La Jonquera

El Parc Galatea avança amb rebuig pel seu impacte en el territori

L’empresa promotora s’explica als Caputxins amb les entitats opositores manifestant-se

Les antenes per mesurar el vent aixecades a l’Albera, en plena natura.

Les antenes per mesurar el vent aixecades a l’Albera, en plena natura. / Josep Ribas

Santi Coll

Santi Coll

La instal·lació del parc eòlic Galatea a l’Albera, en el terme de la Jonquera, ha començat. L’empresa promotora del projecte, Enel Green Power, vinculada a Endesa, va aixecar la setmana passada les dues torres de mesura del vent, de cent vint metres d’alçada com a pas previ a l’arribada dels molins. La posada en marxa de les dues columnes ha aixecat el recel del territori a causa de l’impacte lumínic que ofereixen les dues torres, els llums vermells de les quals són visibles des de bona part de la comarca. Aquesta il·luminació és obligatòria per a senyalitzar la seva presència a l’espai aeri.

Mentrestant, l’empresa ha convocat, per aquest dimarts 14 de març, a les sis de la tarda, una reunió informativa als Caputxins de Figueres per a explicar l’abast de la seva plataforma d’inversions creada perquè particulars, empreses i organismes públics de la comarca de l’Alt Empordà inverteixin en la construcció del parc eòlic Galatea. En el mateix lloc, Iaeden, Allimo, Centre Excursionista Empordanès, Fòrum l’Escala-Empúries i la Coordinadora de Defensa de l’Albera han convocat una concentració «en rebuig del parc eòlic».

Segons la informació facilitada per la companyia, els inversors podran aportar un mínim de 500 euros i un màxim de 25.000. El període d’inversió és de 10 anys i tindrà una rendibilitat fixa d’entre 4,5% i 5,5% en funció del municipi on estigui empadronat cada inversor. Els que tindran una rendibilitat més alta són els pobles que estaran directament afectats per la instal·lació d’aerogeneradors o per la construcció d’accessos. 

Impacte lumínic d’una de les torres, a tocar Santa Llúcia.

Impacte lumínic d’una de les torres, a tocar Santa Llúcia. / Josep Ribas

Tot aquest procés, que té el vistiplau de la Generalitat, ha despertat una forta oposició en el territori, pel seu impacte paisatgístic i pel fet que la proposta de consens aprovada anys enrere pel Consell Comarcal sobre l’aprofitament de les infraestructures viàries que travessen l’Alt Empordà no s’hagi tingut en compte.

Subscriu-te per seguir llegint