Llançà recupera la memòria històrica de la colònia d’infants refugiats a Can Marly

Una investigació realitzada per Mercè Borràs i Luis Garrido ha posat al descobert la poc coneguda història de la Colònia d’infants refugiats Ascaso-Durruti (1937-1940), on un grup d’infants evacuats de zones ocupades per les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, principalment de Madrid, Aragó, el País Basc i alguns de Figueres, van ser acollits a Can Marly de Llançà des de febrer de 1937 fins a gener de 1939. Després, durant la Retirada, van ser evacuats novament a França. Aquesta exhaustiva investigació històrica realitzada per Borràs i Garrido en arxius nacionals i francesos, així com la revisió de diaris i bibliografia rellevant, ha estat editada en un llibre per la Fundació Salvador Segui.

La presentació de la publicació La Colònia d’infants refugiats Ascaso-Durruti (1937-1940) va tenir lloc a Llançà, a la Sala Noble de la Residència Can Marly, l'espai on es van viure els fets. A més de la informació escrita, el llibre inclou fotografies antigues en cada capítol i destaca les entrevistes als pocs protagonistes localitzats i dibuixos fets pels mateixos infants evacuats. Gràcies a tota aquesta recerca, «s’ha pogut elaborar un llarg llistat amb els noms, la procedència i l’edat de 278 persones que en algun moment van residir a Can Marly». La casa va començar acollint 50 nens i nenes i van arribar a ser-ne 300. Les nenes dormien al primer pis i els nens al segon, i, en general, interactuaven poc amb la gent del poble. Només uns quants podien anar a l’escola del poble.

Comitè Local de Llançà

La iniciativa de crear la Colònia va sorgir del «Comité Pro-España Libre» amb seu a París, que ja donava suport als milicians del front d’Aragó i posteriorment es va ampliar per ajudar els infants evacuats. Els fundadors anarquistes van poder instal·lar la Colònia gràcies al suport del Comitè Local de Llançà. El llibre també descriu la situació de l’entorn que els envoltava, així com la història de vida dels anarquistes que la conduïen, principalment les de Paula Feldstein, Pierre Odéon, Maria Ascaso i Lluís Riera, així com des de l’estranger, Renée Lamberet i Emma Goldman que lluitaven per obtenir recursos per als infants acollits, el refugi, l’aliment i la protecció necessària en aquelles terribles circumstàncies.

La colònia seguia la línia educativa de l’escola racionalista, la mateixa que durant la República s’havia impartit en les colònies d’estiu, on posaven especial èmfasi en el coneixement a través del contacte amb la natura i la mateixa experiència i que, més enllà de l’estricta instrucció reglada, prioritzaven la responsabilitat i l’harmonia de la vida en comú.

Llançà marca les línies vitals per a crear el futur «museu del territori» a la Casa Marly

Poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a terres gironines, el 20 de gener de 1939, els educadors van decidir evacuar la mainada cap a França. Allà van ser acollits en règim de colònies al departament de La Charente-Maritime. Davant de la perspectiva de la II Guerra Mundial a les portes de França i la insistència del govern espanyol, els que no van poder acreditar tenir família en territori francès que els pogués acollir, van ser retornats a la península. Consta que van marxar cap a França 250 infants, destaca l’autora.

Solidaritat del poble gal

Encara que la Colònia de Llançà podria ser un exemple més de les colònies que es van escampar per tot el territori republicà, on molts infants evacuats es van poder refugiar durant la guerra tenint aixopluc en esplèndids xalets confiscats o residències confortables, educació i l’alimentació necessària, el que diferenciava aquesta colònia de les altres –si bé totes les establertes en territori republicà rebien un relatiu suport i control d’organismes en territori nacional, aquesta, com si es tractés d’una colònia a l’exili–, no mantenia cap vinculació amb les autoritats nacionals, ja que depenien exclusivament de SIA francesa i de la solidaritat del poble gal.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint