L’artista occità Daniel Despothuis reflexiona sobre la retirada, al Mume

Tres peces –una instal·lació, un quadre i un muntatge audiovisual– conformen el cos de la proposta artística No estem morts que des d’aquest divendres, a les 7 de la tarda, es podrà admirar a l’espai Art i Memòria del Museu de l’Exili de la Jonquera. Es tracta d’una creació del pintor i artista visual occità Daniel Despothuis (Pàmies, Arieja, 1949) amb la qual reflexionaentorn de la retirada. Es dona la circumstància que Despothuis va conviure, de ben petit, amb persones que procedien de l’exili republicà i aquest fet el va marcar. Amb la mostra al Mume, l’artista vol compartir «la percepció, les emocions i la visió que li van provocar aquests fets» amb la voluntat «de no oblidar als seus protagonistes».

La peça que obre aquest viatge és Présence V, un tríptic i una instal·lació al mateix temps, un homenatge a les víctimes d’aquella tragèdia. L’element central de la peça és una cadira, com aquelles en què l’artista sovint veia asseguts a aquells espanyols. La cadira, diu Despothuis, com a «símbol de pau, de vida, de família, una part important d’una cultura, d’un saber viure amb senzillesa». I els embenatges blancs que l’emboliquen li permeten sortir de la banalitat de l’objecte útil per a atorgar-li l’estatut de símbol. Segons Despothius, «la cadira es tornarà el símbol fantasiat d’Espanya, la terra perduda». La segona peça és un vídeo gravat a la platja d’Argelers: «El buit del lloc condueix a imaginar-se què va passar i veure el decalatge que hi ha amb l’època actual». Tanca la mostra, un quadre, el de la imatge, la representació gràfica de la filmació, la seva expressió plàstica.