El Govern reclama a l’Estat que rectifiqui i equipari els criteris econòmics i d’impacte en la subhasta d’eòlica marina

Acció Climàtica diu que el Reial Decret és "poc concret" i vol que el territori participi en l'avaluació dels projectes

Recreació d'un parc eòlic marí.

Recreació d'un parc eòlic marí.

Gemma Tubert

Acció Climàtica reclama a l'Estat que rectifiqui i que no prioritzi els criteris econòmics a les subhastes de parcs eòlics marins. En aquest sentit, demana que els aspectes relacionats amb l'impacte s'equiparin als econòmics i que tinguin un 50% del pes en la ponderació. El Departament considera que el Reial Decret que fixa el marc previ als concursos és "poc concret" i a les al·legacions presentades proposa una major definició dels aspectes no econòmics a tenir en compte, a més de demanar que el territori pugui intervenir en el procés d'avaluació dels projectes. El Govern ha consensuat les al·legacions a través del grup de treball amb els ajuntaments afectats per la LEBA1, que el POEM projecta al golf de Roses.

L'Estat va aprovar a finals de febrer el Reial Decret previ a les subhastes de parcs eòlics marins previstes als POEM, que inclouen el golf de Roses com l'únic punt de Catalunya on es podran posar aquest tipus d'infraestructures. El document fixa el marc general que haurà de regir aquests concursos i estableix que els criteris econòmics pesaran un 70% en la ponderació de les propostes i els no econòmics, un 30%.

Entre els criteris no econòmics, es tindran en compte les mesures per minimitzar l'impacte mediambiental i paisatgístic, la utilització de materials reciclats, el potencial de desenvolupament industrial i econòmic derivat del projecte, les mesures de compatibilitat amb la pesca o el desmantellament quan s'acabi la vida útil de la instal·lació

Document "poc concret"

La Generalitat considera que aquesta ponderació no és adequada i que cal augmentar el pes dels aspectes que tenen a veure amb l'impacte d'aquests projectes fins al 50%. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, diu que el document és "poc concret" i, per això, conjuntament amb les administracions locals (ajuntaments afectats i Diputació de Girona) han proposat un llistat exhaustiu d’aquests requisits i criteris no econòmics.

En aquest sentit, es demana que es tinguin en compte aspectes vinculats amb el disseny del projecte, distància de la costa, ràtio d’ocupació de l’espai, compromís amb la divulgació i el coneixement,etc.; amb l’impacte mediambiental, mesures per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte o seguiment de l’activitat durant l’explotació, etc.; i amb l’impacte socioeconòmic del projecte, potencial per desenvolupar la indústria i l’economia de la zona, impacte sobre el sector turístic i l’economia local, efecte sobre l’ocupació i la cadena de valor industrial locals, compatibilitat amb altres usos de l’espai o la creació d’instruments que facilitin que part del benefici reverteixin en el territori.

També es proposen criteris de valoració en qüestions relacionades amb el desmantellament de la instal·lació, amb la contribució a la qualitat i a la seguretat del subministrament elèctric de la zona o amb la seguretat marítima, i que es tingui en compte la participació d’empreses públiques en el capital social del promotor dels projectes.

Vida útil de la instal·lació

En relació amb això, plantegen que el temps de vida útil de les instal·lacions vagi en consonància amb el temps de concessió. La intenció, assegura Barnadas, és aconseguir que els projectes que es desenvolupin siguin els més respectuosos i vinculats amb l’entorn des de tots els punts de vista, i no únicament aquell que generi l’energia més barata.

Les al·legacions també inclouen diferents consideracions, de caràcter més tècnic, destinades a facilitar l’aprofitament d’aquests espais per a usos científics i de recerca, i també per a fer més "coherents" les condicions d’aprofitament de l’espai per als promotors.

Barnadas ha confirmat que l'Estat preveu fer les subhastes als diferents territoris "per separat" i que començaran per les Canàries, on hi ha més consens. El que no se sap és quina serà la següent. En qualsevol cas, no preveuen que el del golf de Roses sigui una realitat en els propers anys i que això els permetrà tenir temps per poder desenvolupar la plataforma Plemcat i, així, poder "incidir" millor en el procés.