«Vull demostrar a la gent que els gossos de protectores també són fantàstics», aquestes són paraules de Susanne Cremer, és múixer d’origen alemany instal·lada a Navata. Durant uns anys també va ser propietària d’una residència canina. El 2008 es va retirar de la competició, però, ara vol tornar amb un equip format per gossos que va adoptar a través de l’associació Progat.

Cremer explica que ella no havia pensat a tornar al circuit, el mes d’abril va acollir una gossa, Clara, que havia tingut sis cadells i ho volia fer de manera temporal fins que trobessin una família definitiva. «Però al cap d’un temps vaig veure que tenien unes mesures idònies per competir. I dos mesos després també vaig adoptar al pare, Akun». Assegura que aquests gossos han aparegut en el moment idoni.

En aquest sentit, afegeix que «també és un repte, perquè no conec cap equip professional format per gossos de protectores i crec que és important que els meus companys vegin que també són bons». De fet, els gossos que competeixen a les curses de trineu no són de raça pura com el Husky Siberià o el Malamute, es competeix amb gossos de races creuades, però es coneixen la seva ascendència. Però en aquest cas Susanne Cremer no sap d’on provenen.

Des de Progat asseguren que al llarg d’aquest any han ajudat a un centenar d’animals. De fet, en l’àmbit espanyol l’any 2022 van passar per protectores 288.457 gossos i gats abandonats, segons l’estudi sobre l’abandó i l’adopció d’animals domèstics de la Fundació Affinity. De fet, Espanya és un dels països europeus on s’abandonen més animals.

Falta de consciència

«Les protectores i les associacions estan desbordades i a vegades els és molt complicat gestionar tants animals», manifesta Cremer. I afegeix que amb aquest projecte també vol conscienciar la gent sobre la tinença d’animals a casa.

En aquest sentit, les protectores i associacions fan un treball exhaustiu per donar un animal. En el cas de Progat, expliquen que abans d’ensenyar els gossos que tenen acollits primer fan una entrevista a la família. Necessiten conèixer l’estil de vida que tenen per trobar el gos més adequat per a ells. «A una dona de 80 anys, no li pots donar un cadell de Border Collie, perquè tenen massa energia i és pràcticament impossible que s’adapti a la seva vida i que les seves necessitats estiguin cobertes», expliquen des de Progat.

Les persones que els adopten el poden tenir tres dies a casa per veure si realment el poden acoblar a la seva rutina. «Si no ho veuen clar, el poden tornar a portar. La prioritat per a nosaltres és que l’animal estigui bé», expliquen des de l’associació. Aquesta està molt en contacte amb França i Alemanya i asseguren que en aquests països les persones estan més obertes a adoptar animals de cinc anys i raça gran, per exemple.

El gos de moda

Tot això, Cremer explica que a Alemanya es va posar molt de moda tenir huskies i dos anys després les protectores estaven plenes d’animals d’aquesta raça. «Són gossos de treball que necessiten molts estímuls i activitat. Si no és així, s’avorreixen i et poden destrossar moltes coses». També aconsella que si algú pensa a tenir un gos ha de tenir molt en compte com i on vius, no si la raça t’agrada perquè físicament és maca. «Si ets una persona molt esportiva, pots tenir un gos amb més energia, si no, és millor tenir un gos de mida més petita i tranquil».

Des de Progat subratllen que a Espanya el que més busca la gent per adoptar són cadells i gossos de raça petita. I s’han trobat amb casos on la gent adopta gossos de poca edat i «un mes després el tronen i et diuen que estan moltes hores fora. Una persona que vol un animal de companyia, s’ho ha de pensar més bé», i afegeix que falta molta empatia cap als animals, perquè moltes vegades les persones abandonen els gossos per problemes solucionables.

Sobre l’empatia i el vincle, per a Susanne Cremer, els seus animals són membres de la família, i quan es va retirar el 2008 es va quedar els 8 gossos amb els quals competia. La múixer destaca que quan fas carreres de trineu, «l’únic element del qual disposes per guiar els gossos és la teva veu. I si et fan cas quan els dius que girin a la dreta o a l’esquerra és perquè ells volen, si no en tenen ganes, no fan res». Cremer ha guanyat moltes curses gràcies al bon entrenament i al vincle que crea amb els animals, «has de tenir molt present que ells competeixen per a tu i per a l’equip». Actualment, la múixer està entrenat la Clara i l’Akun, els pares de la camada, i amb els cadells fan passejades perquè s’acostumin a la seva veu.