Entrevista | Pep Puig i Boix Enginyer i president d'Eursolar Espanya

«A l’Alt Empordà, no s'hauria de construir un parc eòlic, se n’haurien de construir dotzenes»

«La mala política que s’ha portat a Catalunya els últims decennis en renovables ens aboca ara al fet que amb molta probabilitat ens vindrà l’energia eòlica de fora»

Reportatge. Garriguella compleix 40 anys com a bressol de l’eòlica a l’estat

Editorial. De Garriguella als parcs Galatea i Tramuntana

Pep Puig.

Pep Puig.

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

L’enginyer Pep Puig, president d’Eurosolar (Associació Europea per les Energies Renovables) parla dels orígens de l’energia eòlica a l’estat, quan el 9 d'abril de 1984 es va construir el primer parc eòlic de l'estat a Garriguella i de la situació actual a Catalunya.

Quin record guarda del primer projecte de parc eòlic a Garriguella?

Va ser el primer que es va fer amb agrupació de màquines, era el començament del naixement de la tecnologia. Però el parc de Garriguella va ser un exemple també del que no havia de ser. No eren màquines de prou qualitat i van ser fetes per empreses elèctriques que en aquell moment no tenien gens d’interès per l’eòlica. Molts vam arribar a la conclusió que eren fets per demostrar que no funcionaven.

No hi havia tampoc l’experiència d’avui?

El primer molí de vent de Catalunya que va posar en marxa Ecotècnia a Vilopriu, aquell mateix any, va durar el temps suficient per agafar prou experiència i començar la fabricació comercial. De màquines com la que hi havia a Vilopriu se’n van fabricar una vintena i van donar lloc a molins de molta més potència que s’han instal·lat durant molts anys a Espanya i encara funcionen molt d’ells. Però, en aquell moment, Catalunya no va apostar per una empresa catalana pionera com era la cooperativa Ecotècnia que havia de vendre les màquines fora de Catalunya. El Govern preferia comprar-les a l’lnstituto Nacional de Industria (INI), entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola.

En l’actualitat, com veu el futur de les renovables a l’Empordà.

A l’Empordà, no s’hauria de muntar un parc, sinó dotzenes de parcs, perquè hi ha territoris de la comarca que són molt bons, eòlicament parlant, i Catalunya som absolutament dependents de les importacions d’energia de fora. Si volem ser un país amb una certa sobirania, necessitem generar energia amb el vent i el sol.

Com qualificaria les decisions que ha pres la Generalitat?

Estan molt endarrerides, fa vint que s’havia d’haver fet el que fa ara. La mala política que s’ha portat a Catalunya els últims decennis en renovables ens aboca ara al fet que amb molta probabilitat ens vindrà l’energia eòlica de fora de Catalunya. L’estat espanyol ha decidit fer la transició i l’està fent amb molt més ritme que aquí, on encara s’està discutint el sexe dels àngels.

La societat i la comunitat científica està dividida pel que fa al parc Tramuntana.

És la millor iniciativa que s’ha fet en els últims temps. Els científics que estan en contra són gent que no han vist mai un parc eòlic de la vora ni han investigat els parcs eòlics existents al mar que fa vint anys que funcionen.

Quin consell donaria en aquest moment de transició energètica?

Accelerar al màxim la generació renovable perquè, si no, acabarem depenent d’Espanya pel que fa a l’energia.