Se sap que la impremta va ser un negoci pròsper a Barcelona al segle XVIII i, tot i que l’ofici d’impressor va ser històricament cosa d’homes, algunes dones van fer-se un lloc dins el sector de les arts gràfiques, sobretot a partir del segle XVIII, ja fos com a dones impressores, gravadores o llibreteres. També a terres gironines. És aquí on la bibliotecària i arxivera Inés Padrosa s’ha aproximat al tema partint dels fons bibliogràfics preservats a la Biblioteca i Arxiu del Palau de Peralada i ha tret de l’oblit, posant noms i cognoms, a aquestes dones. L’estudi, titulat Impressores gironines a la biblioteca del Palau de Peralada (segles XVIII-XX), s’acaba de publicar dins el volum 64 dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins.

Inés Padrosa explica que, al llarg dels anys, ha anat destriant dels fons de Peralada un miler d’obres impreses a Girona capital o a la província, de les quals una cinquantena tenen segell femení, principalment vídues a excepció de Dolors Torres Estrada. Inés Padrosa, que té en compte la tesi doctoral d’Enric Mirambell dedicada als impressors gironins, ha estat capaç d’engruixir el nom de dones impressores, passant de les tres constatades per l’expert – la Vídua i Fill de Figaró; Maria Nicolau, vídua de Bro, i la Vídua Grases– a unes quantes més. Ella, a més, en revela algunes dades. Dins aquesta llista, hi ha Maria Nicolau Arrosser, vídua de Josep Bro, qui regentarà el negoci del marit mort amb el seu germà durant dos anys, del 1794 al 1796, fins a contraure segones núpcies. Li segueix Maria Oliva Gispert, de Sant Hilari Sacalm, vídua d’Agustí Figaró, impressora, de la qual es conserven més obres a Peralada. Del taller de Narcisa Pagès Miralles, vídua de l’impressor Joaquim Grases, van sortir-ne obres religioses, pedagògiques i geogràfiques. La vídua de Gerardo Cumané va dur el negoci de 1872 a 1874, mentre que Dolors Torres Estrada, germana de Pacià Torres, va tirar endavant impremta i llibreria. Finalment, Teresa Gussinyer Juncà, vídua de Josep Franquet Serra, va agafar el negoci amb el seu fill. Val a dir que Padrosa reconeix que a Peralada no s’ha localitzat, encara, cap obra de Josepa Puignau, que fou l’hereva del taller de Fermí Nicolau, ni de la vídua de Manuel Llach, que va estar activa des de finals del segle XIX fins a principis del XX.

La bibliotecària remarca com les obres impreses per aquestes dones «van fer via per molts llocs de la geografia espanyola». Així es localitzen exemplars a diversos centres, institucions i biblioteques. A més, cal destacar que hi ha llibres que només es troben a Peralada, tot i que «cal tenir present que sempre pot aparèixer algun exemplar en mans privades», matisa Padrosa, que descriu com aquestes obres responen a temàtiques de l’època: religió, novenes, educació, pedagogia, publicacions municipals, filosofia, història, literatura i primers intents de guies turístiques.