«La dona a la pesca ha estat present sempre de forma activa»

Aïda Sánchez és historiadora i actualment està cursant el doctorat en història de les dones i antropologia feminista a la Universitat de Barcelona. Amb el projecte guanyador de la beca de tardor de l’Escala, pretén fer un profund treball de camp, a través de l’antropologia i la història, per a recuperar la memòria oral de les persones que han format part de la comunitat pescadora del municipi.

Per què va presentar el seu projecte a la primera beca de tardor de l’Escala?

Estic fent la tesi sobre «Les dones dins la comunitat pesquera al Mediterrani» i vaig assabentar-me de la convocatòria. Em vaig decidir a presentar-me perquè havia fet tot el camp de Tarragona, part de les terres de l’Ebre i havia pogut arribar fins a Barcelona amb el treball de la tesi. Però hi havia un buit que m’hauria agradat cobrir i vaig pensar que la beca podria ser una bona oportunitat. Una altra de les raons és que les comunitats pescadores s’estan morint i tenen un patrimoni material i immaterial que es perd amb la gent, amb la memòria. Crec que s’ha de recollir i que quedi constància, perquè forma part de la identitat de cada municipi costaner, però també de la nostra societat mediterrània. Es tracta que aquesta memòria i característiques pròpies d’aquestes comunitats perdurin a través de la recerca.

Què li ha suposat guanyar la beca?

No m’havia presentat a moltes beques d’aquestes característiques i aquesta és el primer cop que s’obria, no sabia ben bé el que buscaven i vaig presentar-me per provar. Mai penses que el teu projecte sortirà seleccionat. Llavors va ser sorprenent i em vaig sentir molt contenta que valoressin el meu treball.

Quins objectius específics té el seu projecte?

Gairebé tot el que he d’investigar no està als arxius, sinó en la gent, la seva memòria, la seva manera de fer, llavors, és una beca molt participativa i els protagonistes seran els habitants de l’Escala, en especial la comunitat pesquera o la gent vinculada a la mar, tant homes com dones, nens, nenes, avis, àvies, tothom que participa dins la comunitat. Són una peça clau, sense la seva col·laboració, aquesta beca no podrà tirar endavant el treball perquè necessitem la memòria, hem de fer la cerca, fotografies, material, contextualitzar, al final vol recollir la vida i la història de la gent de l’Escala, la marinera, la pescadora.

"La clau del meu estudi és que la població de l'Escala estigui oberta a participar"

De quina manera aplicarà la perspectiva de gènere en la història marítima de l’Escala?

Centro la meva tesi en gènere, però aquest projecte no té gènere. Sí que partim d’uns indicis que són molt evidents. En els estudis acadèmics i en la difusió que s’han fet de la pesca, les dones no hem tingut lloc. Si nosaltres busquem estudis històrics, sempre són els homes els que han anat a pescar, trobem que hi ha estudis sobre el tipus d’embarcacions, la fauna marítima, els tipus d’arts, però mai ningú parla de la societat, de la gent, en general, i ningú posa el focus en les dones. Al final tenim aquesta perspectiva perquè centrem la visió en una activitat econòmica, la d’extreure el peix, però abans que la barca es fiqui a l’aigua i fins que el peix arribi a la paella, les dones també intervenen en tot el procés. Anar a pescar és tot un procés, des de fer les xarxes, remendar-les si arriben trencades, la comercialització del peix, la gastronomia, com es cuina aquest peix, també són elles. Per tant, les dones d’una manera indirecta a la pesca, hi han estat presents molt activament perquè sense elles no es podria sortir a pescar. D’això no trobes estudis a cap nivell. En realitat, només tenim un tant per cent d’aquesta realitat pescadora, que és la que hem estudiat, actius que sempre ens han semblat molt passius i en realitat són molt actius.

A partir d’aquí, com pot canviar la percepció de la societat vers la comunitat pesquera? Com s’implicarà la comunitat educativa?

La idea és que la recerca ha de tenir un retorn social. Si nosaltres fem recerca i no divulguem el que estem investigant, quins resultats ha tingut, no serveix per res. Perquè hi hagi un retorn social participatiu, el procés, com ja he dit, anirà acompanyat de la comunitat pescadora, però també dels escolars de l’Escala, si els centres educatius ho troben bé. És la seva història i l’han de conèixer, és el seu passat més proper: una comunitat perd el sentit quan per la seva identitat, per això intentarem que la tinguin ben present. És un projecte de passat, de present i de futur, de la gent que ja ha marxat, de la gent que encara hi és –recollirem els seus testimonis– i de futur creant consciència per fer arribar tota aquesta informació de la gent que participarà.

Quan està previst que comenci l’estudi? Hi haurà una exposició per plasmar els resultats?

El calendari del projecte i de la meva estada a l’Escala comença a l’octubre, però s’ha d’acabar de concretar. Al projecte hi ha planificada una exposició, però encara no puc concretar si tirarà endavant.

Quines dificultats creu que hi pot trobar a l’hora de desenvolupar l’estudi?

El principal repte és que la gent vulgui participar. Aquesta és la clau, m’espero uns habitants de l’Escala oberts a prendre part d’aquest projecte i que ningú cregui que el seu testimoni no té importància. Si aconsegueixo això ja és un èxit, també cal el suport de les associacions i del teixit cultural i associatiu del poble.