Trenta anys de la gènesi de la cuina actual

El periodista Salvador Garcia-Arbós va qualificar El Bulli, el sabor del Mediterráneo de «la gènesi d’una nova cosa, un llibre essencial que marca tot el que s’ha fet després» en el món de la gastronomia. Compartint opinió i havent format part d’aquella història, ho avalaven el traductor Josep Maria Pinto, l’escriptor Josep Maria Fonalleras i el fotògraf Francesc Guillamet, tots ells reunits la setmana passada a la biblioteca de Figueres per parlar-ne i celebrar els trenta anys de la publicació d’aquesta bíblia de la cuina contemporània, el suport on Ferran Adrià i el seu equip van conceptualitzar, amb 1846 plats, el que havien creat a El Bulli entre els anys 1984 i 1993.

Francesc Guillamet va explicar com va ser Juli Soler qui el va introduir en el projecte: «Un servidor ni tenia ni sabia com anaven els flaixos, els vaig convèncer de fer les fotos amb llum natural i vam estar un any voltant per Montjoi fins que se n’anava el sol fent una o dues fotos al dia i així va sortir el llibre». Respecte als textos, on va participar Josep Maria Fonalleras per mitjà de l’editor Xavier Folch, aquest va confessar que mentre ho feia no tenia la sensació d’estar col·laborant en una cosa tan important, però amb el temps es va adonar «d’haver estat un privilegiat». No només per haver treballat amb Ferran Adrià, «la persona que s’acosta més al que entendríem per geni», sinó per haver vist com ho feia Guillamet: «Tenia una fixació professional enorme, volia convertir cada plat en una peça d’art».

Francesc Guillamet explica com va conèixer a Juli Soler i va col·laborar amb la gent d'El Bulli en el primer llibre.

Josep Maria Pinto, conegut per ser el traductor al català de la descomunal A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, va comentar que «la part més important de la meva feina era escriure alguna cosa que reflectís el que Ferran Adrià sabia. El que ell em demanava era molt complex, amb ell el matís no funcionava». Així, va afegir, «li anava buidant el cap i el resultat és el que ha volgut ell, i el Bulli s’entén gràcies a com m’ha anat dirigint». El primer llibre que va escriure amb ell, i que es va esgotar, va ser Los secretos de El Bulli (Altaya), on no hi havia ni una fotografia, només receptes, «venia a ser, com diu Adrià, una vomitada teòrica». Més tard, arribarien els llibres del Catàleg general, nascuts de la voluntat «que s’entengui la seva manera de fer, crear i pensar». Per a Francesc Guillamet és «un registre notarial». Garcia-Arbós va remarcar la generositat d’Adrià perquè, abans d’ell, les receptes es guardaven a pany i clau: «Amb ell no hi ha secrets, t’ensenya la patent i ho regala a tothom, és un llegat». Per a Fonalleras, la cuina d’El Bulli «té una consistència i aquests llibres demostren una profunditat i com Adrià ha excel·lit en un camp concret».