«El camí de la vida em va dur fins a l’Empordà»

De família pagesa amb vinyes a l'Alt Camp, des d'adolescent, Salvador Batlle (Tarragona, 1982) tenia la inquietud de fer el seup propi vi. La necessitat d'agafar distància d'aquell escenari, el va dur fa deu anys fins a Agullana on ha forjat una llar i un espai on experimenta i crea en equilibri vins singulars, sota un segell molt personal, Còsmic Vinyaters.

Converso amb Salvador Batlle a la zona habilitada com a habitatge, just sobre els dipòsits del celler que fins al 2017 eren només unes golfes. Rememora els orígens, el viatge realitzat, les persones que l’han acompanyat i, sobretot, el perquè de tot plegat.

Què el va dur fins a l’Empordà?

A vegades prens una decisió sense una resposta clara, no hi ha una lògica, i la no lògica et porta al buit total i d’aquest neix tot. Però has de passar aquest moment de buit total. Van ser unes circumstàncies personals, de camí de vida, d’inquietuds i experiències, algunes no agradables, però necessàries per poder prendre consciència.

No li agradava el que feia fins aleshores?

Tenia molta dificultat en seguir aquell sistema, com estava organitzat, no poder tancar el cercle, no poder posar preu al meu treball. Sentia que, a mesura que em feia gran, alguna cosa s’estava desharmonitzant i s’anava torçant. Això em portava molts combats amb el meu pare perquè intentava canviar coses, maneres de fer, però a la gent no se la pot canviar. El procés de canvi ha de ser una mica lliure per l’altra part, no ha de tenir pressió, tenir l’espai i veure què passa.

Vins harmònics, experimentals i d'alçada, a l'Alt Empordà

I això ho va tastar en venir aquí?

Sí, quan vaig fer aquest salt de venir aquí sol i provar sort sol.

Per què aquest territori?

El més fàcil quan marxes d’una zona vinícola com el Camp de Tarragona, on hi són totes, és quedar-te a prop. No ho veia clar perquè sentia que, el més important, era tallar d’arrel un patró o costum, i no fer-ho enfadat. Marxant lluny et poses unes limitacions físiques i de distància que, de manera natural, ja et frenen. I no sé per què, se’m va encendre una llumeta de l’Empordà. No coneixia res, veia atractiu les varietats.

«Francesc Soler Lladó és un nom clau, no sé què va veure en mi, però m’ho va facilitar. Va veure que jugava fort i va acceptar-ho»

Per què va triar Agullana?

Més que triar Agullana, Agullana em va triar a mi. Aquest espai ja havia estat un celler. Vaig trucar un dia de gener a la DO Empordà per dir que buscava vinyes i si en coneixien alguna d’abandonada i em van comentar d’unes vinyes d’un celler que estava inscrit a la DO i havia tancat. Quan vaig escoltar això, vaig trucar. Al principi, els propietaris eren una mica tancats perquè el tenien per vendre i jo el volia llogar per un any, fer vi i veure com anava. Vaig anar a veure el propietari, que estava en una residència, Francesc Soler Lladó. Era tot un senyor, d’aquells enginyers d’un món antic, que havia viatjat, que parlava idiomes, que havia viscut als Estats Units, molt intel·ligent, es va retirar i va voler fer vi. Ell és un nom clau. No sé què va veure en mi, però em va facilitar un bon preu i em va donar opció de lloguer compra. Va veure que jugava fort i va acceptar-ho. I va anar bé.

Vins empordanesos amb noms que simbolitzen i ressegueixen sentiments i emocions viscudes

Com han anat aquests deu anys?

Han estat de molta concentració en la feina i en el procés, en com organitzar d’una manera molt sentida, més que mental, el què i el com. Es va facilitar, si posaves energia, el fet de poder crear xarxa comercial, no l’habitual, però sí comercial, tant nacional com internacional. Josep Roca va ser dels primers a venir aquí i així més gent que eren bons prescriptors i que anaven fent difusió i mostrant interès. Tenia una producció petita, amb idees clares i uns actors que la defensaven i representaven. A partir d’aquí vaig poder anar creixent a poc a poc, a ritme agrari, que és el que crec és el més sa, vas fent el que depèn de tu. No allò de començar a comprar vi a tot déu. Ara hem arribat a un punt d’estabilització perquè els tres primers anys ja era un repte fer vi només amb l’espai inicial, però me’n sortia. Quan van arribar les vinyes plantades noves, les reempeltades i alguna referència nova em va caldre ampliar.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info