Mònica Campdepadrós confessa viure un moment dolç. Després de guanyar una menció al FAD d’Art per l’obra Respiració de l’univers, ara, en pocs dies de diferència ha inaugurat dues exposicions individuals: la primera, a les Bernardes de Salt i, la segona, a La Mercè de Girona. Aborda temàtiques i disciplines diferents, però que ajuden a entendre millor què motiva la creació d’aquesta artista, que viu a Rabós d’Empordà des de fa ja uns quants anys, i amb taller a Castelló d’Empúries.
El recorregut s’inicia a les Bernades on Campdepadrós presenta Trobar-se [in natura], un espai reflexiu que remet tant a allò que l’artista troba en la natura com convida a trobar-se un mateix a través d’aquest camí, com aquest «deambular» que també practica Campdepadrós. És en aquestes passejades que l’artista troba tota mena d’objectes i restes, petjades d’altres homes i dones escampades arreu. Algunes, «residus sintètics que tot ho corrompen i distorsionen». Conscient de la impossibilitat de representar la natura ni amb voluntat d’evocar-la romànticament o de forma idealitzada, Campdepadrós s’agafa a la realitat per transmetre, amb les obres escultòriques, tres intencions: «La transmutació d’aquesta energia negativa a través de l’art; la reconnexió amb la pròpia essència a través de la mare natura i la reflexió sobre les relacions de l’ésser humà amb ella». Sorprèn l’Anticabana, un llit de medicaments desconnectada del terra i càmeres de vigilància, que sorgeix en contraposició de la cabana de Thoreau, amb la qual propugnava el retorn a la natura.
L’exposició a La Mercè neix fruit de l’estada d’un mes al taller de ceràmica de l’Escola Municipal d’Art de Girona, ara fa un any, en guanyar la Beca Bòlit Residència Creativa. En aquest cas, el repte era important perquè l’artista s’enfrontava, per primer cop, al treball amb fang i ceràmica. L’aproximació la va fer a través del figuratiu i el resultat són obres «portades al límit» que interpel·len, de nou, a la consciència «sobre la situació del món i de la humanitat». Globus terraqüis deformats, aixafats; caps sense identitat, assemblats, cosits, perforats, caps posthumans i mapes sobreposats i enganxats. «Per mi és com la necessitat de despertar d’un gran somni a través del pensament i la imaginació», alerta.
