L'escriptor figuerenc Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch guanyen el premi Serra d'Or Juvenil pel llibre 'Els contes de Lesbos'

L'escriptor figuerenc Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch han guanyat un dels premis Serra d'Or, concretament dins la categoria de literatura juvenil, pel llibre Els contes de Lesbos. El volum, editat per Bambú l'any passat, apropa al lector dins un camp de refugiats on malviuen milers de persones, entre elles molts adolescents que veuen passar la vida sense esperança de futur. Aquest és el tercer llibre d'Àngel Burgas que obté un premi Serra d'Or. Primer va ser Adéu (2003) i, deu anys més tard, Noel et busca (2013). Juntament amb Els contes de Lesbos, l'obra Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha estat reconeguda amb el Premi Crítica Serra d'Or de Novel·la 2024 i La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, s'ha endut el de Poesia. Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), ha obtingut el premi d'Assaig, mentre que Joaquim Albareda ha aconseguit el guardó en la categoria de Recerca en Humanitats amb l'obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). Tot el que passarà a partir d'ara, dirigit per Glòria Balañà, s'ha endut el Premi Crítica Serra d'Or d'Arts Escèniques a l'espectacle de teatre 2024. Pel que fa al guardó d'Arts Escèniques a la trajectòria teatral ha reconegut els intèrprets Nao Albet i Marcel Borràs.

«Els joves dels camps de refugiats són molt valents»

Altres guardonats en l'apartat de Literatura i Assaig han estat Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), amb el Premi Crítica Serra d'Or de Còmic per El museu (Norma Editorial); i Lola Badia, amb el de Traducció per La mort del rei Artús (Cal Carré). El Premi Crítica Serra d'Or de Recerca en Ciències ha estat per a 'Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació' (Lynx), de Jordi Ruiz Olmo i David Camps. En quant al de Catalanística s'ha premiat 'Catalonia: A New History (Routledge)', d'Andrew Dowling.

Dins l'apartat d'Arts Escèniques, l'obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or a l'espectacle de dansa 2024. El guardó a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional 'Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica', organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.

En l'apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d'Or ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text d'Albert Besora i il·lustració d'Albert Asensio.El guardó en Coneixements li ha estat concedit a 'Una ciutat a Mart' (Joventut), amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustració d'Eduard Altarriba. I, finalment, el de Còmic ha estat per al Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.

Espai de pluralitat i convivència

Durant l'acte d'entrega dels premis, duts a terme a l'Espai Endesa de Barcelona, el cap del consell de redacció de 'Serra d’Or', Joaquim Noguero, ha destacat que la revista ha estat sempre "un espai de pluralitat, de convivència d'idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme". En aquest sentit, ha definit 'Serra d'Or' com una eina de "jerarquització, de guany d'autoritat, de credibilitat, i de legitimitat d'un punt de vista, contra l'autoritarisme".

Joaquim Noguero també ha fet referència a la cultura d'elit que durant anys s'ha vinculat a la revista i que passa per "sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present com per establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit". Una cultura que ha deixat clar que vol que tingui "memòria i nervi" i que "no té res a veure amb l’elitisme". "Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta que es pot aplicar a qualsevol forma de cultura, perquè hi ha creacions millor i pitjors en cada àrea on posem la nostra mirada, però no hi ha llenguatges o arts millor o pitjors. Podem parlar-ne sense manies i n’hem de parlar per a tothom", ha argumentat.

Pel que fa a la tria de temes d'aquests darrer any ha defensat que ha estat una "declaració de principis", i ha avançat que aquest any continuaran "amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distòpies d'un temps distòpic, al costat dels mateixos col·laboradors".

Durant l'acte també ha intervingut la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha recordat que l'entrega de premis és una cita "imprescindible" per la cultura, i que la revista te un "valor incalculable", ja que sempre ha apostat de forma incondicional per les arts i el saber amb una "mirada llarga" acompanyada de "profunditat, reflexió i crítica".