«Dirigir és l’oportunitat de potenciar, crear i fer créixer coses»

Guillem Fernández-Valls tenia 12 anys quan va començar a moure’s en el món de les arts escèniques de carrer de la mà de Dolça Vilallonga, qui fou directora teatral del Festival Terra de Trobadors entre els anys 1992 i 2000 i qui encarnava un dels personatges més recordats, Dolça, la bufona. Als 17 anys ja entraria a Drakonia on és un dels dos mestres d’armes. S’ha passejat per desenes de festivals medievals i, des del 2019, és el director artístic del Terra de Trobadors.

Aquesta serà la segona edició que dirigeix en el format habitual. El repte, diu, és alt, però l'assumeix amb ganes de fer més gran aquest festival, d'aportar la seva experiència i visió.

Què el va dur a presentar-se a la direcció del Festival?

Jo ni tan sols hi aspirava, va venir per la cap de producció, Xènia Gassull, que va veure l’opció, em va proposar fer equip i vaig entrar.

Qui conforma aquest equip humà?

La direcció artística més la producció però també tots els tècnics de l’Ajuntament, el personal de Rocktail, que va guanyar el concurs. També disposem d’auxiliars de producció, l’actriu Mireia Vallès, que dona classes a les entitats, entre altres. Anem engrandint l’equip segons les necessitats que tenim.

Les seves primeres passes en aquest món dels espectacles de carrer els va iniciar de ben jove en aquest Festival. Deu conservar molts records.

Cert, aquí hi he actuat, aquí vaig dinar aquell dia amb no sé qui...

Diferent deu ser tenir el pes i la responsabilitat de la direcció d’un festival ja històric.

Sí perquè ve implícita amb el càrrec però no és una llosa. Tens l’oportunitat de potenciar, crear i fer créixer coses. Trobadors no és Fira Tàrrega. Hi ha unes coses que caminen per si soles i tu tens l’oportunitat de donar-li ales.

És un repte dirigir la trentena edició?

Tot ho és. També l’espectacle d’inauguració i cloenda és un repte enorme, en el sentit que has de complir tota una sèrie de requisits i, també, amb el context històric. És un espectacle que rau en les entitats i que ha de funcionar per tothom, entre tots els públics. Respecte al trentè aniversari és un any de novetats. Al final és fer-lo créixer més en la línia que volem.

Que quina és exactament? Potser retornar a aquella essència primigènia?

Aquesta és una, però no podem només viure de la nostàlgia. Recuperem coses que s’han perdut per mil motius, però que van tenir un moment molt màgic, reminiscències d’abans donant-los una nova vida. Tornem a fer coses semblants perquè creiem que són l’essència del Festival. Espectacles que, en el seu moment, les persones que estaven rere el Festival ho van sentir així i allò, al cap dels anys potser va desaparèixer, però va donar caràcter a altres coses. La feina de tornar-hi és com tornar a entendre com es va crear aquest Festival i emular aquells actes ens portarà a créixer en un altre sentit. Això és el que va passar quan es va decidir sortir del poble i fer un torneig de cavalls, que ara és un acte emblemàtic.

En l’actualitat ho intenten amb el Pont Vell.

Aquí abans es feia només la batalla campal, però l’any passat vam decidir fer-hi, en aquest entorn natural, un nucli de recreació històrica, més tranquil·la, que ara potenciem amb unes grans màquines de setge abans d’arribar-hi i, a baix, campaments històrics i ampliem la zona cap al Passeig de les Oques perquè permeti fer baixar la gent del centre històric, que no hi hagi tanta condensació, esponjar-lo. És una aposta arriscada, però, si la llavor creix, qui diu que no pot continuar creixent.

Enguany es potencien molt els espectacles nocturns. Per alguna raó concreta?

Estem buscant molt la vivència del públic perquè, per a nosaltres, aquest és un festival vivencial, no un festival de seu i mira, és mira i viu la festa, el Terra de Trobadors. Així estem creixent en aquest punt sense perdre el cicle So de Lonh de música antiga, les conferències, la revista Mot so razo.

Tot això també nodreix i dona contingut a la resta.

Clar, si no seria banal perquè la part d’espectacle és el resultat de tot això.

Una vintena d’entitats participen en el Festival. Les assessoren o ajuden?

Les entitats no són professionals i potser no tenen l’energia per fer un espectacle nou cada any. Potser tampoc se’ls ha ocorregut què fer. Nosaltres estem al seu servei i mai hi haurà un no, sinó sempre: «Ho podem provar, què voleu fer?». No són professionals, estem aquí per disfrutar i nosaltres els proposem coses i a veure qui agafa el guant. És donar punts de motivació i opcions. Tenen a la seva disposició una directora artística que els assessora i els ajuda a assajar.

El Festival, enguany, també s’anima a produir. Així, coincidint amb la temàtica de recordar la construcció de la Basílica, proposen la Fàbrica Gòtica. Què és això exactament?

Portem diferents artesans, en representació de diferents gremis, que representaran que estan bastint els murs de la Basílica. La persona que ha fet la decoració també ens ha fabricat una bastida amb una grua de tracció humana que anirà pujant les pedres. Hi haurà un picapedrer, un vitraller i un forjador, artesans que faran in situ reproduccions de capitells, vitralls i la barana de davant la Candelera. No només demostracions sinó que explicacions al públic. És una proposta totalment personalitzada.

També sembla contenir un valor pedagògic.

Indubtablement i si això arriba a un vint per cent del públic, ja és un èxit total. Val a dir que aquest any hi ha moltes activitats i potser no hi arriben fins aquí.

Volen atraure nous públics amb noves propostes?

Aquesta és la idea, no només el familiar, que ja el tenim molt assolit, sinó afavorir tota mena de públic. Així proposem activitats sinó també per la primera infància, per al públic infantil naturalment però també el juvenil i el nocturn que trobarà programació de nit tant el divendres amb el gran espectacle de foc de la companyia Imaziren i El camí de l’infern dels Senyors del Foc com dissabte amb la companyia Vaguabondes que arriben de Toulouse amb un espectacle itinerant nocturn.

Veient el programa un es troba amb noms de companyies de teatre de carrer ja habituals del festival.

Cert, les que ja estem acostumats a veure junt amb altres de noves.

Una de les novetats d’enguany és la decoració de carrers i places amb nous domassos, banderes i escuts de les famílies que van ajudar econòmicament a alçar la Basílica.

Realment ens agradaria que els balcons del poble brillessin amb la participació dels veïns i veïnes engalanant-los del color que s’escau en el seu carrer d’una selecció que hem fet. És un tret característic que ens fan com a festival únic a la península Ibèrica que és capaç de decorar la vila amb els seus propis blasons.

Subscriu-te per seguir llegint