La Generalitat veu «risc de fractura» al barri del Culubret de Figueres

Amb el pla pilot de barris, el Govern vol actuar «zones que es queden despenjades, al marge, i on el risc de fractura és absolutament rellevant»

Agents de l'ARRO dels Mossos durant un operatiu al Culubret de Figueres.

Agents de l'ARRO dels Mossos durant un operatiu al Culubret de Figueres. / ACN

Empordà

Empordà

La fase pilot del pla «Barris amb futur», aprovat pel Govern el passat mes d’octubre i que té per objectiu intervenir amb polítiques socials i urbanes en zones del territori considerades d’especial complexitat, es desplegarà en 20 barris d’arreu de Catalunya durant el 2024. Entre aquests, hi ha el barri de Pont Major, a Girona; el barri vell d’Olot; Culubret i Sant Joan, a Figueres; i la Farga a Banyoles. «Tots tenim identificades parts del nostre país que es queden despenjades, al marge, i on el risc de fractura és absolutament rellevant», ha afirmat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en unes jornades organitzades ahir per explicar el projecte.

L’objectiu del projecte és revertir la «pobresa severa» i actuar en barris on gran part de la població es troba en situació irregular o sense recursos i que també presenten risc de degradació urbanística, manca d’espais verds de qualitat i una elevada contaminació. Tal com ha reivindicat el titular de Drets Socials, el pla posa el focus en la intervenció comunitària i la capacitat d’organització de les diferents administracions.

Els barris s’han escollit d’acord amb criteris quantitatius -amb indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació- i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària.

El projecte vol intervenir en àmbits com l’educació, el lleure, l’accés a la cultura i sanitat, o la llengua. Per revertir els indicadors socioeconòmics, cadascuna de les àrees identificades haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció que prioritzi les necessitats socials més importants a atendre. Les accions concretes es decidiran des del territori, però partiran d’uns eixos comuns: la millora dels espais de sociabilitat, com ara els equipaments, els espais públics o l’organització veïnal; i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. En tercer lloc, es treballarà per fomentar la igualtat d’oportunitats, sobretot pel que fa a la infància i l’adolescència.