El Museu de l´Anxova i de la Sal ha inaugurat aquest divendres una exposició amb una cinquantena de fotografies inèdites d´un dels principals fotògrafs que ha tingut l´Escala, Joan Lassús. Es tracta de les darreres plaques de vidre que s´han positivat d´aquest autor, que s´exposen per primer cop i reprodueixen escenes locals dels anys 40 a 60, com el carnaval, l´antic port, Empúries, oficis i personatges.

L´arxiu històric municipal disposa d´un ric fons fotogràfic de Joan Lassús, format per unes 17.000 unitats. Unes 5.000 d´aquestes fotos són plaques de vidre, de les quals fins ara només se n´han positivat unes 2.000 i cada any se´n van fent de noves fins que es pugui tenir tot el fons digitalitzat. De les darreres cent plaques de vidre positivades, se n´ha fet una selecció de 50, que són les que es poden veure a "Joan Lassús (1901-1996). Obra inèdita", conjuntament amb algunes de les càmeres i altres eines de treball utilitzades per Lassús.

"Joan Lassús és el gran documentalista de l´Escala del segle XX", remarca la directora del Museu de l´Anxova i de la Sal, Lurdes Boix, la qual exposa que l´interès d´aquesta exposició ha fet que durant el mes de febrer també s´hagi decidit obrir-la dues tardes a la setmana. En aquest sentit, a més de l´horari habitual de visita (de dimarts a divendres de 10-13h i Dissabtes, diumenges i festius 11-13h), estarà oberta les tardes de divendres i dissabtes de 16:30 -18:30h. A més, per a entitats i grups de més de vint persones, es poden fer reserves per veure l´exposició en horaris a convenir. Estarà oberta fins el 29 de maig.

A la inauguració hi ha assistit Magda Fortuny, l'hereva que va donar el llegat fotogràfic de Joan Lassús a l'arxiu municipal.

Joan Lassús, músic i fotògraf

Joan Lassús i Colomeda va néixer a l'Escala el 4 d'agost del 1901, al carrer Perxel número 12, i va morir als 94 anys, el 12 de març de 1996. Els seus pares, Joan Lassús i Saguer i Josepa Colomeda i Flaqué es dedicaven a la pesca, a l'hort i a la vinya com la majoria de famílies de l'Escala. Tret dels primers anys en què ajudava el seu pare en les feines de casa, Lassús es dedicà plenament i fins poc abans de morir a les dues professions que més li agradaven: la música i a la fotografia.

Sense tenir cap antecedent musical familiar, Joan Lassús rebé les primeres lliçons de solfeig i instrument del gran músic de l'Escala, Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, a canvi d'ajudar-lo a la barberia. Posteriorment amplià els estudis a Torroella de Montgrí amb el músic Enric Vallespí. Fou intèrpret de piano, violí i, sobretot, destacà com a primera tenora, encara que també tocà el saxofon. L'any 1926 ingressà a la cobla Roviras de Bordils i, després, fou membre de diferents formacions musicals gironines: La Principal de Torroella de Montgrí (1927-28 i 1936-39), en la que coincidí amb els seus amics escalencs Jacint Hereu i Callol, en Cinto Hereu, i en Francesc Sala i Flaqué, en Xiquet, La Principal de Bordils (1928-1930) i la Vergelitana (1930-1933). Després de la Guerra Civil, junt amb Jaume Vilà i Comas, fou capdavanter de la segona etapa de La Principal de l'Escala, que es dissolgué el març de 1957. Al cap de poc ingressà a la cobla-orquestra Rio de Figueres. L'any 1963 entrà a La Farnense fins el 1967. Tot i estar jubilat, encara el 1975 fou primer tenora i cofundador de la cobla Foment de la Sardana, de la qual es retirà definitivament la temporada següent.

Joan Lassús aprengué a fer fotografies l'any 1930 de la mà del gran fotògraf Josep Esquirol (Barcelona, 1874 – l'Escala, 1931). La primera cambra que va comprar va ser una Kodak de caixó amb la qual predominava el petit format, de contrastos entre el banc i el negre molt acusats. L'any 1935 comprà a la casa Bagués, al carrer Sant Pau de Barcelona, una cambra de segona mà, de placa 6x9 amb objectiu Tessar Zeis, que ja li va permetre fer composicions més elaborades. D'aquesta en sorgeixen les seves fotografies més conegudes dels anys 30 i 40: les barques de vela al port vell, personatges populars de l'Escala (el compositor i músic Josep Vicens i Juli, avi Xaxu, l'escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, entre d'altres), edificis i racons característics, el pas dels gitanos pel poble, les platges, les ruïnes d'Empúries, festes populars o esdeveniments importants. A la glaçada de 1956 Joan Lassús va deixar testimoni dels esquitxos de l'aigua de mar glaçats a diferents racons de l'Escala. Una de les seves fotografies, la de l'arc del Portitxol d'Empúries, va ser portada de la revista Destino una de les més prestigioses de l'època, per a il·lustrar l'article de Josep Pla sobre aquest tema. També durant la crema de l'església de l'Escala, durant la Guerra Civil, Lassús amb la cambra amagada i arriscant la seva vida, en va deixar constància amb unes fotografies espectaculars. La pulcritud i el rigor amb què treballava, la consciència testimonial dels canvis soferts a l'Escala en l'àmbit social i urbanístic principalment, junt amb la seva longevitat, han permès documentar la història de l'Escala pràcticament de tot el segle XX amb unes imatges d'alta qualitat i sensibilitat.

Després de la seva prolífica vida, l'hereva del seu fons, la senyora Magda Fortuny va donar al poble de l'Escala tot el fons fotogràfic de Joan Lassús que comprenia 17.000 fotografies entre negatius de vidre, d'acetat, positius originals, diapositives, postals, revistes de fotografia, cambres fotogràfiques i ampliadores. Gràcies a aquesta donació l'Arxiu Històric de l'Escala amb la col·laboració de la Comissió de Fotografia Josep Esquirol, va organitzar la primera exposició d'homenatge l'any 1997 i segueixen treballant en la conservació i difusió de la seva obra i de la dels altres fotògrafs: Josep Esquirol, Vernon Richards i el recent fons dipositat de Miquel Bataller.