Jesús Faig detalla la història del negrer escalenc Pere Manegat Sellés, a Cuba

A Begur, va ser la davallada del sector del corall i el càstig de la fil·loxera a la vinya. A altres ports de la costa catalana, se li van sumar les epidèmies, les guerres carlines o les revoltes com a elements principals per una massiva emigració de catalans a les colònies durant el segle XIX. L’Escala no va ser aliena a aquest fenomen social i, com avança el físic i escriptor Jesús Faig Sureda al darrer lliurament dels Fulls d’Història Local, es calculen que entre quatre-cents i cinc-cents escalencs van marxar, un vint per cent del cens mitjà, que, entre els anys 1840 i 1877, rondaria els 2.600 habitants. Principalment, ho van fer a Cuba com el rebesavi de la seva dona, Rafael Sureda Saguer (1814-1885), conegut com l’Indià, o, abans que ell, l’oncle d’un seu amic, Pere Manegat Sellés (1788-1844), «un capità negrer propietari d’una factoria d’esclaus a Cabinda, al Congo, que havia fet la ruta de l’or negre des d’Àfrica, cap a Amèrica i Europa».

La sala d’actes del Museu de l’Anxova i de la Sal es va omplir fins a la bandera divendres passat. Tothom venia a escoltar el resultat de la profunda investigació feta per Jesús Faig que ha servit per treure a la llum dades insòlites de la participació d’escalencs en el tràfic humà. El punt de partida, com va explicar Faig, van ser un centenar de cartes i documents que va preservar la família de la seva dona. Ell va transcriure a màquina aquell «text quasi il·legible» i les va «interpretar tot buscant la història». En fer-ho no va deixar de sorprendre’s davant tota la informació inèdita que es desplegava davant seu: «Vaig quedar meravellat».

Les cartes transcrites pertanyien a l’escalenc Rafael Sureda que l’any 1840 va embarcar cap a Guanabacoa «a treballar» en el comerç-celler de la Cruz Verde i que, amb el temps, es va convertir «en un Banc d’Emprèstits que proporcionava crèdits i hipoteques als seus clients hisendats». Sureda, que només es va dedicar al comerç i no al tràfic de persones, va tornar quinze anys després a l’Escala i ho va fer ric. Les cartes, doncs, provenien dels seus amics Manegat i de molts altres escalencs que havien emigrat a Cuba. També dels seus nebots. «Em vaig adonar que no en sabia res d’aquesta gent, només que havien anat a Cuba, però no del que feien allà, les famílies criolles que deixaren, la dimensió del comerç, la participació catalana en les guerres i, sobretot, el paper de les dones emigrades, criolles i activistes», explicà l’estudiós. Allò que sí que coneixia és el que feren un cop retornats. Com a testimoni, tot el «llegat cultural». En el cas de Rafael Sureda, la casa de l’Indià que es va fer construir a l’Escala.

Sobre el negrer Pere Manegat, Jesús Faig ha descobert detalls nous. El defineix com un «home d’una audàcia increïble» a qui no semblava importar-li si sortien a la llum els seus negocis. «Anava a la seva, les regles se les posava ell», el descriu. La primera informació data del 1819 i va ser el bateig, en mans del vicari Miquel Gincós de l’Escala, d’Antoni Jaume Joan, un noi d’entre 11 i 12 anys, «natural del Congo» i «servent de Pere Manegat». No va ser l’únic que va arribar al poble. Una altra informació que ha sortit a la llum és el testament d’aquest negrer del que Faig documenta mínim set viatges amb carregament d’esclaus. Amb el capital acumulat es va convertir «en armador de vaixells mercants dedicats a la tracta». Aquest tràfic era una pràctica il·legal des del 1817 a partir d’un tractat hispano-britànic inoperant. «Potser en les sis expedicions, Manegat hauria transportat uns dos mil esclaus», calcula Faig. Dos mil dels 30.696 que s’estima van transportar a les Antilles embarcacions catalanes entre el 1789 i 1820. Faig no oblida que «sense aquesta mà d’obra massiva» els negocis a Cuba no s’haurien pogut desenvolupar.

El Museu de l'Anxova i de la Sal dedicarà un simposi, una exposició i un llibre a la temàtica