lloguer és que quan la font d’ingrés prové d’una prestació «no els volen llogar el pis» i manifesta que «aquesta és una de les grans barreres que es troben les famílies quan busquen habitatge». Ortega considera que «l’habitatge és un problema estructural de tothom», cosa que posa moltes pedres a l’hora d’accedir a una llar.

Subscriu-te per seguir llegint