«En Bardalet i jo ens vam conèixer a l’infern»

Com i quan coneix a Narcís Bardalet? 

El conec un 19 de juliol del 1986 quan s'estavella un avió a l’Albera i en Bardalet va anar a recollir els cadàvers dels tripulants. Jo era becària a El Punt. Hi havia un incendi i ens vam veure atrapats pel foc. Per això diem que Bardalet i jo ens vam conèixer a l'infern.

Aquest dia sembla haver-la marcat.

Ho recordo molt bé perquè vaig pensar que seria l'últim dia de la meva vida. Em veia morta. En Bardalet caminava amb un mocador a l'estil atracador del far-west, per a protegir-se del fum. Ens en sortim gràcies al fet que el guàrdia civil que ens acompanyava era un expert de la zona.

En Bardalet caminava amb un mocador a l'estil atracador del far-west, per a protegir-se del fum. Ens en sortim gràcies al fet que el guàrdia civil que ens acompanyava era un expert de la zona

Al costat de tot periodista de successos, hi ha un forense de confiança?

Suposo que sí, no ho sé. Jo sempre he tingut una tendència a observar el treball del forense, cosa que a la recerca criminal és molt important a l'hora d'investigar les causes de les morts, però també a l'hora d'avaluar els vius. La declaració d'un forense és clau perquè un acusat sigui considerat inimputable.

Per què s'interessa en la vida de Bardalet fins a escriure’n un llibre?

El conec molt bé i és un home fascinant i molt interessant. Ja una vegada li vaig dir que d'ell es podria fer una sèrie com la del comissari Montalbano, només que el Bardalet és un personatge totalment real.

Quan Bardalet va començar, treballava en condicions terribles, sense frigorífics.

Sí, això no només ho vaig sentir explicar a Bardalet sinó també a altres forenses. A Figueres un dia estaven fent l'autòpsia, van connectar una serra mecànica (fins feia poc ho feien amb xerrac) per a obrir un crani, es va mullar el cable amb aigua i gairebé s'electrocuten.

Amb tot el que ha viscut, Bardalet diu que pot dormir tranquil. 

És evident que ell no té cap mala consciència. Com a forense té molta humanitat. Ell sempre diu que un mort és la persona més vulnerable que hi ha, que no té com defensar-se. El tracte amb morts no deshumanitza sinó que humanitza.

A Figueres un dia estaven fent l'autòpsia, van connectar una serra mecànica (fins feia poc ho feien amb xerrac) per a obrir un crani, es va mullar el cable amb aigua i gairebé s'electrocuten

I vostè, que ha vist tant com Bardalet, pot dormir bé?

Encara que sembli mentida, jo dormo bé. És veritat que me’n vaig a dormir amb la feina. No és que no patim per la sort de les víctimes, sí que ho fem. Per força procures tenir una distància que permeti tenir el teu espai de seguretat perquè no t'acabi afectant.

Estar tan a prop de la mort, condiciona, et torna diferent? 

Jo crec que, en el meu cas, et fa veure la feblesa de la vida. Per més prudència que tinguis, la mort no depèn de tu. En realitat, la dona de la dalla aguaita en qualsevol lloc.

La línia és molt fina.

La línia és finíssima. Qualsevol pot ser víctima, o victimari. 

A finals d'octubre estrena sèrie amb el forense a TV3.

El Narcís Bardalet és el protagonista i jo comentaré els casos. Hem estat gravant en l'avió aquell caigut on ens vam conèixer.

Subscriu-te per seguir llegint