Jesús Quiroga Martínez (Figueres, 1968) és el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Figueres i la mà dreta de l’alcaldessa Agnès Lladó. Té al seu càrrec les regidories de Serveis Socials, Empresa i Ocupació i Formació i Indústria. Forma part del grup municipal d'ERC i és el subdirector general d'Ocupació i Territori del Govern de la Generalitat.

Quin balanç fa del Pla de Reactivació Econòmica de la ciutat aprovat per unanimitat de tots els grups municipal?

Figueres porta anys a la UCI i el Pla de Reactivació Econòmica ha de ser el desfibril·lador en mans del Govern que activi el cor econòmic i social de la ciutat. La unanimitat indica un canvi d’actitud per part del consistori de la ciutat. Com a govern ens toca liderar l’acord i el consens de totes les sensibilitats econòmiques i socials de la ciutat. Hem impulsat ajudes als autònoms, als comerços, als gimnasos, hem portat a terme una exempció de taxes a bars, restaurants i paradistes. Amb els incentius al consum hem beneficiat els comerços així com els joves i les persones grans multiplicant per tres la inversió de l’Ajuntament, fet que ha repercutit en persones i en empreses. El Pla de Reactivació Econòmica ha estat una eina molt efectiva.

Quins son els punts de referència que han d’ajudar a rellançar Figueres quan passi la pandèmia?

Primer és important reflexionar sobre el fet que la nostra economia és molt depenent del comerç i del turisme. Això, en un moment de pandèmia, ha estat molt negatiu. Per això, l’aposta per diversificar el model econòmic de la nostra ciutat és clau. Estem treballant en una important campanya de promoció per reactivar el comerç i el turisme. Per altra banda, una de les nostres prioritats és la captació d’inversions per la ciutat i per a la comarca, amb l’objectiu de diversificar el model econòmic. S’ha aprovat per unanimitat del Ple el Pla de Transició Energètica per impulsar les energies renovables i els llocs de treball vinculats a aquest sector. Conjuntament amb la Fundació Salut Empordà, estem duent a terme un estudi per avaluar la generació d’ocupació en l’àmbit de la salut; sobretot els que fan referència a l’alimentació saludable (nutrició), a l’envelliment actiu, al turisme i a l’esport. En l’àmbit de la logística, s’obren nous llocs de feina estable i de qualitat pels treballadors i treballadores de Figueres. L’impuls en la restauració i recuperació d’edificis destinats a les persones joves i grans, i l’habilitació de nous espais comercials també genera ocupació i dignifica la ciutat.

L’àrea de Promoció econòmica que vostè dirigeix està impulsant moltes activitats formatives. Son suficients?

Estem orgullosos que els centres formatius de la ciutat hagin vist en Promoció econòmica un aliat per anar de la mà i sortir d’una oferta formativa molt millorable. Hem trobat la complicitat de directors i directores i caps d’estudis per impulsar aquesta oferta. El nostre objectiu és adaptar l’oferta als sectors econòmics tractors del territori i incentivar noves formacions que actuïn com a atracció econòmica per captar empreses en el territori. La retenció del talent jove és un objectiu clau en les nostres polítiques. Per tant, seguirem el full de ruta que doni resposta formativa a tots els sectors econòmics que es recullen en el Pla de Reactivació.

La novetat del pròxim curs 2021-2022 serà l’inici d’un CFGS de logística al Cendrassos. Una bona notícia.

La feina conjunta de Promoció econòmica de l’Ajuntament, de l’Institut Cendrassos i la implicació de les empreses no és una conjuntura casual: és l’esforç de tres agents que fan possible aquesta oferta per tota la comarca a la ciutat de Figueres. Una gran notícia.

L’alcaldessa Lladó va dir que vol una Figueres referent en formació professional; com explica que la ciutat estigui a una distància important de l’oferta d’altres municipis de la demarcació?

Com diu Sèneca, no hi ha vents favorables per a qui no sap on va. Avui Figueres sap on és i sap on va; i això significa posicionar la ciutat i aconseguir l’oferta formativa que mereix i necessita com a ciutat de l’Empordà.

Parli’m de la implicació del sector privat en els projectes, quin paper juguen i quin paper creu que han de jugar.

La col·laboració publicoprivada és clau pel progrés econòmic: treballadors ben remunerats i formats son clau per la competitivitat de les empreses. El progrés econòmic de Figueres passa per la implicació dels agents públics i privats, i l’Ajuntament ha d’actuar com a catalitzador de totes aquestes iniciatives.

L’arribada d’Amazon al Logis Empordà, quin impacte tindrà per a l’economia comarcal?

Si em permet, li giraré la pregunta. L’impacte a l’economia comarcal ens la donarà l’impuls del Logis i de totes les empreses que aniran arribant. A Figueres estem preparats per capitalitzar aquest impacte transformant-lo en oportunitats laborals per milers de persones.

En general, hi ha perspectives de futur per a llocs de treball qualificats amb sous més elevats que els que s’ofereixen ara al sector serveis?

Logística, salut, turisme de qualitat, energies fotovoltaiques, nous sectors vinculats a la transició energètica i al sector agroalimentari; l’economia social i cooperativa, o l’impuls de les indústries culturals i les arts escèniques. Tots són exemples del ventall d’oportunitats que estem obrint per aconseguir unes ocupacions de qualitat que generin oportunitats i estabilitat per atreure talent a Figueres i a la comarca.

Què suposa l’ampliació del centre Ferran Sunyer?

Suposa que l’Ajuntament entri directament en generar oferta formativa professionalitzadora, nous espais que permetin el creixement en forma d’incubadora d’empreses, un espai que actua com a dinamitzador i punt de trobada per diferents empreses i sectors com a hub d’empreses tecnològiques. Amb el Centre Ferran Sunyer aconseguim un nou espai adaptat a les necessitats reals de les empreses, especialment pel que fa a formació. No voldria finalitzar l’entrevista sense destacar un element clau pel desenvolupament econòmic d’aquesta comarca i de la ciutat de Figueres: l’acord unànime de tècnics i polítics de l’Alt Empordà per impulsar una estratègia econòmica conjunta i una Agència de Desenvolupament Econòmic com a instrument de gestió de polítiques econòmiques. Això semblava impossible fa dos anys, però ho hem aconseguit des del consens.