Montserrat Vayreda, esperó de pintors

Montserrat Vayreda era una dona de caràcter i d’idees fermes. També respecte a l’art i, més concretament, sobre l’estil pictòric. A ella, «l’atreia molt un estil més clàssic, no volia saber res de l’abstracció, amb això era taxativa. Era una crítica severa i també es volia imposar una mica, però li haig d’agrair molt perquè, gràcies a ella, em dedico a la pintura, potser sol no hauria fet el pas». Així ho recordava Miquel Duran, l’anomenat pintor de les Presses, la setmana passada en un acte al Cercle Sport Figuerenc organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos que volia aprofundir en el vincle que va establir la poeta amb els pintors.

A banda d’una profunda amistat que es va allargar fins a la mort de la poeta, aquest empènyer decidit que Montserrat Vayreda li va dedicar a Miquel Duran –l’endemà de conèixer-lo ja l’anava a visitar al seu taller amb Maria Perxés–, també el van compartir els altres creadors convidats a la xerrada, conduïda pel filòleg Joan Ferrerós. El pintor Ricard Ansón va rememorar com Montserrat Vayreda se sumava a les seves sortides familiars a la natura, com feia cantar els seus fills i els dedicava rodolins. «Li encantava la mainada i era feliç quan estava a la natura, davant el mar», assegurà Ansón. Va ser ell qui va dissenyar, amb un estil senzill i minimalista, seguint els designis de la poeta, la tomba on reposen les seves restes, deu anys abans del traspàs. Per la seva part, la pintora Alícia Viñas va confessar la fonda amistat i estima mútua que van compartir sempre: «És una de les persones a la qual he explicat més inquietuds artístiques i personals. Ella sabia escoltar i entendre, era molt humana, molt persona». L’estil pictòric de Viñas, més compromès i de caràcter social, no agradava massa a Vayreda. «Deia que no em guanyaria pas la vida amb aquesta pintura, tot i que al final em va anar entenent i m’animava a seguir, no tenia mesquinesa», recordava. Tampoc l’entusiasmaven les exposicions avantguardistes que, com a directora del Museu de l’Empordà, organitzava. Tot i això, sí que va col·laborar fent textos per catàlegs d’altres pintors més clàssics que van exposar. «A ella li agradava la figuració, el paisatge». Josep Ministral, qui va conèixer a la poeta amb setze anys en aquelles tertúlies de la Fonda Roca de Figueres, va destacar la seva «bondat» i com el va animar a continuar pintant. Tots van coincidir que Montserrat Vayreda «era amiga dels seus amics, estimava la gent». Fins i tot, es va desvelar que va ser ella qui va propiciar que els germans Dalí «tornessin a ser amics». A aquesta xerrada, li segueix una altra, aquest dijous 23 de maig, a les set de la tarda, també al Cercle Sport. L’IEE ha convidat l’escriptor Josep Valls i la filòloga Anna Maria Velaz a recordar la poeta amb motiu de l’Any Vayreda.