L’emplaçament definitiu de l’escola Carme Guasch de Figueres continua en l’aire

A les acaballes de l’any 2023 es produeix un fet innegable a Figueres: la construcció de l’edifici de l’escola pública Carme Guasch i Darné no ha començat. Tampoc no hi ha cap previsió oficial que permeti suposar que, en el seu actual emplaçament, hi pugui haver un rajol nou en el transcurs del 2024. La seva comunitat educativa fa temps que trina reivindicant un edifici escolar que no acaba d’arribar mai. Des de l’Ajuntament s’han fet nombrosos passos, aquests darrers anys, per a intentar fer realitat l’estructura d’un col·legi que treballa amb barracons provisionals des de 2006.

Durant l’anterior mandat, el govern municipal va descartar l’opció de fer servir els terrenys que envolten l’antiga presó del carrer Sant Pau per a fer-hi l’escola, una opció que havia defensat el grup convergent liderat per Marta Felip. El maig del 2021, el Govern català i l’Ajuntament de Figueres van signar un conveni de col·laboració per a la construcció del nou centre educatiu. El consistori havia de rebre una inversió econòmica fraccionada de 5.220.000 euros per a la subscripció d’un conveni amb el Departament d’Educació que permetria construir la nova escola.

L’aportació d’Educació s’havia de dur a terme en tres anualitats: 1.566.000 euros el 2023, 1.827.000 euros el 2024 i 1.827.000 euros el 2025. Aquesta cadència econòmica s’ha hagut de modificar recentment davant l’evidència del retard de l’obra. Un retard que en bona part es deu al litigi judicial que penja sobre la modificació del planejament urbanístic que va fer el consistori per a permetre la construcció de l’edifici en uns terrenys que no estaven qualificats per aquesta funció. El cas encara està pendent de resolució i, per tant, el procés de redacció, licitació i execució de l’obra està aturat.

Davant d’una situació que s’allarga en el temps amb una clara afectació sobre la vida del centre públic, la comunitat educativa va entrar en acció durant la passada campanya electoral de les municipals emetent un dur comunicat dedicat «especialment, a les persones candidates de cada partit polític, per expressar el nostre sentiment davant d’una situació interminable i que hauria de ser la vergonya d’una ciutat com Figueres».

En el text s’exposava clarament com «la història dels nostres barracons es remunta a l’any 1996, quan els mòduls que formen l’escola es van instal·lar i utilitzar com a institut Olivar Gran. Amb la construcció del nou institut, a partir del curs 2006-2007, va néixer l’escola Carme Guasch i Darné que tots coneixem en l’actualitat. Així doncs, portem setze anys en uns barracons que tenen vint-i-set anys de vida i és lamentable que una comunitat educativa del nostre país porti tants anys amb unes instal·lacions i uns equipaments deficients i, teòricament, provisionals».

Planificar centres escolars, assignatura pendent a Figueres

En el mateix mes de maig, famílies, alumnes i part del professorat van convocar els caps de llista de totes les candidatures per exigir-los claredat en la seva definició sobre el projecte. Hi van anar tots excepte l’alcaldable socialista Pere Casellas, un veterà de la política municipal que fa temps que deixa entreveure que «l’escola s’ha de fer tant sí com no», però sense acabar d’aclarir en quin lloc.

L’exalcaldessa i portaveu republicana Agnès Lladó va tornar a treure el tema durant el ple d’aprovació inicial dels pressupostos per al 2024. Lladó va recordar que hi havia una reserva de més de dos milions d’euros en el pressupost vigent d’aquest exercici. L’alcalde, Jordi Masquef, va ser clar en la resposta: «Sí, es farà, el sí és rotund, majúscul», va dir. Tot i això, en cap moment es va referir a on, és a dir, en quin lloc s’acabarà construint l’escola. En el seu moment, el portaveu socialista Pere Casellas ja havia deixat clar que «el més important és que s’acabi fent, no el lloc on es faci».

En el pressupost per a l’any vinent hi consta una partida de 125.000 euros per als tràmits de l’escola Carme Guasch i Darné. Mentrestant, la pancarta dels pares que reclamen l’edifici continua tenint plena vigència: «N’estem fins als collons dels barracons».