Secrets al descobert a "Dues dones"

Quan Juli Sanjuan va veure la pel·lícula After Love (2020) d’Aleem Khan es va sentir fascinat: "Em va transmetre molt el missatge i em va agradar molt l’estètica". Coincidia que Sanjuan estava cercant un text per dur-lo a escena i va decidir fer el pas i adaptar el guió cinematogràfic al llenguatge dramàtic. El repte ha estat important perquè, a banda de ser conscient que "els punts de vista de l’espectador són diferents", la voluntat era mantenir els ritmes interiors del film, estrenat al Festival de Toronto i guardonat amb sis premis Bifa i un Bafta. Aquesta adaptació original, batejada com Dues dones, arriba ara als escenaris de la mà de La Funcional Teatre. L’estrena es fa aquest dissabte a les 8 del vespre al Casino Menestral Figuerenc. Les altres funcions seran els dies 19, 20, 26 i 27 de maig a les 8 del vespre i el 14, 21 i 28 a les 6 de la tarda.

Juli Sanjuan (Figueres, 1991) és arquitecte i escenògraf. Dins la seva trajectòria, trobem l’elaboració d’instal·lacions escenogràfiques per encàrrec d’altres directors i també per diversos festivals. Amb la Funcional Teatre, però, el 2021 va fer el salt a la direcció amb les peces breus L’Os i El regne de les dones de Txékhov, cosa que va suposar l’entrada d’una nova generació al capdavant d’una producció de la veterana companyia. Sanjuan no pot amagar que Dues dones és un repte molt seductor per a ell. També per a la resta del grup, una obra intimista en la qual el joc escènic és vital, així com l’ús dramàtic de la música original, les veus en off i projeccions pròpies que serveixen "per construir la imatge" o per fer de transició. I és que l’argument proposa "un viatge breu però vibrant" i planteja noves formes de pensar entorn de temes vitals com l’amor o la família.La història, vuit dies condensats en una hora i mitja, s’inicia amb Mary Hussain, una dona que viu a la ciutat portuària anglesa de Dover. Uns dies després de quedar vídua, descobreix uns missatges, dirigits a una altra dona, Genevieve, en el mòbil del seu home mort recentment, amb qui es va casar molt jove i per qui es va convertir a l’Islam. Aquesta troballa inesperada la condueix a creuar el canal de la Mànega fins a Calais i a trobar aquesta altra dona. El director assegura que l’obra ens parla de "crisis d’identitat, de tenir clar qui ets i d’acceptar qui vols ser". Des de la seva visió, és una peça "molt contemporània i actual que ens explica que en les famílies no tot és blanc o negre, que hi ha molts matisos".

A Dues dones, la selecció dels tres únics actors –Anna Turró, Sara Bartolomé i Toni Naranjo– ha estat cabdal. Així, Sanjuan confessa que, al mateix temps que adaptava el guió, ja tenia al cap l’elenc artístic i que aquest ha estat un encert, ja que, entre ells, s’ha generat una extrema compenetració. Amb Sara Bartolomé, el director ja havia treballat anteriorment i va saber immediatament que encaixava a la perfecció fent el paper de Genevieve. Ella mateixa el defineix com "fresc, desprès, decidit, caòtic i alegre", un personatge que "evoluciona" cap a una faceta més emocional. De fet, Bartolomé s’hi apropa "a través dels sentiments i com la fan sentir els altres personatges" com el de Mary, que encarna Anna Turró, "una actriu que funciona molt bé en aquesta peça teatral, perquè és molt bona amb el gest i els silencis", admet Sanjuan, dos elements vertebradors de la posada en escena. En el cas de Turró, ella s’ha aproximat al personatge "des de la distància". L’actriu destaca "l’intens treball de taula fet prèviament per construir el personatge, no sobre l’escenari, sinó des de fora, intentant buscar motivacions i impulsos". Els jocs d’improvisacions per "muntar la seva història lliurement" van funcionar molt bé. La Mary, descriu l’actriu, "és una persona sola que ha anat passant discretament per la vida" i aquest cop l’assimila, "fent una transició tranquil·la". Ni per Turró ni per Bartolomé, els personatges han estat fàcils de fer tècnicament. Turró comenta que "tot i ser molt lineal, la Mary, la gran dificultat ha estat passar dramàticament de cent a zero i de zero a cent en pocs segons". Per Bartolomé, també ha estat un repte aquesta contenció.

Completa l’elenc, el jove Toni Naranjo interpretant Salomon. Ell no només s’estrena amb la Funcional, sinó també dalt d’un escenari. El món teatral sempre li ha interessat, però potser més la part tècnica i de producció. El seu personatge, "el nexe d’unió" entre les dues dones i aquell que "ajuda a estirar el fil de la història", el veu com molt actual: "És un adolescent que se sent perdut, tant respecte a la figura paterna com en la seva orientació sexual i que s’adona que la vida pot canviar molt fàcilment". Naranjo comenta que pujar a l’escenari embolcallat per dues actrius amb experiència i formar part "d’un equip petit" li aporta seguretat.

En tots els muntatges de la Funcional, l’espai escènic sempre està molt meditat. Aquí, Juli Sanjuan amb el suport d’Empar Rodon, reaprofiten material d’anteriors muntatges, murs de cartró i tuls que serveixen per fixar i diferenciar espais geogràfics i sentimentals que, a mesura que la història es va desgranant, van desapareixent. També prenen importància els objectes. La idea del director és "focalitzar els ulls de l’espectador cap als detalls per així entrar més en la història".

Posada en escena

Els muntatges de La Funcional comparteixen, tots ells, la voluntat de proximitat amb el públic. És per això que a cada funció –se’n fan vuit– el nombre d’espectadors és reduït. En aquesta ocasió, a cada vetllada només podran assistir vuitanta-cinc persones. A diferència dels darrers muntatges, la posada en escena serà a la italiana, és a dir, amb el públic davant. Les entrades es poden comprar al web del Casino Menestral Figuerenc.

Subscriu-te per seguir llegint