Cadaqués, un univers artístic i festiu

Eliseu Meifrèn i la nissaga Pichot són dos dels pilars fonamentals en la construcció d’aquest mite

Un dels protagonistes de l’exposició és Eliseu Meifrèn de qui es mostren obres excepcionals. | CRISTINA VILÀ

Un dels protagonistes de l’exposició és Eliseu Meifrèn de qui es mostren obres excepcionals. | CRISTINA VILÀ / CRISTINA VILÀ BARTIS. FIGUERES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Quan el metge i poeta Víctor Rahola i el seu germà Frederic, polític i també metge, arriben a Cadaqués senten que «la naturalesa els abraça». En aquell poblet del cap de Creus, isolat i de difícil accés, els dos germans freqüentaven la barraca de pescadors Ca la Torta i s’integraven en la vida quotidiana. En certa manera, cercaven, i ho van trobar, l’ideal de viure en equilibri amb la natura. Anys abans, però, alguns pintors havien descobert aquesta joia sense polir i s’hi havien sadollat. Buscaven «experimentar amb la pintura au plein air» al cap de Creus i ho van aconseguir. Noms com Joan Roig Soler, Sebastià Berenguer, Josep Maria Marquès i, per descomptat, Eliseu Meifrèn. A tots ells, i molts més, se’ls dedica l’exposició Quan Cadaqués era una festa, comissariada per la historiadora de l’art Mariona Seguranyes i inaugurada aquest dissabte passat al Museu de l’Empordà de Figueres.

Aquesta exposició, que es pot veure fins al 11 de setembre, forma part d’un projecte més ampli al qual «el Museu d’Art de Girona ens va convidar a sumar-nos», reconeixia el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech. Es tracta de l’exposició Costa Brava. La descoberta del paradís. 1870-1936, la primera d’una trilogia entorn del concepte «ideològic» Costa Brava i la seva evolució, de la mà dels ulls i les obres dels artistes. L’actual mostra a Figueres, que manlleva el títol a una frase molt eloqüent pronunciada per Joan Josep Tharrats, indaga sobre «què va propiciar que Cadaqués fos un nucli tan rellevant artísticament», com també ho va ser, el mateix moment, Tossa de Mar. Un mapa al museu gironí evidencia aquest poder d’atracció.

El Museu de l'Empordà acull l'exposició 'Quan Cadaqués era una festa', comissariada per Mariona Seguranyes

Cristina Vilà

Un dels creadors, com hem dit, que es va fer seu Cadaqués va ser Eliseu Meifrèn qui hi va arribar el 1896 i esdevingué un dels artistes més estimats pels cadaquesencs que el van fer fill adoptiu el 1911. És per això que no sorprèn que un dels àmbits de l’exposició estigui dedicat a ell i a l’obra que va crear vinculada al poble amb el qual va mantenir relació fins a la guerra civil. Tal com va relatar Seguranyes durant la presentació, «podem fer tota una lectura de la seva obra a partir dels paisatges de Cadaqués». Uns paisatges, com el fascinant, i alhora sorprenent, Cadaqués de nit (1911), una visió romàntica i simbolista del poble amb una llum de lluna que il·lumina el seu perfil. Meifrèn va ser feliç a Cadaqués i, com artista reconegut i viatjat, va ser qui va internacionalitzar aquest racó de món, fins i tot, abans que el mateix Dalí.

Imatge evocadora

Una gran imatge de la nissaga Pichot presideix el següent àmbit que la comissària ha batejat com «La casa de l’art». Les dones hi són majoria davant uns homes que semblen rendir-se afablement a la seva força. És una imatge evocadora d’un temps, d’una manera de concebre i assaborir la vida, desimbolta i bohèmia. Els Pichot són una baula imprescindible per entendre el Cadaqués del segle XX. Per Seguranyes, la matriarca Antònia Gironès va ser una dona «visionària» quan va decidir construir a la península d’Es Sortell un refugi pels seus set fills, des d’on aquests poguessin «difondre totes les seves disciplines» convertint Cadaqués «en un nucli artístic important». Tant és així que Ramon Pichot es fa acompanyar dels seus amics Santiago Rusiñol, Miquel Urdino, entre altres. També Picasso hi farà estada el 1910. Tot un mes durant el qual la visió d’aquesta «geologia agresta» esdevindrà crucial per l’evolució del seu cubisme, tal com ja reconeixen els principals experts en l’artista. D’aquest temps passat a Cadaqués es mostren algunes fotografies de Picasso, procedents de l’arxiu del Musée National Picasso de París.

La mostra no oblida com són els Pichot els que també propicien l’arribada dels Dalí. Un retrat fet per un jove Dalí a Ricard Pichot tocant el violoncel a l’interior de la casa familiar ens apropa a aquest vincle. La resta és història.

Subscriu-te per seguir llegint