La Diputació de Girona reclama a la Generalitat que creï el parc natural de l'Albera

La Diputació de Girona se suma a la petició dels ajuntaments i reclama a la Generalitat que creï el parc natural de l'Albera. El ple ha aprovat una declaració institucional demanant al Govern que "prioritzi" la protecció "d'aquest espai natural de primer ordre a Catalunya", que abraça setze municipis de l'Alt Empordà. Subratlla que té un patrimoni natural "de gran vàlua" -com les 241 depressions geològiques- amb "una diversitat excepcional d'ecosistemes" i recorda que, a més dels monuments megalítics o les construccions de pedra seca, dins l'Albera s'hi troben el castell de Requesens i el monestir de Sant Quirze de Colera.

La reivindicació perquè l'Albera sigui parc natural la impulsa la Plataforma Per l'Impuls del Parc Natural de l'Albera (PIPA). Després que el Consell Comarcal i disset ajuntaments de l'Alt Empordà s'hi hagin sumat -tots ells, han aprovat mocions als plens- aquest dimarts la Diputació de Girona també ha donat suport a la iniciativa.

Durant el ple d'aquest gener, la Diputació ha aprovat una declaració institucional que insta la Generalitat i el Departament d'Acció Climàtica a "prioritzar" la creació del parc natural, "establint un calendari coherent" i fent partícip el territori del procés. L'escrit recorda que l'Albera és "un espai natural de primer ordre a Catalunya", que té "un gran interès biogeogràfic i paisatgístic", amb valors "excepcionals" de biodiversitat, hàbitats naturals i paisatges "que es concreten en nombrosos elements de patrimoni natural i cultural".

ENQUESTA | Creus que el paratge de l'Albera hauria de ser un Parc Natural?

Dins els atractius naturals de l'Albera, la declaració esmenta els afloraments granítics, el geòtrop de Puig d'Esquers, les 241 depressions geològiques que s'estenen al llarg de 190 hectàrees o els estanys temporals mediterranis. I pel que fa al patrimoni cultural, l'escrit en destaca "els nombrosos monuments megalítics", el "ric patrimoni d'art romànic" -amb esglésies, ermites i el monestir-, els castells i pobles medievals (amb Requesens com a referència simbòlica) o les construccions de pedra seca.

La Diputació de Girona també recorda que "la llarga trajectòria reivindicativa" perquè l'Albera es converteixi en parc natural -que va començar a Espolla l'any 1977- i lamenta que encara no s'hagi creat aquesta figura de protecció. "La declaració de l'Albera com a parc natural, que l'equipararia amb els altres tres que hi ha a la comarca, encara no s'ha fet efectiva malgrat que es considera que, essent un dels espais naturals bàsics i més rellevants del país, té una necessitat urgent de preservar i gestionar els seus valors naturals, culturals i socials", recull la declaració institucional.

Amb "urgència"

Per això, la Diputació de Girona reivindica "la urgència" d'impulsar la creació del parc natural "per protegir el valor patrimonial de l'Albera i donar suport als grups que ho reivindiquen des de fa més de quaranta anys". L'escrit també recorda que, fins ara, "les diferents figures de protecció" de l'Albera -excepte en el cas del Paratge Natural d'Interès Nacional- "no s'ajusten a la qualitat dels seus valors excepcionals".

Per això, insisteix en la necessitat de crear el parc natural -també, davant les amenaces del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat- i recorda que "la importància creixent dels sectors vitivinícola i de l'oli" dins de tota aquesta àrea, amb la recuperació de vinyes i oliveres, contribueixen a "salvaguardar el paisatge i mantenir el mosaic agroforestal".

Per últim, la Diputació subratlla que el parc natural serà "l'únic organisme integrador de la gestió de la unitat funcional que és l'Albera", i que abraça setze termes municipals de l'Alt Empordà. En concret, Agullana, la Jonquera, Capmany, Biure, Cantallops, Masarac, Sant Climent Sescebes, Espolla, Mollet de Peralada, Rabós, Garriguella, Vilamaniscle, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.

Front comú per convertir el puzle de l’Albera en un espai ordenat