'El Crist' de Dalí ha obert la porta a noves expectatives per al turisme de proximitat a Figueres

Veure un nombrós grup de capellans de les parròquies empordaneses i gironines dins del Teatre Museu Dalí no seria un fet esperable, si no fos que una de les obres cabdals del mestre ho aconseguís. Així ha estat amb El Crist de Portlligat, el quadre que Salvador Dalí va pintar el 1951 i que ha estat exposat a Figueres fins aquest mes de maig. L’obra pertany al Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow. La seva presència ha estat possible gràcies a la bona entesa entre les dues institucions.

Durant aquests set mesos, la Fundació Gala Dalí i altres entitats figuerenques, com els Amics dels Museus Dalí i els de la parròquia de Sant Pere, han organitzat activitats paral·leles que han reforçat la rellevància del quadre. La catifa floral creada dins del temple també ha estat un notable reclam per a una exposició temporal que ha evidenciat l’interès que desperten les obres d’art excepcionals i que, en aquest cas, ha portat al Teatre-Museu Dalí una classe de visitants diferents dels habituals: molta gent del territori i, de manera destacable, l’accés de figuerencs i empordanesos de retorn al Teatre-Museu després d’anys de no haver-hi entrat... o de no haver-hi estat mai.

L'icònic i majestuós 'El Crist' de Dalí ja s'exposa al Teatre-Museu de Figueres

La veu dels testimonis

Aquest és el cas de Pere Muñoz. Hi va anar per Sant Jordi acompanyat pels seus fills i la mare, Antònia, de vuitanta-cinc anys. "Els nens hi havien anat amb l’escola, jo, en diverses ocasions, però la mare no coneixia el Museu per dins i va quedar meravellada. Davant d’El Crist tots vam sentir alguna cosa i la mare va quedar-se cinc minuts veien la Cistella del pa" que l’acompanyava.

Durant una visita, vam trobar un senyor de Benicàssim casat amb una gironina, que va dir, textualment –amb perdó: "Mecàgum Déu, aquest sí que semble de veres" i la seva dona el va estirar pel braç: "Joan!!!".

Per a Lucy i Andrée Restaire, residents ocasionals a l’Escala, veure El Crist "ha estat com entrar a l’estudi de Dalí i pintar al seu costat". I el francès Claude Fausse, fill de Dijon i veí de Narbona, creu que "Dalí era capaç de fer el millor Crist que he vist mai i, al mateix temps, dibuixar la seva dona mostrant les tetes quan això era tabú per tot arreu".

La historiadora de l’art i regidora de Cultura i Turisme Cultural de Figueres, Mariona Seguranyes, confirma les sensacions: "La vinguda d’El Crist de Portlligat al Teatre-Museu Dalí ha suposat un increment rellevant de visitants a la ciutat i també a la Casa Natal Salvador Dalí. Apreciem moltíssim aquestes exposicions de la Fundació Dalí que permeten enriquir la visió del pintor a Figueres i focalitzen la ciutat com eix dalinià. Tot això juntament amb la tasca que portem a terme des de la Casa Natal Salvador Dalí, amb petites obres convidades, sumen sinergies a la ciutat perquè aquesta es converteixi amb un eix imprescindible per conèixer i entendre el geni empordanès i admirar alhora algunes de les seves grans obres".

La Fundació Dalí valora "molt positivament" l’impacte de l’obra

Un cop acabada l’exposició temporal de l’obra El Crist de Portlligat, al Museu de Figueres, la Fundació no amaga la seva satisfacció per l’èxit d’una activitat que ha obert un nou camí en el perfil dels visitants del temple surrealista. Així ho expressa la directora dels museus dalinians i comissària d’aquesta exposició, Montse Aguer. "El balanç que fem des de la Fundació és totalment positiu, en tots els aspectes. Ha vingut molta gent de Figueres i de proximitat, de les comarques gironines, del sud de França i de més enllà. Molts han aprofitat l’ocasió per a tornar a visitar el museu i altres han vingut expressament de més lluny per a veure el quadre i també han tornat a recórrer l’espai".

"L'exposició temporal ha atret una mena de públic molt divers i que, majoritàriament, ha sortit impactat per la força d’aquesta obra mestra. Ha agradat molt tant a gent jove com a gent gran"

Montse Aguer

— Directora dels Museus Dalí

"La sensació a la sala ha estat de silenci, fins i tot de recolliment, amb gent que s’ha signat o que ha resat davant de l’obra", diu Montse Aguer. "Hi ha hagut qui ha parlat d’haver viscut una experiència mística. També hem tingut grups que han vingut especialment a Figueres per viure de prop l’atractiu del quadre. Un grup de francesos va estar aquí amb un guia especial que parlava precisament de mística i religió. Fins i tot va venir el nou bisbe de Girona i molts capellans, però més enllà d’aquesta realitat, l’exposició temporal ha atret una mena de públic molt divers i que, majoritàriament, ha sortit impactat per la força d’aquesta obra mestra. Ha agradat molt tant a gent jove com a gent gran", afegeix.

Montse Aguer té clar que "exposicions excepcionals com aquesta, en col·laboració amb altres museus del món, es poden repetir. Ho hem d’anar combinant amb altres exposicions més genèriques o d’una temàtica concreta. És una via que hem d’anar explorant".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ