Emma Straton va néixer fa vint-i-dos anys a Pals, on encara resideix. Diumenge a les 11.30 hores debuta al Festival Schubertíada de Vilabertran, convidada pel seu director. Hi interpreta dues sonates de Mozart i Prokofiev i 'Carnaval' de Schumann, un repertori amb el qual busca transmetre tota l'emoció que ella mateixa sent.
Parlem dies abans del seu debut a Vilabertran, un concert que espera emocionada just abans d’emprendre un viatge que la durà a fer realitat el seu somni: anar a Hamburg per seguir formant-se.
Per a un jove intèrpret, com és el seu cas, iniciar la carrera professional no deu seu fàcil, no?
És molt difícil i sempre hi ha un factor de sort. En el meu cas, el director de la Schubertíada, Víctor Medem, va ser al concert de fi de grau a l’ESMUC. Quan em va dir qui era, no m’ho podia creure. Es tracta d’anar fent aquesta teranyina, d’anar fent contactes i que les coses surtin de mica en mica.
Per què va començar a estudiar piano? Qui va conduir-la?
La meva mare em volia dur tant a música com a dansa clàssica, però quan vam fer la roda d’instruments ho vaig tenir molt clar. Ella sempre em recorda que li vaig dir, en sortir de l’escola de música: vull fer piano i vull començar ara. No vaig dubtar ni un moment.
Va ser el que s’esperava?
La veritat és que em va agradar molt i coincidí que la professora que em va tocar, Gemma Valmanya, la meva mare també la coneixia. Valmanya sempre m’ha donat suport, m’ha guiat i li estic molt agraïda que m’ensenyés tan bé. Em va obrir portes i em va animar a seguir.
Els professors marquen.
Sí. La Gemma Valmanya va contactar amb Carlota Garriga, amb qui després vaig estudiar a l’acadèmia Mashall de Barcelona a partir dels 12 anys. Va ser una sort poder combinar-me aquestes dues professores per preparar-me per l’ESMUC. Per un artista és molt important tenir una bona persona que et guiï, perquè sol no fas res.
També ha assistit a classes magistrals de grans intèrprets.
És important tenir aquesta oportunitat perquè no només et corregeixen tècniques, si no pels contactes i consells que reps d’elles. Cal formar-te amb diverses persones i agafar el millor.
Parlen de vostè com una gran promesa que ja és una realitat. Quant esforç hi ha al darrere?
El meu mètode no té secrets: treballar molt, tot i que ho faig molt a gust. Una part del talent requereix moltes hores de dedicació però, si puc fer el que m’agrada, ho faig encantada.
També ha aconseguit premis i beques. Són essencials?
No han de ser l’eix principal, crec, però sí són importants per a la formació dels intèrprets i m’agrada participar en tot el que puc per tenir més rodatge. T’ofereixen una oportunitat més per donar-te a conèixer o tocar més.
El repertori de la Schubertíada és especial per a aquest festival?
En els darrers quatre anys he intentat tocar una mica de tot i part del que tocaré ara és el que vaig presentar en el meu recital de final de grau. Sempre intento que sigui variat i que, a part que jo el gaudeixi molt, també pugui agradar al públic.
Quan interpreta les peces, en què se centra més: a ser molt fidel al compositor, a l’emoció?
Hi ha una part molt rigorosa i de ser coherent amb la partitura i seguir les idees i indicacions del compositor i del professor, però també saber transmetre el màxim al públic tot el que vols explicar. Així, em deixo portar i transmetre tots els detalls i emocions que hi ha a les partitures.
Quantes hores dedica a estudiar?
Durant el curs, entre quatre i sis hores al dia. A l’estiu, tot i que intento descansar, segueixo la mateixa rutina perquè al final és com un esport, és cada dia, té aquest punt de sacrifici. No és només estudiar, és aquesta constància, una disciplina feliç, amb moments de desconnexió, també.
També és necessari malgrat que l’instrument sigui ja una part de vostè.
Exacte, el piano és com l’eix central de la meva vida però també és important saber desconnectar i trobar moments perquè no tot el que s’aprèn és dins l’aula d’estudi, també ens hem de nodrir d’altres coses i ajudar-te a créixer com a músic i com a persona.
A banda d’interpretar, ha fet algun pas dins el camp de la composició?
No, estic molt centrada en la interpretació i intentaré arribar allà on pugui, on em porti la vida, però sí ho combino amb la pedagogia perquè fer classes ha estat sempre una cosa que m’ha agradat i transmetre tot el que els professors m’han anat transmetent a mi. També fent classes, realment, també aprens. És un bon complement per la meva formació ara mateix.
En breu viatja cap a Alemanya.
Sí, vaig a fer-hi un màster de dos anys. Estic molt contenta perquè em permet sortir una mica del meu cercle actual, canviar d’aires és molt enriquidor per crèixer com a músic, conéixer altres companys, és una experiència necessària. És ara o mai, és el moment, el d’aprofitar al màxim tot el que se’m pugui oferir i tot el que jo puc oferir, també. I volia anar a Alemanya perquè, ara com ara, és el millor país d’Europa on poder estudiar i trobar un professor que estigui dins la línia que havia estudiat.
