Què recordarem a Figueres del 2023?

A Figueres, el 2023 és un any per recordar. Amb l’obertura de la Casa Natal de Dalí, s’ha completat el pentàgon dalinià, format per les cinc visites de l’Empordà imprescindibles per conèixer la persona, i el personatge, que va crear quadres imprescindibles en la Història de l’Art. De fet, la visita a la Casa Natal hauria de ser prèvia al Teatre-Museu Dalí, a la casa-estudi de Portlligat i al castell de Púbol, per gaudir millor de les obres i comprendre millor una trajectòria artística excepcional. El cinquè vèrtex és el paratge de Tudela, dins del Parc Natural de Cap de Creus, el gran teatre d’il·lusions òptiques que fou una font importantíssima d’inspiració per al Diví.

EN IMATGES | Així és la Casa Natal de Dalí a Figueres.

Veure Galeria

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha complert el 40è aniversari, efemèride que ha recordat el cupó de l’ONCE el dia 23 de desembre del 23, amb la imatge icònica de la torre Galatea coronada d’ous i guarnida de pans. També al mes de desembre es publicà el calendari Figueres 2024, edició conjunta de l’Ajuntament de Figueres i l’EMPORDÀ per commemorar el cinquantenari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, que va tenir lloc el 28 de setembre de 1974.

El calendari 2024 de Figueres commemora els 50 anys del Teatre Museu Dalí

Figueres, rècord meteorològic

El canvi climàtic es va manifestar a Figueres de forma contundent, amb una temperatura de 45 graus el dia 18 de juliol, juntament amb el registre de l’embassament de Darnius-Boadella, que van ser rècords per a Catalunya. En aquella jornada, Figueres va ser tendència a les xarxes socials, en especial amb el muntatge en què es veia la Torre Galatea amb els ous fregits, a causa de l’altíssima temperatura.

A més de la calor, continuà la sequera al llarg de tot l’any, amb una baixa pluviositat que portà l’embassament de Darnius-Boadella a mínims històrics, fet que comportà restriccions en el reg agrícola i en usos turístics. Se celebrà una missa al pantà i l’altra al glacis del castell de Sant Ferran -la missa de l’Empordà -, per conscienciar sobre el valor de l’aigua i la importància de fer-ne un ús racional.

Imatges amb dron del pantà de Darnius-Boadella (6 de desembre).

La manca d’aigua també afectà les basses del Terrisser, la petita zona humida local de gran importància biològica i paisatgística. El mes de març s’inaugurà la restauració i l’habilitació d’un itinerari de descoberta, que no va poder lluir plenament a causa de la secada.

Aniversaris rodons

Pel que fa als espectacles, se celebrà el vintè aniversari del festival Acústica, amb un concert coral que comptà amb la participació de Tortell Poltrona, Albert Pla i Quimi Portet, entre altres artistes. Els concerts, amb plens absoluts, confirmaren la consolidació de la convocatòria, que situa Figueres en un lloc privilegiat dins de la cartografia musical de Catalunya.

Les dues colles dels pastorets figuerencs també estigueren de festa. El Primer Nadal dels Pastors, amb text i música de mossèn Rossend Fortunet, va complir cent anys amb novetats, com el concert El primer centenari dels pastors i una exposició al Casino Menestral. Els Pastorets del Monturiol celebraren la primera dècada als escenaris, amb una versió pròpia de la cançó «Mira el costat brillant de la vida» al final de la representació.

El màster chef de Figueres

Jordi Masquef va guanyar l’alcaldia amb una contundent majoria absoluta. Com a Màster Chef de Figueres, fou elegit perquè cuinés els assumptes públics de la ciutat, junt amb dotze regidors més. El seu objectiu és fer alta gastronomia municipal, amb ingredients com crear ocupació, atraure talent, millorar la neteja, incrementar la seguretat i recuperar l’orgull figuerenc. Bon profit.

La capital de l’Alt Empordà genera i reconeix el talent. La investigadora Mariona Serra Pagès fou guardonada amb el premi Empordà, que atorga el Consell Comarcal, per la trajectòria de formació a Catalunya i als Estats Units i ser directora general de GoodGut, empresa biotecnològica que té com a objectius el diagnòstic de malalties digestives amb testos ràpids, fiables i econòmics, i també millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.

Al mes de maig, la Fundació Salut Empordà donà la benvinguda als sanitaris residents que vingueren a rebre formació i fer pràctiques per completar els seus itineraris professionals. Aquesta entitat ha de ser clau per als estudis universitaris que es planteja la ciutat en el futur.

Dues noves escultures

El grup Padrosa, dedicat a les grues de gran tonatge, el transport internacional i la logística celebrà el centenari amb diversos actes, com l’exposició Ars logistica. De Iuncaria a Figueres al Museu de la Tècnica de l’Empordà, la publicació del llibre del centenari, escrit per la periodista Aida Vilar, i la inauguració de l’escultura Ànima, creació de Jordi Mitjà, amb forma de zigurat que va creixent en el sentit invers: «una escultura que es pogués muntar i desmuntar, també ser transportada», cosa que l’apropa a la logística, sector del qual són especialistes Transports Padrosa.  L’obra s’ha instal·lat a la plaça Ernest Lluch, un espai a tocar el carrer dels Fossos, on es va ubicar la primera seu de l’empresa, on just ara s’alça el Museu de la Tècnica de l’Empordà, i també era per on Mitjà passava quan anava a estudi a La Salle.

L’altra escultura fou Memòria 2022 d’Eudald de Juana, per homenatjar les víctimes del bombardeig del passeig Nou en la Guerra Civil, i que formà part del projecte el Passeig de la Memòria, forjat pels alumnes del grup d’enriquiment de l’Institut Ramon Muntaner, amb els professors responsables Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla, que van rebre el suport de l’Ajuntament de Figueres.

Bardalet, el més mediàtic; Febrés, el més prolífic

El metge forense Narcís Bardalet feu nombroses aparicions públiques. Participà en el festival Ceba Negra, amb la conferència «Reflexions al voltant de la mort; un tabú encara vigent». Pels volts de Tots Sants, Figueres recuperà les visites al cementiri amb el guiatge del Dr. Narcís Bardalet, la regidora i doctora en història de l’art, Mariona Seguranyes Bruno Pérez, l’artista de la llum que il·luminà amb espelmes el carner local, i el biòleg Josep M. Dacosta. Les entades s’esgotaren en poques hores. A més, el doctor Bardalet, conegut com el «confident de la mort» i «l’home que parla amb els morts» va fer el salt a la televisió amb el programa Al cotxe i la sèrie El Forense.

El periodista i escriptor Xavier Febrés fou l’autor més prolífic pel que fa a publicacions que tracten de l’Empordà. En el seu palmarès literari de 2023, incorporarà L’exprés de París, L’Empordà per a mitòmans i El tresor de la Vajol, que presentà a diversos indrets de la contrada.

Benvolguts absents

Va tancar Can Monfort, la jogueteria que forma part de la nostra història sentimental, on vam comprar els regals Reis, adquirirem articles de broma i obsequis per a sants i aniversaris. També abaixà la persiana la botiga de roba la Balera, que saltava a les ones de Ràdio Popular amb l’anunci d’ofertes: «Mes blanco en la Balera».

Ens van deixar Miquel Ruiz, el fotoperiodista solidari que ens va donar la gran lliçó de la fotografia: «Tu primer dispara i després pregunta si pots fer la foto». També traspassà Carles Bros, l’artista que col·laborà en diverses propostes, entre altres, Empordoneses. El teatre va perdre la carismàtica actriu la Carmeta, Carme Gifre. Altres òbits foren el de Maria Viñas, gran mestra en fer allioli, i l’activista veïnal Joan Oliva.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info