Les necessàries obres d’ampliació de la biblioteca municipal de Llançà, actualment en marxa, i la cessió de la gestió de la Casa Marly a l’Ajuntament durant trenta anys, van dur el consistori a encarregar l’any passat, a l’empresa Quaderna, un estudi sobre «els potencials usos museístics» d’aquest conjunt arquitectònic d’estil noucentista que havien de fusionar-se amb «les necessitats» reals del municipi. Aquest «document estratègic», presentat en un acte públic divendres passat i que traça cap a on vol anar Llançà a escala cultural, revela la viabilitat del pla tot i que dirigint-lo cap a «un sistema museístic integral, amb un equipament expositiu i patrimonial» allunyat del monogràfic i que abasti no només els fons d’art, sinó que posi en valor altre tipus de patrimoni com l’arquitectònic, el paisatgístic o el natural com la tramuntana. La idea és crear «un museu del territori i en el territori, que el museu sigui Llançà».

L’alcaldessa Núria Escarpanter va confirmar que el document «ens serveix per situar-nos on som ara i cap a on volem anar, sobretot quan tinguem el finançament» necessari, va puntualitzar. Dins aquesta proposta també s’hi suma ara un altre equipament, la Casa del Mar, cedida fa poc i per tres dècades a l’Ajuntament, i que podria esdevenir un altre punt expositiu temporal i d’activitats lligades al mar. «Per Llançà tot això serà molt positiu», valora Escarpanter. En aquest camí, que preveu llarg, hi ha entrebancs que volen minimitzar. Un d’ells, el cànon de 72.000 euros anuals que l’Ajuntament està pagant ara per disposar de la Casa Marly. L’objectiu, diu l’alcaldessa, «és aconseguir la gratuïtat».

La biblioteca passarà de 200 metres quadrats a 800 metres quadrats i permetrà solucionar els greus problemes d'espai que patien

Dins l’estudi elaborat per Quaderna, s’especifica que el nou Museu disposarà de dues parts diferenciades. La primera estarà dedicada als fons d’art locals, entre elles les que encara preserven del pintor Martínez Lozanoles que estaven en dipòsit i eren de la família, aquesta les va recuperar– així com les d’altres artistes que han cedit al poble: l’escultor Guillem Duran o la col·lecció Guery de cultures antigues del món. Bona part d’aquests fons s’exhibien al Museu de l’Aquarel·la fins ara, perquè les obres d’ampliació de la biblioteca, que s’allargaran durant sis mesos, obligaran a despenjar les peces reubicant-les a la sala d’exposicions temporal i l’espai ocupat per la biblioteca. Aquesta, doncs, serà la seva llar fins que el futur Museu de Llançà no sigui una realitat. L’alcaldessa és conscient que aquestes sales no podran absorbir tot el volum del fons. Així, les peces que no es puguin exhibir restaran en dipòsit entre la Casa de Cultura, «si els treballs ho permeten», diu Escarpanter, i algun magatzem alternatiu que encara estudien i que ha de garantir les condicions òptimes de conservació.

Ampliació de 600 m2

Respecte a l’espai que fins ara ocupava el Museu de l’Aquarel·la, aquest es convertirà en la nova sala d’adults i infantil de la biblioteca ampliada que passa dels dos-cents metres actuals a vuit-cents i que permetrà solucionar els greus problemes d’espai que patien els treballadors i els usuaris. Tot i això, l’alcaldessa assegura que els llançanencs no cal que renunciïn al projecte d’una nova biblioteca, tal com s’havia ideat fa uns anys, tot i que «en els temps que estem vivim l’ampliació era l’opció més sensata».

La segona part del nou Museu, que es bastirà sobre un pla museològic i un pla director estratègic, serà un centre d’interpretació del territori amb una exposició permanent i dinàmica per transmetre el valor històric de la vila, així com la preservació i difusió dels elements identificatius del patrimoni col·lectiu. L’estudi no descarta que en aquest espai també es pugui ubicar l’Arxiu Històric Municipal, «un complement perfecte per tancar el cercle del sistema museístic-patrimonial». Es recomana, a més, la creació d’un consell assessor que alhora fes les funcions pròpies d’un consell científic. Per a Núria Escarpanter aquest és un projecte «molt ambiciós que ens connecta d’on venim amb la nostra història».

La Residència de Llançà o Casa Marly, l'any 1965. PUMAREDA. Fons de la Diputació de Girona. INSPAI. Diputació de Girona

De residència privada a colònia infantil fins a centre de vacances per a jubilats

La Casa Marly és un edifici singular. Ubicat al centre del nucli urbà, el conjunt l’integra la casa residencial envoltada de jardí i dues edificacions annexes. Conserva elements originals, tot i que amb el pas del temps i els canvis d’usos ha patit modificacions. Aquesta construcció data del 1910. Dissenyada per Ramon Puig Gairalt, va ser un encàrrec de la família Marly, que faria fortuna durant la Primera Guerra Mundial. Durant la guerra civil acollí la colònia infantil Ascaso-Durruti, amb dos-cents infants. Va ser venuda o cedida al govern franquista per passar a dependre dels Sindicats Verticals durant la postguerra. Es va utilitzar com a centre de vacances per a treballadors jubilats. En democràcia, fou residència de lleure gestionada per la Generalitat i actualment acull el Casal d’Avis, Joventut i un projecte d’Altem. c.v.b. llançà