L’arxiu municipal de Castelló preserva l’univers familiar de la nissaga Negre Pastell

Era l’any 2021 quan l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries ingressava els àlbums familiars de la nissaga Negre Pastell gràcies a la donació de les hereves, Rosa M. Montañà i les germanes Corbaton Montañà. Aquell va ser, per a l’arxivera Marisa Roig, un moment feliç. Després de molt temps anant-hi al darrere, el conjunt de 1.228 fotografies, 397 postals i altra documentació, fins aleshores guardada en una calaixera de la casa Pastell de Castelló, passaven a engruixir el fons local. «És molt important perquè mai havíem rebut un fons fotogràfic amb tantes imatges de la mateixa nissaga i tan antigues», afirma Roig. Amb tot el material catalogat i digitalitzat, consultable a arxius en línia, ara es treballa a ple rendiment per organitzar una exposició a l’Ecomuseu-Farinera i presentar un catàleg el 9 de juny, dia internacional dels arxius. L’objectiu és mostrar públicament el fons intentant explicar qui era qui dins la família, les relacions socials que mantenien entre ells i els viatges que van fer.

La nissaga Negre Pastell tenia un estatus a Castelló i l’Empordà. «Era una família benestant, el que abans en deien hisendats. Vivien a Girona, viatjaven molt i tenien patrimoni arreu», explica Roig. Les fotografies i postals, que recorren des de mitjans del segle XIX fins a la dècada dels anys 50, són un testimoni mut de tot això, una eina per «entendre i saber com vivien i les relacions que tenien amb altres famílies de la mateixa elit social». Una part de les fotografies són retrats d’estudi que s’enviaven entre famílies i una altra, de molt important, rememoren els viatges que van fer a principis de segle XX. Marisa Roig rescata del conjunt, però, unes imatges de l’oncle de Pelai Negre, l’enginyer forestal Marcel Negre Rimbau, establert a Segòvia, on es veu «el treball al bosc, amb animals, com descarregaven els troncs, com pelaven el suro». «Són imatges espectaculars tot i que no són d’aquí», puntualitza. El paisatge proper, però, també va quedar immortalitzat i el fons conté imatges extraordinàries de Vilanova de la Muga, Peralada, Cruïlles, Torroella de Montgrí o l’Estartit, llocs on es desplaçaven en moments puntuals per veure la família. D’altres de singulars com la que mostra l’abadia de Montserrat abans de la restauració o una de la Verge dels Dolors abans que es cremés el 1912.

Testimonis orals

Dins el conjunt, també destaca un llibre que va encarregar el mateix Pelai Negre el 1950 que inclou un estudi genealògic de la família, un instrument vital avui en dia perquè els investigadors posin ordre «en aquest trencaclosques» de personatges. En aquest sentit, Marisa Roig reconeix que tot i que algunes imatges tenen anotacions al revers, moltes altres fotografies no inclouen informació. Això els condueix a buscar testimonis orals, com és el cas d’un antic masover que va treballar per la família, o a l’Arxiu Municipal de Girona on es preserva el fons patrimonial Pelai Negre Pastell.

La nissaga Negre eren apotecaris i, després, polítics, i es van establir el 1701 a Castelló d’Empúries. Per altra banda, els Pastell eren notaris, advocats i polítics. Pelai Negre Pastell (1895-1984) va ser el darrer d’ambdues nissagues. Advocat, polític i historiador, va ser un gran hisendat, amb àmplies extensions de terra a diferents municipis. Va ser president del Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries del 1925 al 1936 i tingué una destacada actuació. La seva vida va transcórrer entre Girona, Castelló i Torroella de Montgrí. Gaudia de la natura a les platges de l’Estartit o de can Comes a Castelló i des d’allà administrava les finques. El 1944 es va casar amb Maria Montañà de Roca, d’Olot, però no van tenir fills.

L’exposició que s’està preparant dedicarà un dels àmbits a la família. «Intentarem explicar coses de les fotografies i per què se les feien, bàsicament per intercanviar-les amb altres famílies del mateix estatus social, era un prestigi», afirma Roig. Així, estan mirant de reconstruir els arbres genealògics de les famílies, des del segle XVIII fins a l’actualitat, «per entendre com s’havien anat relacionant, les aliances matrimonials». També els vincles que tenien amb altres famílies benestants de l’època com els màxims contribuents de Girona com els Rosés. La mostra també intentarà investigar quines eren les seves relacions socials i, dins d’aquestes, els estiueigs i les festes en les quals participaven com ara els carnavals a Barcelona.

Les postals, comunicacions directes

Un dels punts interessants d’aquests àlbums familiars són les postals que escriuen aquests personatges durant els seus viatges, alguns arreu de l’Estat espanyol, però també a Portugal, França i Itàlia. Per exemple, les postals de Pelai Negre a la seva mare on li «explica tot el que fan» i tot el que veuen. L’arxivera remarca que aquestes són fonts d’informació remarcables perquè «són comunicacions directes». Algunes estan escrites en català i castellà i altres en francès.

Marisa Roig defensa l’ingrés del fons a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries, ja que es tracta d’un patrimoni que remet al territori, a la seva gent i al seu passat. De fet, hi ha documents ben explícits si tenim en compte que entre les fotografies n’hi ha també de l’entorn rural i urbà del municipi de finals del segle XIX. Entre aquestes, es pot veure el claustre de Sant Domènec o la cèntrica plaça dels Homes, on tant la família Pastell com la Negre hi tenien els casals principals que encara avui en dia es conserven, amb aquell aire senyorial i majestuós que un dia van lluir, tot i que sense l’ànima dels que abans les van habitar. «Algunes d’aquestes imatges estan molt deteriorades», admet l’arxivera. Aquí és on entra la perícia i expertesa de l’especialista, Raül Costal Julià, que ha dut a terme la digitalització d’aquests documents en alta resolució amb format RAW i editades en versió FIF i JPG. La descripció ha anat a càrrec de Meritxell Fernández.