El debat sobre l’estació, «una pantalla passada»

«Parlant en termes de beneficis col·lectius, les oportunitats per transformar Figueres intervenint als degradats barris de l’oest gràcies a la nova estació són superiors als dubtes i a les pors que genera el trasllat. Un debat  que, efectivament, és 'una pantalla passada'»

Estació de tren de Figueres.

Estació de tren de Figueres. / Josep López

Editorial

Editorial

Hauria estat molt pràctic, gairebé ideal, que Figueres acabés tenint una estació al centre de la ciutat on confluïssin les arribades i les sortides de trens AVE, Mitjana Distància, Rodalies i, també, dels autobusos interurbans. Una estació amb les andanes soterrades, igual que totes les vies que travessessin la ciutat de sud a nord. Però això no passarà. Fa anys que està descartat. I això ho saben tots els polítics que han tingut responsabilitats a la ciutat en les últimes legislatures. La línia d’Alta Velocitat entre Madrid i la frontera francesa passa per l’oest i, per tant, l’Estat no invertirà mai en una estació fora d’aquest traçat i, per descomptat, tampoc farà la despesa de desviar els AVE pel centre. El debat sobre a on s’ha d’ubicar la nova estació de Figueres és una «pantalla passada». Ho han deixat clar tant l’actual alcalde, Jordi Masquef, com l’alcalde, Joan Armangué, que més va batallar perquè l’AVE s’aturés a Figueres contradient els que pensaven que amb les de Barcelona, Girona i Perpinyà ja no calien més estacions. La nova estació intermodal serà la de Figueres-Vilafant.

L’Estat preveu licitar de manera conjunta el projecte constructiu de l’estació i del traçat ferroviari entre finals d’aquest 2023 i el primer trimestre del 2024. Arriba el moment que Figueres i l’Alt Empordà enterrin debats passats, deixin de pensar en «el que hauria pogut ser», i es posin a mirar com poden aprofitar les oportunitats que pot generar la inversió estatal en les infraestructures ferroviàries i de mobilitat com la futura nova sortida de l’autopista AP-7 a tocar de l’estació de Figueres-Vilafant.

En tots els canvis hi ha damnificats. Sempre hi haurà gent que el trasllat de l’actual estació del tren convencional els suposi un perjudici. Perquè la tenen més a prop del domicili o de la feina, perquè tenen negocis al seu entorn, perquè temen haver de patir molèsties amb les obres de desmantellament... Totes les pors són lícites. Però, parlant en termes de beneficis col·lectius, les oportunitats per transformar Figueres intervenint als degradats barris de l’oest gràcies a la nova estació són superiors als dubtes i a les pors que genera el trasllat. Un debat  que, efectivament, és «una pantalla passada».

Subscriu-te per seguir llegint