La Vila del Llibre edifica ponts de mar blava entre l’Escala i la Grècia clàssica i l’actual

«L’Escala s’ha convertit en un lloc bastant emblemàtic per a nosaltres en aquests sis anys, un espai on se’ns han permès experimentar i esdevenir laboratori d’idees», assegura satisfet Enric Bono, director de la Xarxa Viles del Llibre. Després de tancar el cicle literari de la Mediterrània, proposant un viatge per Mallorca, el País Valencià i el Rosselló, ara toca fer una immersió en la relació de Grècia amb Catalunya i, per descomptat, amb l’Escala-Empúries i l’Empordà. Serà aquest l’inici d’un altre cicle que resseguirà, els pròxims dos anys, els llaços i punts de trobada del país amb Itàlia i el Magreb. Des d’aquest divendres i fins diumenge, però, la cultura convidada a la Vila del Llibre de l’Escala serà la grega, en la qual, i sota el comissariat de l'hel·lenista figuerec Eusebi Ayensa, s’aprofundirà amb conferències, recitals, espectacles i visites, per diferents espais del poble, així com el tradicional mercat editorial, a la Platja de les Barques, amb una trentena llarga de segells, alguns dels quals bons divulgadors de la literatura grega. De fet, un dels diàlegs que es proposa posarà sobre la taula si és fàcil editar els clàssics grecs avui i la Fundació Bernat Metge també aprofundirà sobre la recepció dels clàssics en català.

El format de la Vila del Llibre és el mateix de cada any. Entre les propostes, però, destaca l’estrena diumenge del primer dels deu capítols del pòdcast Mar Negra que té com a eix un seguit d’assassinats que es produeixen a la Vila del Llibre de l’Escala del 2023. Amb guió de l’escriptor Sebastià Bennasar, qui va ser comissari de la Vila del Llibre dedicada a Mallorca, és una coproducció de Ràdio l’Escala i La Xarxa i està dirigit per Anna Casas i interpretat per les veus de Cristina Cantal i Abel Font. L’acte inaugural anirà a càrrec del cantautor escalenc Josep Tero, qui evocarà la figura del poeta grec, Konstantindos Kavafis. Serà el divendres a les 7 de la tarda a l’Alfolí de la Sal. No serà l’única empremta local, ja que els actors Carme Callol i Jaume Comas oferiran, diumenge a l’escenari Port, un recital on es proposarà una passejada per la literatura grega de la mà dels traductors catalans.

«Grècia és l’origen de tot o gairebé tot, un far que il·lumina Europa»

Dins el programa destaquen actes que recorden la petjada de Grècia en alguns autors de casa nostra com Maria Àngels Anglada, gran divulgadora de la cultura grega i de la qual es commemora el quart de segle de la seva mort. D’ella en parlaran la filòloga Anna Perera; la professora Maria Dasca i la catedràtica Assumpció Heras, en una taula moderada per Jordi Llavina, dissabte a les 12 del migdia, a l’Alfolí de la Sal. L’acte culminarà amb un recital de poesia d’Anglada amb l’actriu Rosa Cadafalch. També es recordarà la figura de Caterina Albert i la seva mirada del món grec amb un diàleg entre la directora de la Càtedra Víctor Català, Mita Casacuberta, i Marta Santos, coordinadora del Museu d’Arqueologia Empúries, dissabte a dos quarts de vuit del vespre, a l’Alfolí de la Sal.

Vicenç Pagès, Estellés i Guimerà

També serà present Vicenç Pagès Jordà amb la projecció, dissabte a les 4 de la tarda, d’Un gat i un encàrrec: Hemingway, Carver i el rastre de Txékhov, xerrada oferta pel professor Miquel Berga. D’altra banda, es rescata la memòria de l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés i la seva poesia de la mà dels escriptors Sebastià Bennasar i Irene Solanich. Això arriba en un moment en què l’actual govern valencià «sembla negar aquest patrimoni que és reconegut per molta gent i per la cultura en general». Per Enric Bono, aquests gestos «són revulsius perquè realment es parli d’aquestes figures censurades», com també es va fer fa uns anys amb Joan Fuster, «un altre personatge controvertit, amb llums i ombres, dins la cultura valenciana». Finalment, s’ha programat l’espectacle, ÀÀ, que clourà la Vila, diumenge a les 7 de la tarda a l’Alfolí, i que estarà dedicat a la poesia d’Àngel Guimerà amb els actors Mone Teruel, Ignasi Roda i Pep Pladellorens.

Creació de la Xarxa gallega, la Rede de Vilas do Libro

Enric Bono recorda que si l’any passat la Xarxa Viles del Llibre tenia com a lema «Llegir el passat per escriure el futur», enguany és «Els petits relats ens mouen», posant molt l’èmfasi «en la part més creativa, en aquelles històries que comencen com una cosa petita, però que la suma fa que el país i la cultura es vagi desenvolupant». És el que succeeix amb aquest projecte. De fet, aquest anys es faran set Viles del Llibre, amb la novetat que el projecte entra a Galícia, iniciant una primera edició a Pontedeume, del 23 al 25 d’agost. Aquest mes de març tindran lloc jornades amb intel·lectuals gallecs per crear la Rede de Vilas do Libro que, segons Bono, «seguirà el camí anglès del Camí de Santiago». Això significa que tots els pobles que passen per aquesta ruta es convertiran fins a l’Any Sant Xacobeo, el 2027, en Vilas do Libro. El director de la iniciativa no amaga la importància del projecte i explica que l’objectiu és que «les dues Xarxes estiguin relacionades, ja que comparteixen llengües minoritàries objectes de ser protegides».