Sant Pere Pescador dedicarà un carrer a l’activista Nemesi Solà, l'autor del segrest de Núria

L’Ajuntament de Sant Pere Pescador dedicarà un carrer al sindicalista, activista i flequer Nemesi Solà i Franquesa, qui va morir el passat 16 de març als 95 anys. El carrer està situat a la Urbanització Bon Relax.

Nemesi Solà va participar en el segrest de la Mare de Déu de Núria, el 1967, perquè no fos coronada pel franquisme. També va ser un dels impulsors del moviment de la Flama del Canigó i va estar vinculat a Òmnium Cultural des de la seva fundació. "Fa més d’un any que ens vam començar a moure i, ara que havíem de nomenar un carrer, li hem dedicat", diu l’alcalde, Agustí Badosa. 

Mor l'empordanès Nemesi Solà, l'autor del segrest de Núria

El segrest de Núria

L’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC) va guardonar a finals del mes de maig del 2009 el veí de Sant Pere Pescador, tot i que era original de Barcelona (1929) per la seva tasca per la normalització lingüística i cultural. El juliol d’aquell any es complien 42 anys del segrest de l’escultura de la Mare de Déu de Núria per part d’una colla d’activistes del catalanisme per evitar que la dictadura franquista s’endugués la talla del santuari ripollès durant l’acte de Coronació de la figura. El segrest va ser perpetrat per un colla de joves —sense nom, per mantenir encara més la incògnita— que provenia de l’escoltisme. "Érem apolítics, només ens unia Catalunya i aspiràvem a la llibertat", explicava Nemesi Solà, el més gran de la colla, i un dels pocs membres del col·lectiu que s’ha fet visible després de la clandestinitat. "S’anava a utilitzar un acte religiós amb finalitats polítiques i nosaltres no volíem acceptar això”, afegia Solà, el qual deia que "es manté el secret perquè la transició no s’ha fet".

El juliol del 1967, Solà treballava d’artesà flequer a Barcelona. "Vaig tenir uns pares amb uns ideals que ens van encomanar als deu germans. A finals del 1938 —continuava—, vaig viure com, a casa d’uns cosins, una colla de refugiats van agafar el pastor i el van apallissar fins a deixar-lo per mort. Era una imatge que em va marcar", confessava.

Amb la seva colla sense nom, Solà va començar a actuar als anys quaranta. El 1951, van participar a la vaga del tramvia de Barcelona, on cinquanta persones van frenar amb obstacles els tramvies del passeig de Gràcia i de plaça Catalunya. Durant la seva etapa d’actuació -tenien un pacte de confidencialitat- van fer difusió de fulls clandestins. Nemesi Solà estava vinculat a un moviment cívic i cultural barceloní, el Casal de Montserrat. Als anys seixanta, deixaria l’escoltisme per dedicar-se a la família. Precisament, gràcies a la seva implicació amb els fills, es va estalviar de ser detingut per la policia en els fets del Palau de la Música Catalana de Barcelona. 

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ