L'ànima del Motel Empordà, Jaume Subirós, serà distingit amb una Mosca de Sant Narcís

El Col·legi de Periodistes de Girona distingirà l'ànima del Motel Empordà, Jaume Subirós, i el cineasta Edmon Roch amb la Mosca de Sant Narcís. Un guardó que s'atorga a aquells que hagin destacat per la defensa dels drets col·lectius o bé que hagin difós la realitat gironina més enllà de les seves fronteres naturals. Durant les Mosques de la Informació d'enguany, que es lliuraran el 26 d'octubre a l'Auditori Josep Irla, els periodistes també reconeixeran la trajectòria de la revista cassanenca 'Llumiguia' i del seu director, Joan Carles Codolà. Aquest any, les Mosques són obra de l'artista Xavier Roqueta, que juga amb la idea de la columna per reivindicar el periodisme com un dels puntals de la democràcia.

Gastronomia i cinema

Com dèiem, una de les mosques de Sant Narcís serà per a l'ànima del Motel Empordà. Jaume Subirós, nascut a Santa Llogaia d'Àlguema el 1949, va començar a treballar a l'establiment de grum el 1961. D'allà va fer el salt a diferents hotels i restaurants de Barcelona, Roses, Suïssa, Alemanya i França.

A partir del 1974, quan es va casar amb Anna Maria Mercader -filla de l'aleshores propietari del Motel- Subirós alternava els estius dirigint l'Almadrava de Roses i els hiverns, a l'Hotel Empordà. Cinc anys després, quan va morir el seu sogre, va convertir-se en l'ànima del Motel -el restaurant de l'hotel- amb una carta considerada el bressol de la cuina catalana contemporània (i que és referent per a crítics i restauradors internacionals).

L'altra mosca serà per Edmon Roch. "Guanyador de cinc premis Goya i set Gaudí, les seves pel·lícules s'han estrenat arreu del món i han estat escollides en seccions oficials de festivals com Canes, Venècia, Berlin, Sant Sebastià o Sitges", destaca el col·legi. Als seus 53 anys, Roch acumula una trajectòria professional "amplíssima i destacadíssima" dins el setè art, i ha escollit Girona com a escenari de pel·lícules com 'El perfum', 'Les maletes de Tulse Luper. Part 3' i 'Las leyes de la frontera' (que adapta la novel·la homònima de Javier Cercas).

Llicenciat en història de l'art, Edmon Roch ha exercit de periodista, tot i que la seva faceta més coneguda és la de productor. Des d'aquelles primerenques 'Barcelona' o 'L'efecte papallona' fins a les més recents, ja sota el segell de la seva companyia Ikiru Films (fundada el 2004), amb títols com 'El niño', 'El viatge de la Marta', 'Adu' o 'Malnazidos'.

També és productor de la saga de dibuixos animats Tadeu Jones. Autor de diversos guions i del llibre 'Pel·lícules clau del cinema bèl·lic', Roch està a punt d'estrenar 'Saben aquell' de David Trueba (sobre la vida de l'humorista Eugenio) i produeix el llargmetratge d'animació 'Papallones negres' de David Baute.

'Llumiguia' de Cassà de la Selva

D'altra banda, la Mosca del Col·legi, que reconeix trajectòries professionals, homenatjarà aquest 2023 la revista 'Llumiguia' de Cassà de la Selva (Gironès) i el seu director, Joan Carles Codolà. La revista va néixer el 1944 i, al llarg d'aquests gairebé 80 anys, s'ha convertit en referent de la comunicació local. Tot i que entre el juny del 1968 i el maig del 1970 va deixar de publicar-se, va reaparèixer amb el número 241 i Joan Codolà al capdavant.

El 1994, el seu fill Joan Carles, en va agafar les regnes. Actualment, cada mes surten al carrer 800 exemplars d'unes 90 pàgines del 'Llumiguia' (la meitat dels quals es venen per subscripció). La publicació recull la vida social, política, cultural i quotidiana de Cassà de la Selva. Joan Carles Codolà, que té ara 67 anys, ha estat redactor a 'El Punt Diari', el 'Nou Diari' i a l'Avui'. També ha treballat a l'Ajuntament de Banyoles, a la delegació de Girona de Catalunya Ràdio i al Consell Comarcal de la Selva. És el president d'Editora Cassanenca, sota el segell de la qual es publica 'Llumiguia'.

Mosques Grossa i Borda

A aquests dos guardons, se n'hi afegeixen dos més: les Mosques Borda i Grossa. I com ja és habitual, la incògnita de qui ha guanyat les Mosques Borda i Grossa no es desvetllarà fins el 26 d'octubre. Els premis, que escullen els periodistes, s'atorguen a aquells professionals o col·lectius que més els han facilitat la feina i, per contra, a aquells que més els han posat pals a les rodes.

En espera de veure a qui recauen, de moment sí que se n'han desvetllat els finalistes (que també han estat proposats pels mateixos professionals). Aquest 2023, opten a rebre la Mosca Grossa els responsables de festivals com l'(a)phònica o el Càntut, Alda Rodríguez i Alter Sinergies; el cap de premsa de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, Jaume Figueras; el de l'Uni Girona, Martí Pueyo, i la del Consell Comarcal de la Selva, Montse Codina.

I per contra, com a candidats a rebre la Mosca Borda hi ha l'equip de comunicació del Cap Roig Festival i el White Summer, Clipper's Live; el departament de premsa del TSJC; l'exalcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, i el cap de premsa de Guanyem Girona i actual Coordinador de Comunicació de l'Ajuntament, Martí Nadal.

El pilar de la democràcia

Aquest any, el guardó que s'entregarà és obra de l'artista gironí Xavier Roqueta. El premi, que combina metall i resina sintètica, juga amb la idea d'una columna per reivindicar el periodisme com un dels pilars de la democràcia. Segons l'artista, "controla el poder, el critica i, si cal, el denuncia".

A partir d'aquesta convicció, Roqueta ha creat una escultura que és una columna "sòlida, feixuga" i també "una metàfora dels diferents grups mediàtics que constitueixen l'anomenat quart poder". I que conformen un oceà on es barregen "informació i manipulació" i on cada persona "ha de saber destriar".