Orriols recerca les seves arrels pageses

Des de fa un temps, pels carrers d’Orriols es detecta molt moviment. Un grup de jubilats del poble de més de 75 anys, que també formen part del cor de cantaires, ha engegat, amb el suport de l’Ajuntament de Bàscara, un projecte d’embelliment dels racons del nucli que els acull. Ho fan amb molta empenta recuperant eines que s’utilitzaven antigament al camp o a la llar i exhibint-les en espais públics, a l’aire lliure i de forma permanent. És el cas de l’antic cementiri, a tocar l’església on s’exposa una àmplia i singular selecció d’arades, entre elles una de reversible i una altra per llaurar vinyes. Aquesta aventura la capitaneja Josep Maria Sala, fill de Bàscara, nascut en una nissaga de ferrers i casat amb la filla del ferrer d’Orriols, juntament amb Josep Maria Pàmies, Rafael Romans, Josep Cos i Pere Oliveres.

El dia que visitem Orriols, ens acompanya l’alcalde, Narcís Saurina, qui escolta atentament alguns dels precs del grup. Ho fa admirat davant la dedicació, totalment altruista, que demostren. «Els ajudem en tot el que podem, això fa poble, és una manera de recuperar la nostra cultura», reconeix. De fet, aquesta empenta és contagiosa i hi ha gent d’Orriols mateix que no només han cedit material -és el cas d’un tamborell, un carro amb un mecanisme de descàrrega- sinó que s’han animat a fer la seva pròpia exposició en camps particulars.

Un cavall fet amb planxa

Totes les eines que es recullen passen abans pel taller de Josep Maria Sala qui, com a ferrer, les va restaurant amb molta cura, conscient de la història silent que acumulen, milers d’hores de treball viscudes. Algunes de les arades exposades, fins i tot, van sortir d’aquell taller familiar. Ell mateix ara ha dissenyat un cavall amb planxes de Ferros Perich, que han col·laborat desinteressadament, que ara s’exhibeix amb una arada i que exemplifica com treballaven els animals. Completaran el conjunt unes camelles, que es troben a l’espera de rebre alguna capa de vernís en una casa en desús propietat de l’Ajuntament, pendent també d’una profunda reforma. En el mateix espai expositiu hi haurà un pou, que està acabant d’ultimar Pere Oliveres, que disposarà d’una cúrria i una galleda i d’un circuit tancat d’aigua.

Josep Maria Sala comenta que tenen un munt d’idees per anar desenvolupant. «Avui en dia poca gent coneix com es deien i perquè servien totes aquestes eines i tot això pot servir per no oblidar», argumenta. Amb aquesta idea segueixen «buscant tresors» i animant a més gent a col·laborar. La darrera requesta l’han feta fa poc a Ventalló on Manel Contreras els ha cedit estris de tota mena que serviran per reconstruir la vida quotidiana dels avis: des de molinets de cafè, esclops, una màquina per fer botifarres, fins a ferradures, balances o un pescapous amb el qual es recuperaven coses caigudes al pou. Sala puntualitza que totes aquestes eines han estat cedides i que poden retornar al propietari o descendents, si aquests algun dia així desitgen. Saben bé que els objectes, tots ells documentats i fotografiats, estan impregnats de records i que aquests no es poden arrabassar.