El Quartet Casals és un vell conegut de la Schubertíada de Vilabertran. Fa molts anys que aquesta formació, sens cap mena de dubte el millor quartet del món, és l’escollida per tancar aquest festival. El concert que van oferir aquest diumenge passat, inoblidable com tots els altres que han fet a l’església de la canònica, va posar al públic dempeus i va servir per tancar amb honors una Schubertíada històrica, no només per haver arribat a la trentena edició sinó perquè s’han batut tots els rècords possibles: tant de concerts -trenta-vuit, sumant les diferents seus-, com d’artistes, així com espectadors -amb 4.600 persones- i, conseqüentment, d’ingressos a taquilla. El director Víctor Medem va voler agrair sentidament, diumenge al vespre, davant una església plena i atenta, a artistes, patrocinadors però, sobretot, "al públic, a vosaltres que sou tan fidels i sobre qui els artistes només tenen paraules d’elogi".

L’actuació del Quartet Casals, una part de la qual va ser interpretada al costat del pianista Christian Blackshaw, es va viure, com la resta, sota un silenci quasi espectral des de la platea només trencat pel so dels ventalls movent-se animadament per espantar la calor sobtada. La vetllada, que va fer contenir la respiració del públic llargament, es va obrir amb la interpretació del Quartet per a cordes n.1 en do major de Xostakóvitx i ja, a la segona part, amb Blackshaw, el Quintet per a piano n.2 en la major de Dvorak, una de les obres més festives de tot el repertori de la música de cambra. Per tancar van regalar al públic la interpretació de la peça Lento con molto sentimento de César Franck.

L’alt nivell d’aquest concert també es va poder copsar el dia abans, dissabte, amb una actuació insòlita, la interpretació de la Integral de les sonates i partites per a violí sol de Bach, un concert maratonià de tres hores, en honor al personal sanitari i amb presència de sis violinistes catalans, entre ells, els dos del Quartet Casals: Maria Florea, Elena Rey, Bernat Prat, Abel Tomàs, Helena Satué i Vera Martínez Mehner.

Aquest darrer concert el va seguir, amb tota l’atenció i delectació habitual, ben bé a primera fila, el president d’honor de la Schubertíada i el seu fundador i gran avalador, el doctor Jordi Roch. Al costat, el soci més antic, el número 2, de Joventuts Musicals de Figueres i bon amic de Roch, Carles Cusí, i la seva muller. Junt amb ells, Víctor Medem, la nova generació que dirigeix amb empenta el festival empordanès. Una proposta, ara organitzada per l’associació Franz Schubert, que sembla haver renascut i que s’imposa nous reptes com ara, a la tardor, impulsar una campanya per reforçar la seva base de socis.