«Volia explorar totes les formes de comunicació on el llenguatge no arriba»

Lúcida i ordenada, amb un discurs molt rigorós i assequible, en parlar de L’escuma, la seva primera novel·la, i del seu procés de treball, Helena Guilera Recoder (Barcelona, 1993) va aconseguir seduir divendres passat el nombrós públic assistent –unes noranta persones– reunit en aquesta ocasió a la sala adjunta a la Societat d’Agullana, a causa de la forta tramuntana. La presentació s'incloïa dins el cicle Punt de Lectura.

Estructurada en dues parts L’escuma explica una història familiar plena de joia i de desgracies, i ho fa de dues maneres, una des d’una certa distància, en una primera part del llibre titulada Les ones i l’altra des de la proximitat en una segona part que porta el títol L’escuma i que acaba sent el títol final de la novel·la.

Sorgida a partir de textos breus que van acabar esdevenint una novel·la en la qual es reflexiona sobre l’Alzheimer i sobre la bipolaritat, Helena Guilera va explicar que va acabar fent una analogia entre aquestes malalties i el concepte de forat negre, perquè tant unes com l’altre són experiències contradictòries, que superen el llenguatge habitual amb què parlem i va explicar que el seu objectiu era «explorar totes les formes de comunicació on el llenguatge normal no arriba».

En la novel·la es parla de ciència en termes molt poètics i es fan analogies molt curioses. Guilera va comentar que durant el procés d’escriptura ha pogut entendre la ciència com una forma d’expressió i de creativitat perquè que tot el que acaba sent una teoria, primer s’ha d’inventar i va confessar que li agrada traçar ponts entre diferents disciplines i fer evident que la física també pot ser poètica. L’escuma inclou un llistat de la multitud de peces musicals referenciades i un codi QR que permet escoltar-les.

L’escuma inclou un llistat de la multitud de peces musicals referenciades en la novel·la i un codi QR que permet escoltar-les. Segons l’autora, en el procés d’escriptura va acabar definint la banda sonora de cada personatge i ha volgut facilitar que el lector les pugui escoltar.

Malgrat L’escuma és un llibre sobre els forats negres, sobre la malaltia, sobre el temps i el concepte de distància, és evident que l’Helena Guilera ofereix als lectors un relat en el qual l’amor és omnipresent i actua com un teixit que ho uneix tot. Malgrat confessar que és optimista, va dir que té clar que –“l’amor dona consol però no és la resposta de tot”-.

Ara, el cicle Punt de Lectura s'atura una setmana. La nova cita és el divendres 18 d’agost a les 19 hores amb l'escriptora Maria Mercè Roca que presentarà la seva darrera novel·la Marí, als jardins de La Concòrdia.

«Es parla molt de les malalties mentals, però caldria fer-ho més»