El viatge d’anada i tornada de Mònica Campdepadrós

Per a Mònica Campdepadrós (Barcelona, 1968), l’exposició Nimbar el buit que inaugura aquest dimarts, a dos quarts de set de la tarda, al Centre d’Artesania de Catalunya, al barri Gòtic de Barcelona, és realment molt especial. No es tracta només de la seva primera exposició individual a la capital, sinó que suposa el retorn a un escenari vital que li és ben familiar, que l’apropa a l’adolescència i als seus anys de formació.

En aquesta exposició, que es podrà veure fins al 26 de maig, la creadora, que fa dues dècades que viu a l’Empordà, ha seleccionat un conjunt d’obres «que giren principalment al voltant d’aspectes cosmogònics i espirituals, tot cercant una bellesa i harmonia dinàmiques». Són peces «molt vives», assegura Mònica Campdepadrós que explica que «els cercles embolcallen i il·luminen el buit, que entenc com la màxima potencialitat». La mostra aplega peces volumètriques creades per aquesta ocasió especial, però també altres que són fruit de projectes artístics diversos que s’han pogut veure també a l’Empordà. És el cas de Cadiretes que es va contemplar a la Rambla de Figueres fa uns anys. Les obres estan fetes de fusta i acrílics, tot i que l’artista també incorpora «l’assemblatge amb objectes trobats i altres materials». Destaca la força del cromatisme, les línies depurades que perfilen jocs de moviments i oscil·lacions «amb la intenció d’establir una connexió amb l’essencial».