El món de la pesca i l'Escala

«Cal reivindicar l’essència marinera abans que no desaparegui del tot»

La historiadora Aïda Sánchez s’ha apropat a la comunitat pescadora de l’Escala, com a part de la investigació per la seva tesi doctoral

L’alcalde de l’Escala i Aïda Sánchez a l’exposició, dissabte passat. | AJ. L’ESCALA

L’alcalde de l’Escala i Aïda Sánchez a l’exposició, dissabte passat. | AJ. L’ESCALA / cristina vilà bartis. l’escala

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

La historiadora Aïda Sánchez no amaga que li va costar introduir-se dins la comunitat pescadora de l’Escala. Ningú volia parlar, d’entrada, perquè «ells mateixos no es valoraven les seves tasques». Finalment, però, va reeixir gràcies a la Confraria de Pescadors de l'Escala. Era aquest un pas imprescindible «per entendre la seva realitat, recuperar l’ofici que encara existeix, visibilitzar-lo i mostrar que té un sentit dins la societat mediterrània». Malgrat tot, una de les conclusions a les quals ha arribat després de tres mesos d’estudi sobre el terreny, finançats amb la Beca de Tardor que va obtenir, «és que l’essència marinera s’està perdent i que cal reivindicar-la abans que no desaparegui del tot». Això serà difícil d’aturar, «ja que no hi ha relleu generacional, ni en homes ni en dones, i les condicions són molt dolentes, actualment». Totes aquestes qüestions es plasmen ara en una exposició inaugurada dissabte passat a la Casa del Gavià, de l’Escala.

A l’esquerra, una antiga fàbrica de salaó de l’Escala fotografiada per Josep Esquirol. A la dreta, l’arribada del peix. Una fotografia d’autoria desconeguda del fons Joan Casadevall Clotas. | ARXIU HISTÒRIC DE L’ESCALA

Una antiga fàbrica de salaó de l’Escala fotografiada per Josep Esquirol. / ARXIU HISTÒRIC DE L’ESCALA

L’exposició es planteja en tres àmbits: el relat històric, la imatge a través de la fotografia preservada a l’Arxiu Històric de l’Escala i els objectes. També inclou algunes entrevistes enregistrades que serveixen per resumir el relat que Aïda Sánchez ha anat traçant des que va arribar l’octubre passat des de Valls. Venia per fer recerca per la seva tesi doctoral inèdita dedicada a les dones dins la comunitat pesquera al Mediterrani. La investigació li ha aportat una nova perspectiva i l’ha dut a detectar la mateixa «preocupació i resignació» del sector a tota la costa catalana. «Ells han vist venir la situació actual, ho han viscut i ho tenen molt assumit», assegura. Això no implica que, «com a societat, perdem moltes respostes a preguntes que tenim en la nostra història, perdem l’essència mediterrània i uns coneixements culturals, lèxics, de vocabulari, socials, geogràfics molt grans i no ens fem a la idea del valor que té».

«Cal reivindicar l’essència marinera abans que  no desaparegui del tot»

L'arribada del peix en una fotografia d’autoria desconeguda del fons Joan Casadevall Clotas. / ARXIU HISTÒRIC DE L’ESCALA

La investigadora reconeix que en el cas de les dones «no només es moren oficis, sinó tota una manera de comportar-se dins la societat, de distribuir-se, ordenar-se i socialitzar». La historiadora posa en relleu com elles sempre han tingut un paper molt destacat: «Tota l’organització familiar anava a càrrec seu, l’economia, la supervivència a terra, en tots els processos de l’art de pescar elles hi eren, des d’abans de sortir de port fins que el peix es posava a taula». És un paper «del qual se n’ha parlat molt poc i que cal fer visible». Per això, Sánchez té previst parlar-ne el 2 de febrer en una conferència a l’Alfolí de la Sal. Val a dir que aquesta és una recerca que no s’atura, ja que la historiadora acaba de guanyar una nova beca, ara al Museu Marítim de Barcelona, que li permetrà resseguir la petjada de la dona en els documents notarials de l’edat mitjana: «Elles hi són, si les busques amb perspectiva de gènere, les trobes».

D’altra banda, paral·lelament al treball d'investigació, Aïda Sánchez també ha desenvolupat un projecte pedagògic amb l’escola Empúries i els alumnes de cicle mitjà han participat activament en l’exposició del Gavià. A més, la historiadora ha fet difusió d’aquest treball a l’INS El Pedró amb rutes guiades.