Front comú per convertir el puzle de l’Albera en un espai ordenat

El Consell Comarcal aprova una declaració institucional per reforçar la petició de parc natural de disset ajuntaments i una vintena d’entitats

El camí entre vinyes i olivars de Mollet a Espolla, on hi ha la seu del paratge natural de l’Albera. | SANTI COLL

El camí entre vinyes i olivars de Mollet a Espolla, on hi ha la seu del paratge natural de l’Albera. | SANTI COLL / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

El territori de l’Albera ha vist les orelles del llop en dues ocasions aquests darrers anys, vinculades a la proposta de desplegament de parcs eòlics, i en totes dues s’ha visualitzat ben clarament que la distribució sense connexió dels diferents espais protegits del massís ha permès que els projectes es reparteixin pel territori en els espais del puzle desprotegits.

Aquests darrers mesos, s’ha anat generant un front comú d’entitats ecologistes, ajuntaments i agents del territori que han acabat consensuant reclamar la creació del parc natural de l’Albera com a eina de resoldre la cohesió del territori. La primera reivindicació coral dels ajuntaments va sorgir fa tres anys quan des d’aquestes mateixes pàgines de l’Empordà, els alcaldes van convergir en la necessitat d’aquesta figura territorial.

A diferència del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, nascut legalment el 1983, l’Albera no té aquesta condició i és coneguda per la seva denominació oficial de Paratge, encara que té algunes figures de protecció d’àmbit superior. El 10 de març de 1986, el Parlament de Catalunya va establir dues reserves naturals parcials a l’Albera com a mesura de protecció de la zona. Des de llavors, amb l’aprovació de la Llei 3/1986 i el Decret 10/1987 es va constituir i protegir el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera. Les dues reserves que es diferencien són, per la banda occidental, la Reserva Natural Parcial de la Capçalera de l’Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar-ne la flora, especialment la fageda, i, per la banda oriental, la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània. Les dues reserves estan separades per la zona del conegut coll de Banyuls.

Els espais naturals de protecció especial de l’Albera ocupen una superfície total de 4.207 ha, de les quals 3.465 ha corresponen al paratge pròpiament dit (i que inclou dues reserves naturals parcials) i 742 ha a la reserva annexa de Sant Quirze. Aquest paratge està dins d’un espai de protecció natural més ampli, l’Albera, que està inclòs, des de 2006, dins de Xarxa Natura 2000. L’àmbit d’aquest nou espai protegit té una superfície de 16.302 ha i s’estén pels municipis de la Jonquera, Cantallops, Peralada, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.

Els ajuntaments d’aquests municipis, conjuntament amb els de Capmany, Agullana, Masarac, Biure i Portbou, disset en total, han aprovat una moció que va ser proposada per la Plataforma per l’Impuls del parc natural de l’Albera (PIPA) el mes de febrer passat i que ha servit per cohesionar la voluntat dels pobles. La setmana passada, el front comú va augmentar amb una declaració institucional favorable per part del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

El tema va ser tractat a la darrera reunió de la Junta rectora del Paratge. «Els representants de la Generalitat van veure clar que aquesta petició és unànime per part de tots els municipis i gran part dels actors del territori. El parc natural és la millor opció per a ordenar-lo i evitar la dispersió de figures de protecció que hi ha ara», explica Joan Budó, representant de la Iaeden-Salvem l’Empordà a la junta i codirector del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, un espai de referència a tot l’arc mediterrani sobre aquests rèptils en perill d’extinció.

Olga Carbonell, alcaldessa de Sant Climent Sescebes, considera «molt positiu que tant ajuntaments i entitats del territori compartim una idea comuna, perquè de manera individual aniríem perduts. No hem d’amagar, que el canvi tindria avantatges i que també hi hauria alguns inconvenients, perquè afectaria aspectes en l’àmbit urbanístic». Carbonell és conscient que «els pedaços que pateix ara l’Albera són un problema i una mina per a les empreses que volen fer parcs eòlics» i proposa «que tots plegats fem una lectura generosa de fins on podem arribar, les coses s’han de fer en global».

Per a Agustí Badosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà «una petició d’aquesta magnitud, de disset ajuntaments de governs amb colors polítics diferents, amb el suport de moltes entitats del territori, és un fet més que destacable. Per això hem aprovat una declaració institucional que dona suport al parc natural de l’Albera, un espai que necessita més recursos i personal per a la seva gestió». La petició és ara a la teulada de la Generalitat i, en última instància, del Parlament de Catalunya.

[object Object]

Les basses i les zones humides de tot el món estan en el punt de mira del món científic per a garantir-ne la supervivència i protecció. Recentment, s’ha dut a terme a la Jonquera una jornada de treball vinculada al projecte Ponderful, un punt de trobada d’estudiosos de les Basses de l’Albera i d’altres zones humides d’Europa i Amèrica. En aquesta sessió es van consensuar les accions que cal emprendre per millorar la conservació i gestió dels estanyols de la Jonquera, Capmany, Sant Climent Sescebes, Espolla i Rabós.

El biòleg i professor Lluís Benejam explica com «des del grup de recerca d’ecologia aquàtica de la UVic estem coordinant un projecte europeu H2020 amb 11 països implicats. La idea és avaluar quina biodiversitat acullen les basses (petites masses d’aigua), quin efecte pot tenir el canvi climàtic sobre les basses, com podem conservar les basses, i com les podem gestionar perquè siguin útils per la natura i la societat». Des de 2021, ja s’han fet tres trobades amb molts actors de diferents sectors. «Un dels temes més interessants, i que lliguen amb la reivindicació de parc natural, és que hem fet una anàlisi de polítiques i reglaments (a escala europea, estatal, i catalana) per saber els aspectes que són facilitadors/oportunitats per conservar els estanys de l’Albera i els aspectes que són una barrera per a la seva conservació».

El projecte ha constatat que a la zona «no existeix un òrgan gestor propi, no hi ha personal específicament dedicat a aquest espai, no hi ha pla de gestió, ni un pressupost regularment assignat i que les classificacions legals de protecció existents al peu de muntanya de l’Albera són inadequades». Una de les conclusions que es presentarà a la Comissió Europea, que és qui finança el projecte, serà «la necessitat d’augmentar l’àmbit i el tipus de protecció» d’aquest espai.