Transmetre passió per la literatura

Quan Anna Pardos Ripoll (1998) era petita, els seus pares li llegien contes cada nit, contes que habitualment agafaven en aquelles visites regulars a la biblioteca. Aquell exercici constant, natural i plaent es va convertir, involuntàriament, en la llavor que la va introduir al món de la literatura on, amb el pas dels anys, s’ha anat fent un lloc com a booktuber i bloguera, sota el pseudònim Paraula de Mixa o Mixa. Presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, i conductora, en aquest moment, de set clubs de lectura, tant infantils com juvenils i per a adults, Anna Pardos també desenvolupa una faceta com a escriptora. Recentment, ha guanyat amb el relat Llaç de sang el setè premi de gènere fantàstic Frederic Pujulà, atorgat dins la convenció Soc Friki Soc Cultura, a Figueres.

«Estic molt sorpresa i més guanyar en aquestes condicions», remarca Pardos tot referint-se als setanta-un originals que hi optaven aquest any i la seva qualitat, com va revelar el jurat. Aquesta era la primera vegada que Pardos participava en aquest premi. Reconeix que sol escriure pel propi plaer i que es presenta a pocs concursos. Aquest, però, el va conèixer durant la Catcon, la convenció catalana de ciència-ficció i fantasia, de Vilanova i la Geltrú celebrada el juny passat, i va animar-se presentant el relat Llaç de sang ambientat en el món oriental, les dinasties, les seves tradicions i rituals. Per elaborar-lo, l’autora no amaga que li va caldre documentar-se profusament: «No en soc una gran experta, però vaig pensar que seria interessant fer un gir a la història». Per això, li va caldre «una bona dosi de recerca imaginant-me què passaria (amb les dinasties) si haguessin evolucionat en el futur».

Respecte als gèneres literaris, Anna Pardos es confessa «una lectora molt eclèctica», com és també a l’hora d’escriure. Així acumula unes quantes novel·les històriques de fantasia i misteri començades, però fa uns anys va endinsar-se en la ciència-ficció «per sortir de la zona de confort». Aquest gènere, el del relat curt, està, segons ella, «molt infravalorat a casa nostra» i més si ho comparem amb altres països com el Regne Unit o els Estats Units on les antologies de relats són molt habituals, també entre autors de prestigi. Al seu parer, escriure relats curts «té molt mèrit, és molt complex voler transmetre una història en tan poques pàgines, has d’anar al gra». Participant en diferents iniciatives d’escriptura de relats en català s’ha adonat que «el relat curt és un gènere molt satisfactori i agraït perquè li dediques molt temps a una idea i la pots veure culminada i acabada, és magnífic». Que els responsables del premi Pujulà hagin optat ara per destinar la dotació econòmica a editar el relat guanyador i els dels set primers finalistes, a més de distribuir els llibres per diferents biblioteques de Catalunya, és, segons ella, una gran notícia perquè ajudarà «a fer créixer el fons de ciència-ficció i fantàstic» d’aquests equipaments.

"El relat curt és un gènere molt satisfactori perquè li dediques molt temps a una idea i la pots veure culminada"

Quan Anna Pardos va obrir el seu canal de YouTube el 2015 batejant-lo Paraula de Mixa –aleshores tenia disset anys– era la culminació d’un camí ja iniciat força temps enrere participant en diferents fòrums literaris i obrint-se un blog sota el mateix pseudònim. De fet, va ser aquí on va aparèixer, per primer cop, el nom de ploma Mixa: «Quasi ni recordo perquè me’l vaig posar, però m’agradava com sonava i ara se’m fa estrany quan em diuen Anna, soc la Mixa». En aquell blog, explica, «penjava totes les meves ressenyes, cròniques d’esdeveniments i presentacions i fires literàries on anava». Més tard, ja va fer el salt al YouTube amb la voluntat d’apropar-se a la gent jove com ella. Actualment, té presència a totes les xarxes socials: Instagram, Twitter i TikTok, on, assegura, «hi ha una comunitat molt gran de lectors». Gràcies, doncs, a «crear contingut sobre llibres a les xarxes», Anna Pardos va copsar com «aquesta passió» i tota l’energia que hi bolcava, les portes se li anaven obrint fent-se un lloc com a dinamitzadora cultural, moderant esdeveniments i col·laborant amb ràdio i televisió.

Soc Friki Soc Cultura toca el cel amb 70 estands i atrau, per primer cop, editorials

Anna Pardos creu que recomanar lectures és «una gran responsabilitat» i no només parla de llibres que li agraden, sinó que busca donar visibilitat a totes les novetats «i la gran varietat de títols en català» que li arriben de diferents editorials amb les quals col·labora. També ciència-ficció i fantasia. Es confessa una gran fan de Terry Pratchett, un autor de fantasia best-seller que s’havia traduït a més de quaranta llengües, però no en català fins fa ben poc, cosa que ella agraeix.

Com a presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, trenca una llança a favor d’aquest sector. Reconeix que les xifres de comprensió lectora evidencien que hi ha feina per fer: «Cal conrear l’hàbit lector, que és crucial, i separar-lo del que és conèixer la història de la literatura». Ella és del parer que els joves llegeixen, ho han fet sempre, i els que ho fan, ho fan molt. «Les comunitats de lectors que es creen a les xarxes socials i converteixen llibres en fenòmens... hi ha sagues amb milions de seguidors que els devoren», confirma tot afegint que la literatura juvenil és el gènere que més masses mou quant a gires, presentacions i convencions. Hi ha llibreries que, fins i tot, exhibeixen exemplars que s’han tornat virals i han passat de les xarxes al paper. Això demostra que «la literatura i les xarxes no són incompatibles».