«Rere tota composició hi ha sempre una intencionalitat molt profunda»

L’amor de l’escriptor Javier Sierra (Terol, 1971) per l’art l’acompanya des de la primera joventut. Llibres com El maestro del Prado (2013) o La cena secreta (2004), èxits de vendes que li van donar renom internacional, en són una bona prova. Ara és un dels autors que han participat en el llibre Per què, Dalí? editat per Planeta per complementar l'exposició El Crist de Portlligat que es pot veure a la Sala de les Lògies del Teatre-Museu Dalí, de Figueres.

Molts dels seus llibres són una invitació a la contemplació. Per què, Dalí? li ha exigit també a vostè fer-ho i profunditzar.

Salvador Dalí tenia un sentit de l’art molt afí a la meva visió: l’art com a porta, com a canal per fer visible allò invisible. Per a mi va ser molt fàcil adaptar-me a la mentalitat creativa de Dalí en aquest període concret. Està deixant el surrealisme formal, tot i que El Crist també ho és, encara que no ens ho sembli, però conté molts elements. No el satisfà la idea de Breton dels processos automàtics de creació en la recerca del subconscient perquè creu que el subconscient pot captar coses de fora, actuant com d’antena, quasi com un mèdium. Dalí utilitza tot això per il·luminar aquesta obra. Em va resultar molt interessant escriure, perquè és un moment frontissa en la seva trajectòria.

La recerca del misticisme.

El misticisme sempre és un camí personal i íntim, però aquí, ell el vol fer col·lectiu. Fins aleshores, pintava quadres més aviat de petit format i aquí construeix una cosa gran perquè vol convertir-la en una porta col·lectiva a aquest misticisme. És un canvi molt fort.

I sempre amb la voluntat d’explicar-nos alguna cosa.

En el llibre, li pregunto a Dalí per què fa tot això, però també vol ser una anàlisi dels perquès de l’artista. Rere tota composició d’aquesta mena hi ha sempre una intencionalitat molt profunda, si no, no li dediques tota aquesta passió i intensitat.

Contemplar El Crist amb aquesta escenografia al Teatre-Museu Dalí també ajuda.

Crec que hem de recuperar, els museus també, la funció contemplativa de l’art, no el consum de l’art, que és el que ara està en voga. Arribes a un museu, ara, tens trenta obres d’un artista o tres-centes, no passa res, i les has de veure en una hora i marxes. Aquesta no és la funció de l’art, és aturar-te davant una pintura i que t’hi aboquis. Aquest exercici fet al Teatre-Museu Dalí de crear un ambient quasi de clausura, d’abraçada entorn El Crist, em sembla molt oportú.

"L'art és el que ens fa humans transcendents"

Javier Sierra

— Escriptor

Un altre dels autors que han escrit en aquest llibre és el pintor Antonio López. Què li sembla compartir espai amb ell?

He escrit molt sobre art i continuo fent-ho. Afegir una col·laboració amb Antonio López, que és el Velázquez dels nostres dies, és un regal.

Quin paper té l'art en la seva vida?

És la meva passió. Crec que té a veure que vaig nèixer en una ciutat molt petita, Terol, però que està plena de patrimoni per tot arreu i era un patrimoni que jo, des de petit, contemplava amb la frustració de no saber res d’ell i que ningú me l’explicava. Això, crec, va fer que neixés un cert inconformisme dins meu i una necessitat d’interpretar aquest art que ens envolta.

L'art ens salva, en certa manera.

Sí, sens dubte, és el que ens fa humans transcendents. Ara estic escrivint coses vinculades a la prehistòria, el per què s’inventa l’art. I no es fa amb propòsits decoratius, obviament, ni estètics, sinó sagrat, de transcendència darrera. Aquest és el motor de l’art, que no s’ha perdut, s’ha disfressat al llarg dels segles. Aquest és el que m’interessa perquè és el que pot convertir qualsevol obra d’art en una porta cap a la dimensió superior. I Salvador Dalí estava en això, era un personatge que volia que el seu art connectés amb allò superior. Amb això és ben oposat a Antonio López, que és més un pintor de la terra, del present, de pintar l’aire que existeix. Dalí no volia fer això, ell volia pintar un aire preternatural o sobrenatural. Per això hi empatitzo i m’hauria encantat asseure'm amb ell a parlar sobre totes aquestes coses.

L'icònic i majestuós 'El Crist' de Dalí ja s'exposa al Teatre-Museu de Figueres