"Si la Costa Brava segueix el model de les Balears, acabarà sent més pobre"

El mallorquí Joan Buades, (Inca, 1963) és professor, escriptor i investigador. Està especialitzat en recerca sobre el turisme, la globalització i el canvi climàtic. Divendres passat va oferir una xerrada al CER de l’Escala, per explicar per què el turisme ens empobreix. Va parlar de l’amenaça climàtica i de les alternatives per viure millor.

Per què el turisme no és tan atractiu com ens venen?

Té una aura de ser un sector que no contamina per un costat, que porta molts diners, i que és la solució per llocs com la Costa Brava, si no tens una indústria o una agricultura i ramaderia potents. Aquells territoris del món, també dels Països Catalans, com les Balears, per posar un exemple, que tenen un desenvolupament turístic molt radical, és a dir, que tenen un turisme de masses sense gaire supervisió democràtica, ecològica, social, etc., amb el temps acaben sent territoris amb molta pobresa. El punt més important aquí és que els Països Catalans són, probablement, en general, la zona del món amb més turistes per habitant i any. Quan parlem que Espanya és el segon país turístic del món, i França, el primer, en realitat això no és exactament així: si tu agrupes Catalunya, les Balears, el País Valencià, Andorra i la Catalunya Nord, hi ha més turistes aquí que a tot Espanya. Som el cinquè país del món, si fóssim un estat independent, i en nombre de persones que ens visiten cada any, estem per davant de França. Tenim 3,4 turistes en xifres del 2019 per català i any i això és una brutalitat.

En canvi, no ens estem fent rics.

Cada cop tenim rècord de turistes amb el parèntesi de la pandèmia, però no ens estem fent rics. El turisme és sinònim de riquesa i no. Per exemple, les Balears eren la segona comunitat autònoma en renda en començar el segle, i ara són el número vuit darrere de llocs com l’Aragó o La Rioja. Si Catalunya segueix el camí de les Balears, en el cas de Catalunya, l’abandonament de la indústria i de l’agricultura per donar-ho tot en pro del turisme i la logística de ports, aleshores seguirà un procés de monocultiu econòmic com les Balears i acabarà sent més pobra.

Quins indicadors ho demostren?

Un dels indicadors que últimament més es nota i tothom ja ho sap és que els salaris més baixos que hi ha en tota l’economia legal són al sector de l’hostaleria i restauració. Cap treballador és més barat que un treballador turístic que, a més, és un treballador precari. També ho veiem en el sector habitatge. Aquests darrers deu o dotze anys, amb l’aparició de formes de lloguers turístics massives, el que han fet és desnonar no gent una per una, sinó segments importantíssims del país, és a dir, els joves amb pensions molt baixes se n’han d’anar a viure amb més gent i se n’han d’anar de les zones litorals o grans capitals perquè el lloguer és impagable. El turisme genera pobresa quan ja passa a ser un sector industrial que no té en compte els interessos de la comunitat afectada. És el mateix que li passa a Cuba, a Turquia, la República Dominicana, totes les zones turistitzades sense cap mena de respecte pels interessos de la comunitat, ni per l’aigua, ni pel clima, ni per l’ambient, llavors és una via d’empobriment i no de riquesa general. Només cal veure el cas de Lloret o Salou, on la renda familiar disponible és molt més baixa que la mitjana catalana.

"L’aparició de formes de lloguers turístics massives, el que han fet és desnonar no gent una per una, sinó segments importantíssims del país, és a dir, els joves"

Joan Buades

— Escriptor i investigador

Catalunya i la Costa Brava viuen una situació extrema?

El sector turístic és un sector totalment intocable per part de les autoritats, siguin ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Govern d’Espanya. Això és una realitat heretada del franquisme, tot i que votem periòdicament: deixar fer al sector turístic que no només són hotels, són tots els apartaments, les marines, les companyies aèries i de creuers. Tot aquest conglomerat té un poder que ningú controla i que fa que sempre la hipòtesi sigui créixer més sense que s’hagi demostrat mai que això doni riquesa. Això atrau molta població. Catalunya ha passat de sis a vuit milions d’habitants en bona part pel seu gir cap al turisme en què portem de segle, però, en canvi, no es correspon en serveis públics ni en oferta d’habitatges, ni en salaris, ni en una protecció mediambiental.

Com poder revertir-ho?

Per canviar això el més important és recuperar democràcia econòmica, que l’exerceixin els ajuntaments, la Generalitat, el Govern d’Espanya, en determinats casos. Qui ha de dirigir l’economia ha de ser el sector públic: ha de vetllar perquè els beneficis d’aquest sector vagin a la població afectada. Es veu que la Costa Brava fa moltíssims diners, el problema és que no queden a la Costa Brava. La majoria d’empreses vinculades a l’especulació immobiliària o al creixement turístic desvien bona part dels seus fons a través de paradisos fiscals, per tant, no cotitzen al país. Això ens costa escoles, residències de gent gran, ens costa salaris. Tenim governs de diferents partits molt mediocres que no volen veure la realitat. Hem d’anar alerta que no ens enganyin, veiem com la gent que viu a les Canàries està explotant, les Balears està organitzant manifestacions. Poso un exemple: a llocs com Nova York, l’Ajuntament ha fet una llei local i, des del setembre passat, si tu vols comercialitzar un apartament turístic, hi has de viure simultàniament a dins. Imagineu que a la Costa Brava o Catalunya en general s’implantés una normativa com aquesta. Estem parlant de centenars de milers de places ja construïdes al país, desenes de milers a la Costa Brava que podrien passar a un lloguer d’habitatge habitual a un preu molt més raonable. Acabem de sortir de la sequera abruptament. A la zona de l’Alt Empordà, ens acabaven de prometre dotze dessaladores portàtils per passar l’estiu i continuar creixent en ciment i turistes, però el preu de l’aigua per al turisme és el mateix que el preu de l’aigua d’una casa particular. També seria raonable que el preu públic turístic fos 4 o 5 vegades més car que el metre quadrat d’aigua per a la població resident tot l’any.

" La Mediterrània és un lloc del món que pateix i patirà molt per sobre de la mitjana planetària aquesta crisi climàtica"

Joan Buades

— Escriptor i investigador

La crisi climàtica com afectarà el turisme?

Estem a la Mediterrània que és un lloc del món que pateix i patirà molt per sobre de la mitjana planetària aquesta crisi climàtica: hi haurà una elevació del nivell del mar, esdeveniments extrems com ja va ser el temporal Gloria que cada vegada seran més intensos, i més freqüents i una escassesa d’aigua. Tindrem temperatures molt altes en ple estiu i això farà que, a poc a poc, començarem a veure que els fluxos de turisme massius cap al Mediterrani aniran minvant. També bona part de les nostres platges aniran desapareixent d’aquí a meitat de segle i més endavant. Hauríem d’estar ja pensant com protegir el litoral a la Costa Brava perquè no se l’endugui el mar ni els ciclons i pensar com adaptar-nos a aquest canvi climàtic, ja que en moments centrals de l’estiu serà molt més difícil viure a les nostres terres. Cal mirar què fem, perquè les nostres ciutats tinguin més espais verds i hi hagi ombres, canviar els cultius per tenir més sobirania alimentària, cal prendre mesures a curt termini per adaptar-nos a aquest nou règim climàtic. Catalunya és molt vulnerable climàticament i sembla que tothom pensa a ampliar aeroports o l’autopista. Necessitem que la Generalitat es mulli per protegir aquest clima, que els ajuntaments pensin en el benestar de la gent que viu a les zones turístiques, reduir el turisme en favor de crear feina en sector com a protecció climàtica del litoral, per exemple.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ