La Diputació de Girona ha tret a licitació pública per 175.482,26 euros, IVA inclòs, les tasques d'erradicació de la planta invasora ungla de Gat (Carpobrotus edulis) que creix als penya-segats del Parc Natural de Cap de Creus, una espècie que és una "greu" amenaça per la flora autòctona. Els treballs s'emmarquen dins el LIFE medCLIFFS, un projecte de conservació de la natura finançat pel Programa LIFE de la Unió Europea.

Originària de la regió de Cap, a Sud-àfrica, l'ungla de gat és una planta que es caracteritza per tenir unes grans flors de color violeta, molt vistoses i "elegants". És per això que ha estat força utilitzada en jardineria i s'ha exportat a diferents parts del món. Precisament, és així com ha arribat a cap de Creus, on s'ha naturalitzat en diversos penya-segats, ja que suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs. Ara bé, per contra, és una espècie amb un clar "caràcter invasor agressiu", i la seva proliferació posa en perill la conservació de la flora autòctona, ja que cobreix densament grans superfícies impedint el desenvolupament d’una altra vegetació. De fet, en alguns casos pot arribar a eliminar-la, segons s'adverteix des de la Diputació, i és per aquest motiu que ara s'impulsa la seva retirada.

Segons consta en la documentació pública del projecte, l'actuació que planteja l’ens supralocal abasta quatre zones: el Far de S'Arnella, al Port de la Selva; Portlligat-S'Alqueria Petita, a Cadaqués; Calders-Es Piano, també a Cadaqués; i Cala Calitjàs, a Roses. En total, s'actuarà a 20.832,7 metres quadrats. Així mateix, els treballs previstos es faran en tres fases. La primera s'executarà l'any 2024, i consistirà en l'eliminació total de la planta en tots els espais abans esmentats. La segona, que es durà a terme el 2025, proposa una primera repassada de manteniment. I la darrera, que tindrà lloc el segon trimestre del 2026, preveu fer una segona repassada.

L'Ungla de gat cobreix densament grans superfícies impedint el desenvolupament d’una altra vegetació. Gencat

Cal destacar que les tasques per retirar l'ungla de gat es faran amb mitjans manuals, evitant l'ús de productes químics. En aquest sentit, es preveu que els operaris, amb l'ajuda d'eines bàsiques, l'arranquin completament, incloent-hi tiges i arrels, per tal d'evitar que torni a créixer. En algunes zones s'utilitzaran politges —o un sistema similar— per arribar fins a la planta. Paral·lelament, les restes es dipositaran en bosses que després seran traslladades al punt més alt dels penya-segats, on s'acumularan en piles que no superaran els dos metres i que s'aniran degradant amb el temps.

Altres plantes invasores

L'ungla de gat no és l'única planta exòtica invasora que amenaça greument la biodiversitat vegetal de cap de Creus. La presència de figuera de moro i atzavara, per exemple, també perjudica l'ecosistema de la zona. I a la llista se suma la Gazania rigens, una planta invasora originària de Sud-àfrica i Moçambic que la Diputació també ha volgut controlar al Parc Natural. Per fer-ho, el maig d'aquest 2023 es va adjudicar per 10.091,92 euros, IVA inclòs, la contractació dels serveis de redacció d'un protocol de gestió i control de l'espècie mitjançant productes químics com el glifosat.

Iniciatives per aturar la seva proliferació

Aquest no és el primer cop que s'executen tasques d'extinció d'ungla de gat i altres espècies invasores al Parc Natural Cap de Creus. De fet, ara fa deu anys, el 2013, ja es va dur a terme una actuació que va permetre eliminar-ne dues tones. En aquell cas es va fer en el marc del projecte Carpobrotus, organitzat per BIOSFERA Associació d'Educació Ambiental, amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat. Des de llavors, s'han anat impulsant també altres iniciatives per posar fre a la seva proliferació.

Articles relacionats