«Fomentem la participació social per preservar la diversitat marina»

Com apropar la ciència al ciutadà ha estat el tema central de la xerrada El paper del voluntariat en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible impartida pel científic Jaume Piera dins el cicle Bibliosteam del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i l’ACDIC. Es va fer dijous passat a la biblioteca de Roses. Enginyer en Telecomunicacions, llicenciat en Biologia i doctor en Ciències Ambientals, fa uns anys es va incorporar a l’Institut de Ciències de la Mar. Gran part de la seva activitat investigadora s’ha centrat en tecnologies per a desenvolupar projectes de ciència ciutadana. La propera xerrada, amb el mateix títol, es farà el proper 18 d'abril a Calonge.

Quina és la importància del voluntariat aplicat a la ciència?

Nosaltres som un grup de recerca de ciències del mar i promovem moltes activitats de ciència participativa. Ens dediquem a promoure tots aquells processos participatius que serveixen per apropar la ciència a la gent fent-la partícip de poder portar el seu coneixement i la seva expertesa d’alguna manera. Tot això va més enllà de recollir dades, com la gent pot pensar. Busquem una implicació més gran i en molts casos aquesta participació va lligada a un interès de canvi social, a la defensa del territori, hi ha una motivació de conservació i sostenibilitat. Parlem de salvar el món, però, què passa amb el llac que hi ha al costat del meu poble o la platja on vaig sovint? Per fer tot això possible, hem desenvolupat una plataforma de ciència ciutadana que es diu minka, que facilita la participació activa en la investigació científica.

Què és un projecte de ciència ciutadana?

Els projectes de ciència ciutadana desenvolupen espais, eines i materials per a involucrar a la societat en una recerca real. Les persones no necessiten ser expertes, sinó ser curioses i compartir la passió pel coneixement. Amb aquesta plataforma, la idea és haver creat una mena de xarxa social orientada a fer processos participatius cada vegada més orientats a objectius de desenvolupament sostenible. Dijous passat, a Roses, vam explicar per què és necessari un canvi social davant els problemes que tenim el dia d’avui i com la gent pot participar activament de diverses maneres en aquests processos que tenen una part científica, però, també, una part social.

És una necessitat urgent.

Fa molts anys que parlem de l’escalfament global, però ara la gent ja comença a patir les conseqüències reals d’aquesta problemàtica: ho veiem amb la pagesia amb la disponibilitat de l’aigua i tot això implica un canvi social en què la gent podrà estar d’acord o no. Per exemple, amb la covid, es va produir una urgència i molta gent no podia sortir al carrer, els restaurants havien de tancar i es va crear un conflicte. Busquem que la gent es pugui implicar, però que entengui que tot canvi pot afectar en el dia a dia de la gent i això pot generar certa controvèrsia. Ara la gent dels càmpings s’enfadarà, perquè no podrà posar aigua a les piscines, per exemple, però vivim aquesta mena de conflicte social. Amb els combustibles fòssils, la gent que té un camió dirà que han d’utilitzar benzina, però això comporta un escalfament global. Si hem de canviar la societat, ho podem fer d’una manera molt impositiva o podem fer-ho d’una manera molt col·laborativa. Nosaltres intentem, en la mesura del possible, que aquest canvi sigui el més participatiu possible i s’entengui el perquè d’aquests canvis davant uns problemes socials que ens trobem a tocar en el dia a dia.

Nosaltres pensem que els científics i les científiques ens hem d’apropar a la societat i facilitem que s’impliqui d’una manera el més semblant possible al seu dia a dia"

Jaume Piera

— Científic

Com s’aconsegueix?

Fomentant nous models de creixement, noves maneres de fer que impliquen aquest canvi. Si compro al pagès del costat, les tomates surten més cares, però guanya el pagès del costat. Espero que la gent entengui que paga la pena pagar una cosa que és més cara, econòmicament, però que socialment és més barata.

Quins projectes fomenteu?

La plataforma en concret permet crear els teus propis projectes. Hi ha dues grans filosofies pel que fa a la ciència ciutadana: que la societat s’apropi als científics, ensenyant a la societat com fer de científics, i nosaltres, que som un altre vessant, pensem que els científics i les científiques ens hem d’apropar a la societat i facilitem que s’impliqui d’una manera el més semblant possible al seu dia a dia. Som nosaltres els que fem el canvi, fem que les nostres metodologies s’adaptin al dia a dia de la gent, que la gent pugui ajudar-nos el màxim possible fent coses que faria habitualment de manera que això proporcioni un retorn cap a nosaltres.

Pot posar un exemple?

Vam promoure la BioMARató, un projecte de ciència ciutadana on es competeix de forma amistosa amb altres regions i ciutats per reportar el màxim de biodiversitat, siguin ocells, plantes del passeig marítim o espècies subaquàtiques. Hem aconseguit tenir a la costa catalana una base de dades de biodiversitat més densa de tot el Mediterrani i una de les cinc més denses de tot el món. Això ho hem aconseguit fer gràcies a la participació de la gent, ja que ara tenim unes dades que haurien estat impossible recollir-les.

La ciència ciutadana és ja prou coneguda?

Hem picat una mica de pedra, però ara ha arribat un punt d’inflexió amb la BioMarató on estem obtenint resultats. Portem ja tres edicions i aquest any hem fet 60.000 observacions durant l’estiu passat, com hem dit gràcies a la col·laboració de la gent. Mai les hauríem aconseguit només amb els membres del grup de recerca. Unes 500 persones actives han fet observacions del dia a dia, alguns amb càmeres molt senzilles i altres més sofisticades. Majoritàriament, promovem projectes d’observació del fons marí, però també es podria muntar un projecte al Pirineu i tenim algun projecte a l’interior impulsat des d’alguna associació naturalista.

En l'àmbit comarcal, quins resultats heu obtingut?

La BioMarató va des del delta de l’Ebre fins a l’Empordà i reporta informació de Tarragona, Barcelona i Girona. En futurs edicions, es podria fragmentar en l’àmbit comarcal i segons el grau d’implicació de la gent podria passar que es creessin grups molt locals per exemple al Port de la Selva i a Llançà per tenir dades de cada poble. Si es crea un projecte de biodiversitat a Portbou, i la gent participa reportant informació, podem fer una millor gestió de la costa. L’objectiu és que hi participi com més gent millor i tenir persones implicades a escala molt local. Aquest és el nostre objectiu a llarg termini.

La neteja de la Farella de Llançà retira 18 quilos de brossa

Què es fa amb aquesta informació?

Sempre acaba en grans repositoris internacionals. Ara s’està muntant l’Observatori de Biodiversitat català i nosaltres estem desenvolupant els mecanismes perquè, per exemple, si algú de Portbou reporta dades i aquestes s’acaben publicant, aquella persona rebi notificacions de què s’ha fet amb aquelles dades que ha recollit. Penso, per exemple, en el fet que, si les dades aportades per una ONG s’han inclòs en un estudi científic o un pla de gestió, puguin rebre una acreditació i potser algun dia poden demanar una subvenció pel mèrit realitzat que els serviria per continuar amb les seves activitats.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ