L’Escala acollirà un simposi que meditarà com integrar el relat de l’esclavatge als museus

El Museu de l’Anxova i de la Sal programa el 17 de maig un compendi d'experts per tractar el tema amb especialistes africans i europeus 

Presentació del símposi.

Presentació del símposi. / Empordà

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

L’any 2007, el Museu de Liverpool va obrir camí parlant de l’esclavatge i la participació dels països europeus «en aquesta història silenciada, de dimensions extraordinàries» i que la Unesco calcula va afectar a més de quinze milions de persones, només a les colònies americanes. Més tard s’hi sumaria el Museu d’Aquitània de Bordeus i molts altres centres d’art. Ara, en aquest moviment, s’uneix el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (Masle) que promou, el divendres 17 de maig, un simposi internacional per debatre amb especialistes el repte actual dels museus per incorporar el relat de l’esclavatge dins el seu discurs.

La directora del Masle, Lurdes Boix, explica que «a nivell acadèmic ja s’ha tractat el tema a Catalunya, però ara s’ha de fer un pas més, pas que Europa ja ha fet». Segons ella, «els museus que els hi toqui, ho han de reflectir, que no l’obviïn, perquè els museus arriben al gran públic». Boix recorda que el 1994, la Unesco va proclamar el 23 d’agost el Dia Internacional per al Record del Comerç d’Esclaus i de la seva Abolició «per donar visibilitat, sempre treballant per la cultura de la pau. El més important és l’educació, tenint en compte que la història és una lliçó pel futur».

L’Escala, l’any passat, va treure a la llum la història desconeguda d’un negrer escalenc, Pere Manegat

L’Escala va començar l’any passat traient a la llum, a través d’un Full d’Història Local, la història desconeguda d’un negrer escalenc, Pere Manegat. El següent pas és aquest simposi, obert a tothom amb inscripció prèvia, que «no vol ser tan teòric sinó més escoltar l’altra mirada, la visió africana, cosa que no s’ha fet mai fins ara al país». Assistiran l’antropòleg i historiador i exprofessor a la Universitat de Guinea, Gustau Nerín parlant de la participació catalana en l’esclavatge i el seu impacte en l’actualitat; Eloi Coly, gerent i conservador en cap de la Maison des Esclaves de Gorée, al Senegal; Hassoum Ceesay, historiador, directcor general i conservador dels museus de Gàmbia i Christian Block, conservador i responsable de les sales dedicades a l’esclavitud al Museu d’Aquitània, així com dos immigrants africans: Aliou Diatta i Ibrahim Fatajó. També es projectarà el film A ilha dos Escravos de Francisco Manso i actuarà Momi Maiga.

A més, s’ha previst instal·lar una placa al cementiri vell, monument nacional, per recordar «que es va participar en aquest tràfic inhumà i en homenatge a les víctimes». Diu Boix que el més important ara és «fer sortir a la llum les seqüeles actuals», ja que Àfrica encara se’n ressent d’allò viscut per la seva gent.

Any d'efemèrides

L’any 2024 coincideix amb el 185è aniversari de tres fets significatius relacionats amb l’esclavatge:

  • 1839: Fundació de la primera factoria espanyola d’esclaus a Cabinda (actual Angola) per part del negrer Pere Manegat Sellés (nascut el 1788 a l’Escala).
  • Febrer de 1839: Judici a Pere Manegat, a Sierra Leone, on fou declarat culpable de tràfic negrer i li confiscaren la goleta Isabel.
  • 2 de juliol de 1839: Revolta dels 53 esclaus del vaixell espanyol Amistad, liderats per Sengbe Pieh (Sierra Leone). Arribats a la costa d’Estats Units i després del judici. el Tribunal Suprem els declarà lliures el març de 1840.