Els mossos atenen 3.000 dones maltractades a les comarques gironines i lamenten que n'hi hagi que refusin la protecció

En només un any hi ha hagut gairebé 400 víctimes més que han necessitat el suport de la policia

Una reconstrucció on dues mosses atenen una víctima de violència masclista a Girona.

Una reconstrucció on dues mosses atenen una víctima de violència masclista a Girona. / GERARD VILÀ (ACN)

Gerard Vilà (ACN)

Els Mossos d'Esquadra protegeixen 2.963 dones a les comarques gironines dels seus agressors. El més preocupant és que al maig de 2023 es va tancar amb 2.565, per tant, en només un any hi ha hagut gairebé 400 dones que necessiten el servei del Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) a la demarcació, en veure's amenaçades pels seus maltractadors. La majoria de les proteccions es fan via telefònica, amb trucades permanents per confirmar que estan bé i es combinen amb visites periòdiques a la seu del GAV, on els especialistes dels Mossos es troben amb les dones. La Rosi Ocaña és la caporal encarregada del grup de Girona i lamenta que, tot i el nombre elevat de dones que protegeixen, encara n'hi ha que refusen el servei, tot i el risc que suposa.

A la Júlia (nom fals) la seva exparella la va agredir fa prop de dos mesos. Va acabar a l'hospital on la van haver d'atendre de les ferides que li havia provocat. De seguida es va activar el protocol establert per casos de violència masclista i els Mossos van anar a veure-la al centre. Allà li van oferir la possibilitat de denunciar i anar al Grup d'Atenció a la Víctima que dirigeix la caporal Rosi Ocuña. Al principi, la Júlia s'hi va negar perquè "només els veia com la policia", però ara reconeix que "és el millor" que ha fet mai.

Explica que en cap moment li va passar pel cap anar al GAV per voluntat pròpia i, per tant, entén "perfectament" que hi hagi moltes dones que no ho facin, perquè "no és gens fàcil". "A mi em va costar, però ara evidentment recomano a totes les dones que ho facin", explica.

Al GAV, la Júlia va conèixer l'Anna, l'agent que té com a referent i que constantment està en contacte amb ella per saber com es troba. A banda, aquest seguiment també vol assegurar-se que la seva exparella no torni a agredir-la o assetjar-la. A més de les trucades que rep, la Júlia visita periòdicament l'Anna a la comissaria de Jaume I de Girona.

"No és només un tema de vigilància i que procuren que no et passi res, sinó que el que m'he trobat és un acompanyament a nivell psicològic, potser no amistat, però sí un suport setmanal que necessito especialment en aquests moments. Quan sona el telèfon i veig que posa Anna GAV, m'emociono i tot", diu la Júlia.

Una dada preocupant és que de gener a maig hi ha hagut 398 dones més a qui els Mossos han de vigilar i protegir dels seus agressors. Els agents fan periòdicament estudis del risc que hi ha encada cas i si cal augmentar el nivell de vigilància o si, per contra, es pot rebaixar.

Una mossa d'esquadra repassa dades de la taula de violències masclistes.

Una mossa d'esquadra repassa dades de la taula de violències masclistes. / GERARD VILÀ (ACN)

Tres nivells de vigilància

La Júlia és una de les 2.963 dones que els Mossos protegeixen dels seus agressors. Ella està en el primer nivell de vigilància, que consta de trucades periòdiques i l'assistència presencial quan la víctima ho necessita. La gran majoria de dones estan en aquest nivell, però n'hi ha dos més. El segon consta d'un control en moments concrets, com vigilar que l'agressor no s'acosti a la feina o al centre educatiu dels fills. En el tercer nivell actualment només hi ha una víctima a tota la demarcació, i consta d'una vigilància 24 hores.

La realitat és que aquesta situació és poc habitual perquè el més normal és que l'agressor estigui a presó. En el moment en què ingressa, es considera que l'amenaça està "neutralitzada" i, per tant, no cal elevar el nivell.

Moltes no volen protecció

La caporal responsable del GAV a Girona, Rosi Ocaña, explica que sempre fan un estudi de les necessitats de les víctimes i a partir d’allà se'ls hi ofereix la protecció més pertinent. La realitat, però, és que encara hi ha dones que refusen aquesta vigilància i això fa que els Mossos no puguin actuar, encara que creguin que és necessari. "Al final són elles les que decideixen, nosaltres les intentem convèncer explicant quin és el risc i la necessitat, però si no volen, nosaltres no les podem obligar", diu Ocaña.

A més, en diverses ocasions es dona la circumstància que hi ha dones que es veuen amenaçades per part de dos homes a la vegada, fet que obliga els Mossos d'Esquadra a doblar la vigilància per aquestes víctimes. Ocaña explica que solen ser dues antigues parelles, si bé puntualment podria ser l'exparella i un familiar d'aquesta.

Els fills ho pateixen

Una de les realitats que pateixen aquestes dones és que els fills de la parella, en cas de tenir-ne, són uns dels més damnificats per la situació. Ocaña assenyala que els maltractaments "no es poden separar del nucli familiar" i això afecta directament els fills. "La violència física sol anar encarada a la dona, però la psicològica sempre la reben i en molts casos, quan ens demanen la protecció, també ho fan pensant en els seus fills", assenyala la caporal del GAV.