«Dues dones», un viatge mental i emocional de la mà de La Funcional Teatre

Una llum il·lumina unes mans femenines que, pausadament, es van desposseint de diferents joies mentre la dona que se n’allibera explica les hores prèvies a la sobtada mort del seu home. Ho fa amb un to neutre com d’aquell que ha rebut un cop, però encara no s’adona de la seva gravetat. Les ombres embolcallen, quasi engoleixen, l’escena i l’espectador només pot concentrar la mirada en aquelles mans, en aquells objectes, en aquella història narrada. Són aquests detalls, aquest ritme parsimoniós que impregna sàviament el darrer muntatge de la Funcional, Dues dones, estrenat i acollit amb calidesa per part del públic dissabte passat.

La companyia figuerenca ha tornat a escollir, de nou, representar una obra entre les parets inacabades de la que sempre ha estat casa seva, aquest Casino Menestral aturat en el temps. L’espai li escau com anell al dit i permet, amb imaginació i recursos escènics molt ben trobats, transportar al públic, al llarg d’hora i mitja, mentalment cap a un altre espai físic. Dues dones no és un text teatral a l’ús, ja que parteix de la transcripció i adaptació del premiat i sensible film After Love d’Aleem Khan. La història gira entorn de tres personatges i una absència molt present. Ambientada a la ciutat portuària anglesa de Dover, Mary es troba sobtadament vídua i, un dia després de l’enterrament, descobreix que, a l’altra banda del canal de la Manxa, el seu home amagava un secret.

Secrets al descobert a "Dues dones"

Quelcom en què val la pena aprofundir és el plantejament que s’ha fet de l’espai escènic. Aquí és on es copsa la formació i sensibilitat del director, Juli Sanjuan, arquitecte especialitzat en escenografies. La dificultat de recrear els espais vitals i diferenciats, el viatge en si, ha estat superada amb escreix, partint de l’ús de murs de cartró en constant moviment que serveixen per anar despullant i buidant, talment com l’interior dels personatges. També l’aprofitament d’aquests murs efímers per projectar tot d’imatges d’espais reals que compleixen la tasca però que, potser, en alguna ocasió s’allarga en excés.

El director, que també és qui ha adaptat el text, aposta per l’ús dramàtic i metafòric de la llum. Així una part important de l’obra, potser els moments viscuts més interiorment durant els quals les ànimes es despullen, es desenvolupen dins aquest clarobscur. Són moments d’intimitat, d’apropament cap al dolor que senten els personatges magníficament interpretats per Anna Turró, continguda i sublim; Sara Bartolomé, desimbolta, i, completant l’elenc, el jove Toni Naranjo, que s’estrena amb nota. Totes les funcions -19, 20, 21, es dediquen amb molta estima a la memòria de Dolors Olivet, qui fou una de les fundadores de la companyia i que va traspassar l'any passat.