Masquef anuncia un estudi «exhaustiu i transversal» per detectar fraus d'empadronament a Figueres

L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha anunciat aquest dijous, durant el ple ordinari del mes d'abril, que l'Ajuntament durà a terme "un estudi exhaustiu i transversal del padró municipal" per a "creuar dades" i detectar "frau" en l'empadronament per causes diverses. D'aquesta manera, el govern municipal ha sortit al pas de la denúncia pública efectuada aquest mateix dijous, per part del PSC, sobre la presumpta inconsistència de les dades de tancament de la demografia de la ciutat de l'any 2023 a partir d'un informe del tècnic d'estadística que adverteix sobre "el descens en la fiabilitat de les dades de població que se sotmeten a l'aprovació del Ple de l'Ajuntament en aquest dictamen. La supressió de l'agent d'empadronament ha comportat que el Departament d'Estadística no disposa de cap mitjà per comprovar la veracitat de les dades consignades en el Padró municipal d'habitants".

Figueres supera els 49.000 habitants i el PSC veu «descontrol» en el padró

L'informe indica que "el Padró municipal d'habitants és una eina bàsica i fonamental per conèixer el nombre d'habitants del municipi així com les característiques socioeconòmiques de la població i la seva distribució territorial. Així mateix, del Padró municipal d'habitants se'n deriven múltiples conseqüències pels diferents departaments municipals i d'altres administracions: taxes, impostos, bonificacions, subvencions, prestacions, ajudes i exempcions. Finalment, nombrosos indicadors (consum d'aigua per habitant, generació d'escombraries per habitant, taxa d'abandonament escolar, etc.) prenen com a base les dades que s'obtenen del Padró municipal d'habitants".

Desaparició rellevant

El portaveu socialista, Pere Casellas s'ha fixat especialment en la rellevància de la desaparició de la figura de l'agent d'empadronament "implementada per l'anterior govern", del qual ell n'era el vicealcalde. Casellas ha defensat la importància d'"un padró fiable com a fonament de drets i deures de la nostra convivència". L'exalcaldessa Agnès Lladó ha mostrat la seva preocupació per aquest tema, tot i que ha donat per fet un "sí crític" del grup republicà després de destacar la necessitat "d'una radiografia real del que tenim a la ciutat i a què hem de destinar els recursos, que són pocs".

Exercici compartit

En nom del govern de Junts, Gemma Gironella, regidora de Serveis Socials i Padró Municipal ha recordat que l'exercici 2023 "va ser compartit de sis mesos a sis mesos" pels dos governs en ser any electoral i que "l'agent verificador va estar treballant fins al 31 de desembre de 2023 fent el padró".

A punt d'arribar als 50.000 habitants

Agnès Lladó s'ha mostrat preocupada per l'alt grau de creixement humà de la ciutat aquests darrers anys. El 2023 s'ha tancat amb 49.186 habitants, amb 996 més que l'any anterior i ho ha contraposat al discurs dels detractors de Figueres que asseguren que "la gent marxa de la ciutat i això no és cert". Àngela Domènech, regidora del grup popular, ha intervingut per afirmar que "marxen els figuerencs d'origen i arriben els immigrants". Per l'exalcaldessa "el padró s'utilitza demagògicament, però és una eina imprescindible per a qui governa".

L'alcalde Masquef té clar que "la falta de recursos és evident", però considera que el control del padró "s'ha de fer de manera transversal" des de totes les àrees municipals. L'estudi que es durà a terme serà "un treball rigorós", ja que "abans de prendre mesures, cal fer una bona diagnosi". El portaveu de la CUP, Xavier Colomer, s'ha interessat per les conseqüències que tindrà el salt als 50.000 habitants. Després d'escoltar a la regidora Gironella, Casellas s'ha dirigit a ella, esmentant l'informe que s'adjuntava al dictamen del ple, per a dir-li que "o el seu tècnic la contradiu o vostè contradiu al seu tècnic". Finalment, el padró s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups municipals excepte la negativa dels tres regidors socialistes.

Subscriu-te per seguir llegint