Figueres té un pla per a aturar l’expansió del barri de Sant Joan cap a altres carrers
L'Ajuntament vol evitar la venda de cases i pisos a preus baixos en el Culubret, el Món Millor, el Turó Baix i la zona del Parc aconseguint l’aplicació del dret de retracte en un futur immediat
Les cases del barri de Sant joan des de la falda del Castell. / Santi Coll
L’Ajuntament de Figueres no ha amagat mai que el barri de Sant Joan és una pedra a la sabata per a la convivència i el desenvolupament de la ciutat. Tant és així que quan es va inaugurar l’estació provisional de l’alta velocitat en terrenys de Vilafant, va quedar pendent la construcció de ponts per a vianants sobre la riera que havien d’unir el nou equipament amb el Culubret i Sant Joan, on viu la majoria dels membres de la comunitat gitana. La problemàtica s’ha accentuat aquests darrers anys amb un increment de la seva població amb habitants procedents d’altres barris catalans dels dos costats de la frontera. Sant Joan ha estat font de conflictes greus aquests darrers anys, tirotejos inclosos, fins al punt que membres de la comunitat gitana figuerenca de tota la vida no han amagat el seu disgust pel fet que acaben posant dins d’un mateix sac a tot el col·lectiu.
L’alcalde, Jordi Masquef, espera que «el gran fet transformador del canvi ferroviari i viari ens ajudi a rentar la cara al sector oest»
El consistori sempre ha picat a la portada de la Generalitat per a trobar una solució definitiva que permeti millorar la zona oest de la ciutat, però aquesta no ha acabat d’arribar mai. Ara, a partir de les perspectives que genera la transformació del sistema ferroviari i viari, amb el projecte constructiu de la nova estació intermodal i l’enllaç Figueres Centre de l’AP-7, l’Ajuntament té clar que «és l’hora de pensar en gran», tal com expliquen l’alcalde Jordi Masquef i l’exalcalde Joan Armangué, president del Comissionat per a la Transformació Ferroviària.
Per això, dies enrere van aprofitar la presència del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a Figueres, per oferir-li una passejada pel barri de Sant Joan per tal de mostrar-li en viu i en directe les condicions de vida d’aquest nucli degradat de la ciutat. Campuzano va acceptar un convit que en un futur pròxim pot donar fruits, segons esperen els representants municipals, amb la inclusió de la ciutat en la planificació de les actuacions urbanes de la Generalitat.
La idea bàsica és que «el gran fet transformador del canvi ferroviari i les noves infraestructures viàries ens ajudi a rentar la cara del sector oest»
El pla de Figueres és clar: aprofitar l’arribada de noves infraestructures «per a moure fitxa». I en aquest dominó, una peça clau que apareix damun la taula és el dret de retracte. L’Ajuntament farà passes administratives i legals per a poder aplicar-lo entorn del barri de Sant Joan, per «aturar com més aviat millor» l’expansió d’aquest barri i evitar «la seva guetització». Amb el dret de retracte, l’Ajuntament vol ser un actor actiu en els moviments immobiliaris que es produeixen en el Culubret, els Habitatges del Parc i el Juncària Parc Bosc, el Món Millor i, fins i tot, el Turó Baix o l’Horta Capallera.
La idea bàsica és que «el gran fet transformador del canvi ferroviari i les noves infraestructures viàries ens ajudi a rentar la cara del sector oest», segons l’alcalde Masquef. Fins i tot apareix en aquest guió d’intencions la creació «d’un parc fluvial» que aprofiti el llit de la riera Galligans, avui convertit en un punt negre d’abocaments constants, per a ajudar a aconseguir que «la ciutat miri cap a l’estació».
Amb la boca petita i sense dir-ho amb veu gaire alta, fa temps que l’Ajuntament de Figueres té la mosca darrera l’orella amb les diferents actuacions urbanístiques que s’han dut a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana quan es tracta de netejar i reurbanitzar barris marginals i degadats. A finals dels anys vuitanta, quan la Barcelona Olímpica es preparava per als Jocs del 92, la posada el dia de la seva façana marítima i dels veïnats muntayencs va comportar un èxode poblacional que va acabar engreixant demogràficament altres barris de Catalunya, com va ser el cas de la Font de la Pólvora de Girona i Sant Joan de Figueres.
A hores d’ara, la mirada està posada en el desenllaç del conflicte entre els veïns del barri de la Mina de Sant Adrià de Besós i l’administració. En concret, un centenar de residents de l’edifici Venus reclamen al Consorci de la Mina un total de 12,5 milions d’euros per danys i perjudicis. Una indemnització que volta els 10.000 euros per cada any en què les administracions han evitat tirar a terra el gran edifici d’habitatges i el reallotjament de tots els veïns, un Pla Especial de Reordenació i Millora (PERM) que va ser aprovat el 2009 i que encara no ha estat executat. Els demandants segueixen els passos de cinquanta famílies que el 2019 van presentar una reclamació judicial en el mateix sentit. Arran d’aquella denúncia, el TSJC va ordenar executar l’enderroc de l’edifici i va instar el Consorci a demanar al Jurat d’Expropiació una valoració dels habitatges. Finalment, el Consorci va oferir als veïns 5.000 euros per pis. Arran d’aquella sentència, l’abril d’aquest 2023 es va publicar l’aprovació inicial, per segona vegada, del projecte d’expropiació per taxació conjunta de l’edifici.
Subscriu-te per seguir llegint
- Enquesta de les eleccions de Catalunya: el PSC es referma al capdavant i Junts pren la davantera en el pols amb ERC
- Intervenen 381 kg d'haixix en una operació contra el narcotràfic a Figueres
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- La Badia de Roses amaga el prat de gram més extens del món
- Deu anys sense Tito Vilanova, 'El Marquès' que va créixer al Figueres
- Fereixen el passatger d'un tren entre Figueres i Barcelona quan intentava evitar un robatori
- El Museu de l’Empordà de Figueres reivindica el potent corpus creador d’Adrià Ciurana
