«Grècia és l’origen de tot o gairebé tot, un far que il·lumina Europa»

És un dels hel·lenistes catalans de capçalera i actual director del Camp d'Aprenentatge d'Empúries. Com a comissari de la Vila del Llibre de l'Escala, el figuerenc Eusebi Ayensa reconeix haver treballat "molt a gust i amb molta llibertat", creant un programa amb actes que permetran al visitant aproximar-se als llaços que uneixen Grècia i Catalunya. L’any passat, l’hel·lenista va ser convidat a la Vila del Llibre per parlar de literatura del Rosselló. En una conversa informal, va suggerir que caldria dedicar-li una edició a Grècia i els organitzadors li van prendre la paraula.

La Vila del Llibre edifica ponts de mar blava entre l’Escala i la Grècia clàssica i l’actual

L’Escala torna a mirar a les arrels, exercici sempre necessari, no?

Grècia és l’origen de tot o gairebé tot. Quan venen alumnes a Empúries, abans d’entrar al jaciment, els faig una reflexió: «Potser escolteu música en anglès i aneu al McDonald’s, però no us oblideu que sou fills de tres ciutats: Atenes, Roma i Jerusalem. I això és el que fa que sigueu europeus, en el sentit etimològic del terme». Grècia és una part molt important d’aquesta cultura i l’Escala és lògic que ho reivindiqui, perquè, a més, té el jaciment. És tornar als orígens, reivindicar-los en un moment que el cosmopolitisme té coses bones però també ens empobreix molt. Tot és igual a tot arreu, tot es barreja i sembla que no tenim trets distintius. Sense caure en el localisme més extrem, cal reivindicar que tenim un referent, Grècia, que és molt important.

Com es planteja la Vila del Llibre?

Hem intentat barrejar tant la gent de l’Escala que es dedica a la cultura, com Josep Tero, Carme Callol i Jaume Comas, i gent de fora. Que l’àmbit local hi sigui present, però també el comarcal amb l’homenatge que es fa a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la mort. També la Fundació Bernat Metge i, fins i tot, una connexió en línia amb l’escriptor grec Petros Màrkaris sobre novel·la policíaca. Serà un viatge des d’Empúries fins a Atenes passant per Barcelona i Figueres.

Grècia és present en la literatura catalana actual?

Sobretot en traduccions dels grecs. Per mi, la traducció és una part de creació, també. Agafes un text i el trasllades i adaptes a les necessitats del teu idioma. Fas una petita creació sobre una base que no pots canviar, evidentment. Hi ha poetes grecs contemporanis, com Kavafis, que tenen una gran influència en la nostra lírica del segle XX.

El cartell d’enguany és una bona metàfora d’això.

Sí, apareix un far i una columna. I és que Grècia és un far que il·lumina Europa des de fa dos mil cinc-cents anys. Malgrat la crisi econòmica i totes les desgràcies que han patit, continua sent una potència cultural molt important. Un país on s’escriu molt, es publica molt, amb bons poetes i escriptors. Per això, a la Vila del Llibre, hi serà present la Grècia antiga, que és allò que admirem, però també la contemporània i la medieval, a la qual els catalans també estem units. Tenim uns lligams, una tradició. Grècia és un país que ens continua influint i nosaltres a ell.

«Abans era un viatge unidireccional, de Grècia cap aquí, i ara ja és d’anada i tornada, ens influïm i ens enriquim mútuament»

I Catalunya, és present en la literatura grega actual?

Una de les coses que vaig intentar quan vaig ser a Atenes (com a director de l’Instituto Cervantes) era que la literatura catalana fos coneguda allà i traduïda perquè, evidentment, hi ha un tema de sensibilitat mediterrània. Un escriptor català està potser més proper que un d’Extremadura, pels referents culturals i el mar mateix. Per això la literatura catalana és traduïda a Grècia: Jaume Cabré, Carles Riba... Hi ha la continuïtat de la tradició. Abans era un viatge unidireccional, de Grècia cap aquí, i ara ja és d’anada i tornada, ens influïm i ens enriquim mútuament.

La Xarxa a través de Pla Edicions li edita un llibre, La llum de Grècia.

És un recull de trenta-cinc articles meus i d’entrevistes que m’han fet en la premsa comarcal, nacional i grega els darrers trenta anys sobre Grècia, comentant problemes que encara són actuals com la reivindicació que fa el país dels marbres del Partenó que són a Londres. N’hi ha d’introbables i, per a molts, seran com articles nous. Fa il·lusió.

A més, crec que la seva edició completa de Kavafis ja està a punt.

Ahir (dijous passat) es va enviar a impremta. Seran dos volums (Editorial Flaneur) i quasi mil pàgines, sense el text grec que hi havia d’anar. He llegit molt Kavafis (Alexandria, 1863-1933) i l’he treballat i publicat proses d’ell, però durant el confinament vaig començar a traduir poemes. Cada dia feia un o dos poemes i el resultat m’agradava. De cop i volta em vaig adonar que en tenia més d’un centenar i vaig continuar. Va ser una cosa no premeditada. Quan la vaig tenir tota traduïda i havia treballat els materials d’arxiu d’aquests poemes, vaig pensar que era el moment de fer una edició completa. Aquest, potser, serà l’últim projecte que faci d’aquestes dimensions perquè haig de mesurar les meves forces. Molta gent, un Kavafis com aquest, el fa en una vida i jo l’he fet en vuit anys. Hi he invertit moltes hores de feina i molts estius de treball. Ara entenc que, malgrat que m’ho passo bé, també hi ha altres coses a la vida.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ